Debat preelectoral a Gràcia.Foto: Q.S./N.D.Carrer de l'Alzina, 7. El sofisticat "cub" d'assaig dels Castellers de la Vila Gràcia ha estat aquest vespre reconvertit en un local de debat. Ha estat l'escenari del primer debat electoral de facto. Primeres espases del partits, encara joves i sobradament preparats, s'han lliurat al plaer de la dialèctica evitant demanar el vot -la normativa encara no ho permet- per fer un tastet de la llarga campanya que els ciutadans, amb més o menys passió, aguantaran.
Debat senzill, sense entrebancs, proper, distret i amb una pàtina de 2.0. Un públic exigent ha omplert el cub, amb preguntes pertinents i ben administrades pel periodista Albert Balanzà en funcions de moderador hàbilment professional. Neus Muntè (CiU), Rocío Martínez-Sampere, Sònia Esplugas (PPC), Dolors Camats (ICV-EUiA), Oriol Amoròs (ERC), Uriel Bertran (SI) i Jordi Cañas (C's) han constatat que malgrat la crisi o les retallades, el 25 de novembre es decidirà entre Espanya Sí o Espanya No. Ah... i que la culpa de tot plegat és, per bo i per dolent, del president Artur Mas.
El debatents han ensenyat les cartes resumint els eslògans que previsiblement brandraran en la llarga campanya que s'albira. Cañas de C's, l'home de verb ràpid, s'ha defensat en català amb un discurs IKEA, és a dir, travat i sense complexos: "Mejor unidos/millor junts". Bertran, per SI, ha tirat de beta del seu to i timbre de míting, modulat per la concreció a la que estan obligant les noves tecnologies i endreçat amb un argumentari potent, per recordar que els solidaris "són la garantia de la independència". Amoròs, d'ERC, amb un posat equilibrat entre la contundència i la reflexió, ha insistit que per decidir quines polítiques fer, primer cal ser un país normal. "Amb 16.000 milions, -la xifra del recurrent espoli-, faríem grans polítiques d'esquerres", ha sentenciat Amoròs posant el contrapeu en el civisme i el valor de regeneració democràtica que suposa l'independentisme. De fet, tant el republicà com el solidari han deixat ben clar que si el 25N, l'independentisme té prou força al Parlament i si Espanya no deixa celebrar el referèndum, no cal perdre el temps que per alguna cosa s'han inventat les declaracions unilaterals.
Dolors Camats, pels ecosocialistes, ha defensat i ha dit que defensaria amb "ungles i dents" tant l'exercici del dret a decidir de Catalunya com l'exercici del dret a tenir una sanitat o una escola pública de qualitat. Autodeterministes, però sense deixar de mossegar les polítiques "ideològiques" que, segons el seu criteri, ha fet el govern d'Artur Mas. Pel PPC, Sònia Esplugas ha anat de cara barraca."En aquestes eleccions es decideix entre Espanya Sí o Espanya No", ha advertit la diputada popular deixant entreveure que la resta són collonades que estan per sota la consagrada unitat nacional.
Per banda socialista ha lidiat amb desimboltura una experta en places difícils, Rocío Martínez-Sampere que ha esgrimit la tercera via com a tub de fuites de l'alta pressió que condensa la política catalana."Em nego acceptar una Catalunya de 'matins.sí-matins.no'", ha ironitzat Sampere amb el pragmatisme saxó que sempre acompanya els seus relats per defensar un virtual referèndum dins la "legalitat". I per part de CiU, Neus Munté, sindicalista i hiperactiva diputada al Parlament, s'ha limitat a no espatllar el comfort que genera el rèdit de tenir aquell que ha marcat el camp de joc, les regles, ha portat la pilota i els uniformes. "Necessitem l'estat propi", ha entonat Muntè deixant clar que aquest és l'únic remei a la malaltia que patim.
Dues hores de debat que ha estat un tràiler de la pel·lícula que es projectarà fins el 25 de novembre a les llars de les famílies menestrals catalanes. "Espanya Sí-Espanya, no", és el debat. I, sí és com el d'aquest vespre, serà un debat civilitzat, que en els temps que corren no és poc.
