Un petit detall que ningú no sembla recordar. En les eleccions de 2012, la suma de les candidatures unionistes (PSC+PP+Ciutadans) va atraure 1,27 milions de votants. Dos anys més tard, el passat 9 de novembre, 1,86 milions de ciutadans van optar pel sí-sí a la independència. En conjunt, la diferència a favor de l'Estat Català va ser de gairebé 600.000 vots, totalment inassequibles per a l'unionisme, ni tan sols sumant-hi la totalitat dels 360.000 d'ICV. I això, interpretant que tots i cadascun dels votants d'aquell PSC s'hagin mantingut en una fèrria disciplina espanyolista.

Se sol dir, fins i tot des de l'independentisme, que al sí-sí li falten uns centenars de milers de vots per assegurar-se la victòria en un hipotètic referèndum. I és cert. Però qui necessita, urgentment, ampliar la seva base social és l'unionisme. Per cert, on para la tercera via després de l'explosió demagògica de Susana Díaz? Eo, hi ha algú?

S'obren uns mesos trepidants perquè la decisió torna a mans del carrer. CiU i ERC han entès que estan lligats esquena per esquena i que l'un no pot sobreviure políticament a costa de l'altre. A partir d'avui, el que no sigui Història són històries.