El PSC: entre la llosa de la «lleialtat» a Rajoy i l'aspiració de tornar al Govern

El candidat del PSC veu possibilitats de recuperar per primera vegada des de 1999 espai parlamentari | L'aliança amb PP i Cs per afrontar el conflicte català pot ser un escull per entrar en el joc d'aliances d'esquerres

Publicat el 20 de desembre de 2017 a les 18:21
Aquestes eleccions són també les de Miquel Iceta. No tant per les possibilitats de ser president o de formar govern, sinó perquè el candidat socialista al 21-D té a les seves mans revertir per primer cop des del 1999 la pèrdua reiterada de suport electoral en unes eleccions al Parlament. De la fita de 52 diputats per va aconseguir Pasqual Maragall, els socialistes han anat minvant fins als 16 representants en aquesta última legislatura.

Per apuntalar la recuperació d'espai parlamentari, els socialistes s'han esmerçat en mostrar-se com la cara amable de l'aplicació de l'article 155 de la Constitució, que van avalar de la mà de Ciutadans i PP. Asseguren que l'haurien frenat si Carles Puigdemont hagués convocat eleccions en comptes d'impulsar una declaració d'independència i recorden que, in extremis, van aconseguir deixar fora TV3 dels efectes de 155. L'avançament electoral que ha acabat forçant Mariano Rajoy els ha permès somiar amb una possibilitat -remota, segons les enquestes- impensable fa pocs mesos: que Iceta sigui el nou president de la Generalitat.

El PSC s'ha erigit en aquestes eleccions com l'única candidatura del catalanisme moderat. A més del seu electorat tradicional, aspira a captar-ne del centre-dreta que al seu judici va quedar orfe amb el trencament de Convergència i Unió. Això explica per què la llista d'Iceta ha incorporat dirigents de l'antiga Unió, ara aplegats a Units per Avançar, com Ramon Espadaler, que va de número 3. Totes les enquestes vaticinen que els socialistes estan en remuntada respecte el punt de partida, però cap els dona la victòria en vots i escons que han arribat a pregonar. Ni tan sols pronostiquen que puguin ser la formació més votada del bloc unionista.

Al partit confien superar la vintena de diputats i tenir capacitat per formar part d'un govern que Iceta reivindica com a "progressita". Però entre bambolines no es renuncia a una fórmula en la qual s'impliquessin Cs i els "comuns", la mateixa suma que va intentar Pedro Sánchez en la seva investidura fallida. Des del carrer Nicaragua aspiren que un bon resultat d'Iceta sigui també el ressort perquè el PSOE iniciï el seu procés de reconquesta de la presidència del govern espanyol. 
 
  Debilitats: l'estigma del 155
- Iceta s'ha fet un fart de repetir que és el president de la reconciliació entre els catalans, i d'ells amb els espanyols, però aquest discurs ha fet aigües quan ha entrat en campanya Josep Borrell. L'exministre socialista ha arribat a desacreditar la proposta dels indults dels presos polítics que va fer Iceta, va dir que primer cal passar "el desinfectant" per deixar enrere el procés independentista i després ja arribarà el moment de cosir ferides, un discurs que topa frontalment amb el paper recosidor que abandera el líder socialista. Borrell també ha deixat anar altres perles, com ara que cal "desprocessar Catalunya", feina que opina que també ha de recaure en TV3; s'ha burlat de "mossèn" Oriol Junqueras i ha considerat que el sobiranisme "té un nivell de comprensió extraordinàriament baix".
 

Iceta i l'exministre Borrell s'abracen en un acte de campanya. Foto: PSC/Jordi Play


- El PSC ha intentat presentar-se com la cara amable del bloc del 155. N'ha responsabilitzat Carles Puigdemont per no haver convocat ell les eleccions, cosa que Iceta creu que ha fet "inevitable" l'aplicació de l'article de la Constitució. Ha dit fins i tot que els catalans han tingut "sort" amb Rajoy, perquè amb Aznar o un altre dirigent del PP al capdavant de l'executiu espanyol s'haurien aplicat mesures molt més severes. Per moltes justificacions, l'estigma del 155 no se l'ha tret de sobre, i el líder del PSOE, Pedro Sánchez, s'ha acabat escudant en el míting central: "No volíem aplicar el 155, però després de la declaració d'independència l'Estat tenia poques més eines per afrontar aquest desafiament".
 
Amenaces: l'efecte Arrimadas
- El vot útil per desmuntar el procés independentista és un dels més disputats de la campanya. Iceta aspira a robar vots a Inés Arrimadas (Ciutadans) a l'àrea metropolitana de Barcelona, però un dels riscos que afronta és que hi hagi una bossa de votants que finalment apostin pel cavall guanyador de Cs per mostrar el seu rebuig a la independència. Els socialistes en són conscients, i s'han presentat com l'únic vot útil que pot acabar amb el procés català i, alhora, tenir un projecte que pivoti en la justícia social i netament d'esquerres. Amb això també envia un missatge a l'altre competidor directe aquest 21-D, els "comuns", que es presenten sota la marca de Catalunya en Comú-Podem, i a qui retreu que han col·laborat amb l'independentisme.
 

Arrimadas pot ser el principal obstacle per a les expectatives del PSC al 21-D. Foto: Adrià Costa


- L'aspiració d'Iceta després del 21-D és confeccionar un govern catalanista i d'esquerres, però ara com ara aquesta voluntat forma part de la ciència-ficció. La correlació de forces que pot sorgir de les eleccions deixa a l'aire aquest desig i el socialista ha acabat demanant a Ciutadans, el PP i els "comuns" que l'investeixin (ell ha assegurat que no farà president a un independentista, i tampoc a Arrimadas o el popular Xavier García Albiol). A més a més, el pacte amb el partit format per antics dirigents d'Unió posa en entredit les possibilitats d'Iceta de fer polítiques d'esquerres. Abans de la campanya, ja va dir que els socialistes no renunciaven "ni un àtom" a les seves conviccions, però això probablement no serà tan fàcil d'aplicar en un hipotètic govern format pels dos partits que fins fa ben poc estaven als antípodes en alguns aspectes.
 
Fortaleses: el catalanisme moderat amb experiència
- Iceta ha alimentat el seu perfil de presidenciable reivindicant el PSC com un partit amb experiència de govern: a la Generalitat, amb Pasqual Maragall i José Montilla, però també en els ajuntaments. Considera que cal "recuperar" la forma de governar de Maragall i Montilla, però sense reeditar els tripartits. I ha contraposat aquest bagatge amb el de Cs, de qui insisteix que no ha governat mai. "Volem fer un experiment o ens estimem més l'experiència?", ha indicat Iceta en campanya. Considera que no n'hi ha prou amb dir que "no" a la independència, com creu que fan Ciutadans i el PP, sinó que cal tenir un projecte alternatiu i "no canviar un monòleg per un altre".


[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=-ZPU2BKAATQ[/youtube]

 

- La candidatura d'Iceta es reivindica com l'única opció del catalanisme moderat i que pot articular una alternativa que abandoni el procés català. Amb lleialtat al govern espanyol, però sense renunciar a tot allò que estimi que pertoca a Catalunya. Tant ell com Sánchez han posat l'aliança amb Units per Avançar com a prova que poden tenir aquest paper de ser capaços de bastir ponts entre blocs. El candidat socialista ha reivindicat aquests dies el catalanisme bastat en la negociació, el pacte i els avenços. "Aquell catalanisme és el nostre", ha expressat, i Espadaler també ha reiterat el mateix mantra en cada míting.
 
Oportunitats: que el PSOE torni a la Moncloa
- Iceta ha posat tota la carn a la graella perquè se'l visualitzi com a candidat amb opcions de ser president de la Generalitat. Al míting central va imperar una senyera gegant amb el lema "Iceta president". Sánchez s'ha encarregat d'alimentar aquestes expectatives arribant a dir, fins i tot, que Iceta guanyarà en vots i en escons. Cap enquesta ho preveu. En tot cas, el seu equip d'assessors ha fet esforços per cultivar un perfil seriós de presidenciable i per això el candidat ha limitat el ball que tant va marcar les eleccions del 27-S del 2015. També ha canviat el pin de la bandera roja que sol dur a la solapa de l'americana per les quatre barres.
 

Miquel Iceta i Pedro Sánchez en un míting del 21-D a Girona. Foto: PSC/Jordi Play


- Quan el PSOE ha governat ha estat sempre gràcies a un paper fort dels socialistes a Catalunya. Per això el PSC té molt present que del seu paper a les eleccions del 21-D en dependrà uns majors expectatives per tornar a aspirar a governar Espanya. Sánchez ha participat en un total de set actes repartits entre les quatre demarcacions. Fins i tot en un de Sabadell la seva presència es va decidir a última hora per contraprogramar Rajoy, que també era a Catalunya. Ja en el seu primer míting, a Tarragona, va evidenciar que, si ha vingut, és sobretot per fer la seva de campanya. Sánchez es va presentar com "l'alternativa" al PP, i va defensar "un canvi segur" per al qual necessiten començar a governar ja a Catalunya per després fer-ho a Espanya. De fet, el líder del PSOE té a les seves mans la possibilitat de presentar una moció de censura que rebria el suport de Podem.