La resposta política en defensa del català a l'escola entra en la setmana decisiva. El 31 de maig és la data límit fixada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per atendre el requeriment d'aplicar el 25% de castellà a les aules, i l'acord ampli que es persegueix al Parlament per actualitzar el consens per la immersió no està tancat. En els últimes dies s'han mantingut converses a quatre bandes -ERC, Junts, PSC i En Comú Podem- per segellar un pacte com el que s'havia assolit fa dos mesos, després trencat pels de Carles Puigdemont a rebuf de les crítiques d'entitats en defensa de la llengua. En la roda de premsa posterior a l'executiva d'aquest dilluns, el PSC s'ha remès a aquell acord del 24 de març passat per reformar la llei de política lingüística. Els socialistes catalans consideren que aquella entesa encara és "vàlida", un moviment per rebutjar un pacte fet a mida de Junts. "Si no tira endavant, no serà pel PSC", ha recalcat Lluïsa Moret, viceprimera secretària d'Organització i Acció Electoral del PSC.
Els partits havien treballat la setmana passada en una llei ad hoc que permetés reunir totes les sensibilitats -que evolucionaria de forma matisada la reforma de la llei de política lingüística pactada fa dos mesos-, en paral·lel a l'elaboració d'un decret llei al Govern. Els dos punts que encallaven l'acord per defensar la immersió al Parlament eren l'explicitació d'un model d'escola sense percentatges -una expressió que sí que es pretén incloure en el decret llei- i la definició del paper del castellà, en una negociació complexa per mantenir a l'entesa tant Junts com el PSC. La resposta legislativa s'hauria de validar aquesta setmana, així com s'espera que el decret llei passi pel consell executiu d'aquest dimarts. Però els socialistes catalans no volen que el nou pacte deixi en paper mullat l'entesa del 24 de març. "La nostra posició és ser fidels a allò que va sortir de l’acord del Parlament", ha repetit Moret en la roda de premsa d'aquest dilluns.
I què considera el PSC que és "essencial" del pacte de fa dos mesos? Tres qüestions: la defensa de català com a "centre de gravetat i pedra angular" de l'escola, amb la definició de llengua vehicular; la definició del castellà com a "llengua d'aprenentatge"; i la voluntat que la reforma de la llei de política lingüística ajudi "millor a complir les sentències judicials i no a esquivar-les". El PSC considera que el camí de l'elaboració d'una altra llei no és el via idònia. "L’instrument és la modificació de la llei de política lingüística", ha apuntat la portaveu socialista.
El PSC entén com a "irrenunciable" la definició del castellà com a "llengua d'aprenentatge". "I, per tant, també vehicular", ha puntualitzat Moret, que no ha descartat l'escenari d'un pacte en les pròximes hores. "La voluntat és arribar a un acord, però no estem disposats a renunciar al nostre posicionament, que creiem que és el millor de Catalunya", ha precisat la portaveu socialista. "Qui ha sortit d’aquest acord no hem estat nosaltres. Si no hi ha acord, no serà per culpa del PSC", ha insistit Moret.
El PSC es remet a l'acord de la llei de política lingüística per frenar un pacte fet a mida de Junts
Els socialistes consideren que l'entesa del 24 de març encara és "vàlida" i refreden la via d'un llei ad hoc, explorada com a alternativa, per salvar el consens pel català al Parlament

- La V Jornada d'Arqueologia i Patrimoni de la guerra civil al front de l'Ebre aquest dissabte a Tortosa. -
- Ariadna Escoda
ARA A PORTADA
Publicat el 23 de maig de 2022 a les 13:51
Actualitzat el 23 de maig de 2022 a les 14:00
Et pot interessar
-
Política Diga'm què penses i et diré quin independentista eres fa 40 anys (segons els «pares» de la CUP)
-
Política El govern espanyol i ERC ja negocien la governança del Prat
-
Política Desjudicialització, ara és l'hora? Totes les mirades al TC (i més enllà)
-
Política L’Espanya del cafè per a tothom es crema
-
Política El PP titlla Sánchez d'«incompetent» i el PSOE acusa els barons populars de de «zero utilitat»
-
Política «Illa no té un xec en blanc, però no tenir pressupostos seria un gran fracàs de país»