11
de febrer
de
2021, 21:03
Actualitzat:
21:37h
L'escenari obert que preveuen les enquestes, la fragmentació del Parlament i l'expectativa -alimentada sobretot per alguna premsa- de trencar blocs ha donat màxima rellevància als pactes postelectorals en campanya. Si n'heu seguit més d'una, sabreu també que el que és obvi o ja s'ha repetit molts cops guanya, de cop, protagonisme. És el que ha passat amb el document que han signat ERC, Junts, PDECat, CUP i Primàries que afirma que en cap cas formaran govern amb el PSC. No és altra cosa que el que han estat dient en campanya uns i altres. No compartir el Govern no implica, òbviament, no fer pactes parlamentaris puntuals o fins i tot estables per garantir-se estabilitat.
La signatura del document ha estat aprofitada pel PSC i els seus entorns per descarregar una tempesta al damunt de la plàcida campanya d'ERC, també en un intent de tirar una cortina de fum a l'incomprensible comportament de Salvador Illa amb els tests PCR o d'antígens abans dels debats televisius. Han acusat Esquerra de ser incoherent amb el seu discurs dels darrers anys, però els republicans mai han alimentat en els darrers anys un govern tripartit amb ell PSC i els comuns. Han defensat un executiu que, a més de Junts, pugui incorporar la CUP, els comuns i el PDECat. La seva "via àmplia" no inclou al PSC a Catalunya però sí mantenir obertes les vies de diàleg amb el PSOE a Madrid malgrat el desgast que li ocasiona. De tripartits com els que alimenten el comuns -i Junts i Cs per desgastar el PSC i ERC- ja no en queden a Catalunya.
El mateix que diu ERC sobre el PSC ho diu Illa sobre els independentistes. Ja al principi de campanya va deixar clar que ell no volia als independentistes al seu Govern i ho ha reiterat en diverses entrevistes. Unes declaracions que no van escandalitzar cap opinador i que, pel que sembla, no alimentaven la política de blocs.
El protagonista
Per si algú pretenia que, en campanya o en la pròxima legislatura, es posés sota la catifa la repressió aquest dijous ha tornat a primera línia i en tota la seva cruesa. Els Mossos han dictat ordre de recerca i captura contra Edgar Fernández, dirigent de la CUP i número dos de la llista dels anticapitalistes per Tarragona. El motiu? Haver participat en una tractorada de protesta contra la sentència del Suprem i cridat contra la policia. I a la mateixa demarcació, però a les Terres de l'Ebre, hem sabut que l'alcalde de Roquetes, Paco Gas, d'ERC, serà jutjat per l'1-O i podria ser condemnat a 15 mesos d'inhabilitació per ajudar a organitzar el referèndum. Per això mateix ha estat inhabilitat el conseller Bernat Solé, del seu mateix partit i que era alcalde d'Agramunt.
La proposta
Fa anys que els treballadors no només no guanyen drets, sinó que en perden per la temporalitat, la precarietat en els contractes i les desigualtats creixents al món del treball. La CUP intenta capgirar-ho i, envoltada de sindicalistes, Dolors Sabater, de la CUP, ha proposat gravar més els sous més alts i reduir la jornada laboral a 30 hores setmanals. Trenta hores i un salari mínim de 1.239 euros. Estem encara lluny d'això.
L'estirabot
Marta Pascal i el seu Partit Nacionalista Català. Sense drets electorals i amb el PDECat competint amb Junts pel vot postconvergent tenen autèntics problemes per treure el cap. Per això han de mirar de cridar l'atenció. L'última ocurrència és un espot de campanya de la candidata estripant els programes electorals de Junts, ERC, PSC i el PDECat per les seves contradiccions. Qui n'estigui lliure, que tiri la primera pedra...
La frase
"Hem de parlar entre nosaltres. Dialogar i discutir, però acordar. Us imagineu un president dialogant, educat, respectuós i eficient?". La frase és l'aportació de Núria Marín, alcaldessa de l'Hospitalet de Llobregat i presidenta del PSC i de la Diputació de Barcelona, a la campanya de Salvador Illa. Ella ha estat capaç d'acordar: d'entrada la presidència de la Diputació amb Junts. Però el cas del Consell Esportiu, pel qual està imputada, ha aconsellat al comitè de campanya socialista lluir-la més aviat poc. Avui, però, el candidat era a la seva ciutat.
La signatura del document ha estat aprofitada pel PSC i els seus entorns per descarregar una tempesta al damunt de la plàcida campanya d'ERC, també en un intent de tirar una cortina de fum a l'incomprensible comportament de Salvador Illa amb els tests PCR o d'antígens abans dels debats televisius. Han acusat Esquerra de ser incoherent amb el seu discurs dels darrers anys, però els republicans mai han alimentat en els darrers anys un govern tripartit amb ell PSC i els comuns. Han defensat un executiu que, a més de Junts, pugui incorporar la CUP, els comuns i el PDECat. La seva "via àmplia" no inclou al PSC a Catalunya però sí mantenir obertes les vies de diàleg amb el PSOE a Madrid malgrat el desgast que li ocasiona. De tripartits com els que alimenten el comuns -i Junts i Cs per desgastar el PSC i ERC- ja no en queden a Catalunya.
El mateix que diu ERC sobre el PSC ho diu Illa sobre els independentistes. Ja al principi de campanya va deixar clar que ell no volia als independentistes al seu Govern i ho ha reiterat en diverses entrevistes. Unes declaracions que no van escandalitzar cap opinador i que, pel que sembla, no alimentaven la política de blocs.
El protagonista
Per si algú pretenia que, en campanya o en la pròxima legislatura, es posés sota la catifa la repressió aquest dijous ha tornat a primera línia i en tota la seva cruesa. Els Mossos han dictat ordre de recerca i captura contra Edgar Fernández, dirigent de la CUP i número dos de la llista dels anticapitalistes per Tarragona. El motiu? Haver participat en una tractorada de protesta contra la sentència del Suprem i cridat contra la policia. I a la mateixa demarcació, però a les Terres de l'Ebre, hem sabut que l'alcalde de Roquetes, Paco Gas, d'ERC, serà jutjat per l'1-O i podria ser condemnat a 15 mesos d'inhabilitació per ajudar a organitzar el referèndum. Per això mateix ha estat inhabilitat el conseller Bernat Solé, del seu mateix partit i que era alcalde d'Agramunt.
La proposta
Fa anys que els treballadors no només no guanyen drets, sinó que en perden per la temporalitat, la precarietat en els contractes i les desigualtats creixents al món del treball. La CUP intenta capgirar-ho i, envoltada de sindicalistes, Dolors Sabater, de la CUP, ha proposat gravar més els sous més alts i reduir la jornada laboral a 30 hores setmanals. Trenta hores i un salari mínim de 1.239 euros. Estem encara lluny d'això.
L'estirabot
Marta Pascal i el seu Partit Nacionalista Català. Sense drets electorals i amb el PDECat competint amb Junts pel vot postconvergent tenen autèntics problemes per treure el cap. Per això han de mirar de cridar l'atenció. L'última ocurrència és un espot de campanya de la candidata estripant els programes electorals de Junts, ERC, PSC i el PDECat per les seves contradiccions. Qui n'estigui lliure, que tiri la primera pedra...
La frase
"Hem de parlar entre nosaltres. Dialogar i discutir, però acordar. Us imagineu un president dialogant, educat, respectuós i eficient?". La frase és l'aportació de Núria Marín, alcaldessa de l'Hospitalet de Llobregat i presidenta del PSC i de la Diputació de Barcelona, a la campanya de Salvador Illa. Ella ha estat capaç d'acordar: d'entrada la presidència de la Diputació amb Junts. Però el cas del Consell Esportiu, pel qual està imputada, ha aconsellat al comitè de campanya socialista lluir-la més aviat poc. Avui, però, el candidat era a la seva ciutat.