14
d'octubre
de
2021, 12:10
Actualitzat:
13:01h
Després de mesos de topades i de tensió, el PSOE i el PP han acordat aquest dijous la renovació de tots els òrgans constitucionals al marge del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), que queda al marge del pacte al qual han arribat el ministre de la Presidència, Félix Bolaños, i el secretari general dels populars, Teodoro García Egea. Segons aquesta entesa, es procedirà aquest mateix mes -previsiblement en un ple del Congrés previst pel 25 d'octubre- a la renovació del Tribunal Constitucional (TC), del Tribunal de Comptes, del Defensor del Poble i de l'Agència de Protecció de Dades.
La proposta de renovar tots aquests organismes deixant de banda el CGPJ -que té el mandat caducat des de finals del 2018- la va fer aquest dimecres el president del PP, Pablo Casado, en la sessió de control al Congrés. El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, li va demanar mantenir-se en la "legalitat democràtica", un missatge que es va entendre com un reclam per renovar, també, el govern dels jutges. En aquest punt hi ha una discrepància persistent, perquè el PP insisteix que han de ser exclusivament els magistrats els encarregats d'escollir la seva pròpia cúpula.
Després de la sessió de control, però, Bolaños es va posar en contacte amb la direcció del PP per tal d'abordar la posada al dia de la resta d'institucions, i al cap de menys de vint-i-quatre hores n'ha sortit l'acord comunicat per la secretaria d'Estat de Comunicació. Es tracta de la primera gran entesa d'aquesta legislatura entre el PSOE i els populars, enfrontats sense treva en els últims mesos per Catalunya, per mesures pressupostàries -Casado va indicar ahir que els comptes presentats eren "falsos"-, per mesures socials -la llei d'habitatge, segons el PP, és "chavista"- i per la situació econòmica estatal, que el líder popular considera prèvia a una "fallida" pràcticament assegurada.
Per renovar totes aquestes institucions són necessàries tres cinquenes parts del Congrés dels Diputats, és a dir, 210 escons dels 350 que s'asseuen a la cambra. És per aquest motiu que el concurs del PP és indispensable per procedir a la posada al dia dels organismes constitucionals. El Defensor del Poble, responsabilitat que exerceix en funcions el socialista Francisco Fernández Marugán, té el mandat caducat des del 2017. Pel que fa al TC, la vigència dels quatre magistrats que ha de nomenar el Congrés va expirar el novembre del 2019, moment en què el seu president, Juan José González Rivas, va comunicar a la presidenta de la cambra que calia procedir a la renovació.
En el cas del CGPJ, a finals del 2018 el PSOE i el PP van estar a punt de segellar una entesa per situar-hi Manuel Marchena, president de la sala segona, al capdavant. El pacte va saltar pels aires en el moment en què va transcendir un missatge d'Ignacio Cosidó, portaveu dels populars al Senat, en el qual treia pit de continuar "controlant" la sala segona des del darrere. Marchena, que estava a punt de convertir-se en un perfil conegut com a president de la sala que jutjaria els líders del procés -i els acabaria condemnant per sedició-, va acabar renunciant a ser ascendit.
La proposta de renovar tots aquests organismes deixant de banda el CGPJ -que té el mandat caducat des de finals del 2018- la va fer aquest dimecres el president del PP, Pablo Casado, en la sessió de control al Congrés. El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, li va demanar mantenir-se en la "legalitat democràtica", un missatge que es va entendre com un reclam per renovar, també, el govern dels jutges. En aquest punt hi ha una discrepància persistent, perquè el PP insisteix que han de ser exclusivament els magistrats els encarregats d'escollir la seva pròpia cúpula.
Després de la sessió de control, però, Bolaños es va posar en contacte amb la direcció del PP per tal d'abordar la posada al dia de la resta d'institucions, i al cap de menys de vint-i-quatre hores n'ha sortit l'acord comunicat per la secretaria d'Estat de Comunicació. Es tracta de la primera gran entesa d'aquesta legislatura entre el PSOE i els populars, enfrontats sense treva en els últims mesos per Catalunya, per mesures pressupostàries -Casado va indicar ahir que els comptes presentats eren "falsos"-, per mesures socials -la llei d'habitatge, segons el PP, és "chavista"- i per la situació econòmica estatal, que el líder popular considera prèvia a una "fallida" pràcticament assegurada.
Per renovar totes aquestes institucions són necessàries tres cinquenes parts del Congrés dels Diputats, és a dir, 210 escons dels 350 que s'asseuen a la cambra. És per aquest motiu que el concurs del PP és indispensable per procedir a la posada al dia dels organismes constitucionals. El Defensor del Poble, responsabilitat que exerceix en funcions el socialista Francisco Fernández Marugán, té el mandat caducat des del 2017. Pel que fa al TC, la vigència dels quatre magistrats que ha de nomenar el Congrés va expirar el novembre del 2019, moment en què el seu president, Juan José González Rivas, va comunicar a la presidenta de la cambra que calia procedir a la renovació.
En el cas del CGPJ, a finals del 2018 el PSOE i el PP van estar a punt de segellar una entesa per situar-hi Manuel Marchena, president de la sala segona, al capdavant. El pacte va saltar pels aires en el moment en què va transcendir un missatge d'Ignacio Cosidó, portaveu dels populars al Senat, en el qual treia pit de continuar "controlant" la sala segona des del darrere. Marchena, que estava a punt de convertir-se en un perfil conegut com a president de la sala que jutjaria els líders del procés -i els acabaria condemnant per sedició-, va acabar renunciant a ser ascendit.