Concepción Espejel serà, si no hi ha sobresalts d'última hora, magistrada del Tribunal Constitucional (TC). Fins ara, presidia la sala penal de l'Audiència Nacional, vella coneguda dels processos judicials vinculats amb el procés català. De fet, Espejel va ser la presidenta del tribunal que va jutjar el major dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero, i la cúpula d'Interior durant el referèndum de l'1-O.
El tribunal va acabar absolent els encausats, però Espejel va defensar la condemna contra Trapero en un vot particular en el qual va insistir que el major i els dirigents governamentals que acompanyaven l'exconseller Joaquim Forn van planificar "deliberadament" la votació de la tardor del 2017.
En el seu vot particular -l'absolució no va ser per unanimitat-, Espejel va considerar que el major dels Mossos i Pere Soler, exdirector general de la policia catalana, se'ls hauria d'haver condemnat per sedició. La jutge entenia que tots dos coneixien l'estratègia del Govern de Carles Puigdemont i Oriol Junqueras per fer el referèndum de l'1 d'octubre. En el seu escrit, argumentava que els Mossos no només no van impedir la votació sinó que van implicar-se en l'actuació de la Generalitat per fer-la possible. Al seu entendre, la policia catalana, dirigida per Trapero i Soler, no van posar obstacles al referèndum.
El Tribunal de Comptes, protagonista els últims mesos per la causa contra l'acció exterior de la Generalitat, també renova noms. I hi destaquen dues aportacions vinculades al PSC. En concret, entre els 12 membres, hi ha els de Joan Mauri, professor de la Universitat de Barcelona (UB) i exmembre del consell nacional dels socialistes catalans, i Llum Rodríguez, també professora de la UB i gerent tributària de la Diputació de Barcelona.
El PSOE i el PP acorden situar al TC la jutge que volia condemnar Trapero
Concepción Espejel, fins ara presidenta de la sala penal de l'Audiència Nacional, formarà part del Constitucional després del pacte al qual han arribat els dos grans partits estatals
ARA A PORTADA
-
L'alumnat a l'escola catalana cau fins als 1,6 milions en un curs marcat per la prohibició dels mòbils Marc Orts i Cussó
-
De la «conquesta» al referèndum per continuar al Regne Unit: el fil roig entre Catalunya i Gibraltar Pep Martí i Vallverdú
-
«No vivim en situació de normalitat»: què ha de passar després de la reunió Puigdemont-Illa? Bernat Surroca Albet | Oriol March
-
Pressupostos, trens i llengua: totes les carpetes que marcaran el nou curs polític al Parlament Sara Escalera
-
Publicat el 21 d’octubre de 2021 a les 19:25
Et pot interessar
-
Política Els Comuns avisen el Govern que no aprovar pressupostos seria un «fracàs» d'Illa, del PSC i del país
-
Política La normalitat no és una foto
-
Política Illa i Puigdemont es reuneixen durant més d'una hora a Brussel·les en l'arrencada del curs polític
-
Política Unió i diversitat amb les quatre barres reinterpretades: així seran els actes del Govern per la Diada
-
Política La Moncloa burxa el PP amb la condonació del deute: «Set de cada deu euros beneficien les seves comunitats»
-
Política Primer pas per als pressupostos de 2026: el Govern fixa el sostre de despesa en 40.524 milions d'euros