El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, havia promès al matí que adoptaria les mesures "precises" per posar punt final al bloqueig dels populars a la renovació del Poder Judicial i Unides Podem ja havia defensat aquesta via per tràmit d'urgència. Sánchez ha criticat que la formació que lidera Alberto Núñez Feijóo busqui excuses per "retenir" el control sobre el poder judicial i ha anunciat que actuarà amb "fermesa" per posar fi al bloqueig que viu des de fa mesos el TC. "Farem complir la llei, la Constitució i la voluntat popular", ha deixat clar Sánchez en una compareixença aquest matí a la Moncloa. El govern espanyol no esperarà que el TC resolgui sobre el fons del recurs del PP i busca alternatives per forçar a reforma de l'alt tribunal.
La decisió del Tribunal Constitucional de suspendre la tramitació de la reforma del govern espanyol per facilitar-ne la renovació és la cristal·lització d'una crisi institucional que ve de lluny i té l'origen en la negativa del PP a renovar els òrgans constitucionals, com el Consell General del Poder Judicial. El govern dels jutges fa quatre anys que està caducat i els seus vocals es van escollir l'any 2013, quan Mariano Rajoy tenia majoria absoluta al Congrés. El 2018 s'hauria d'haver renovat, però des d'aleshores el PP bloqueja les negociacions i fa impossible canviar-ne els vocals i, també, les majories. Això té una traducció en els principals tribunals espanyols, perquè el CGPJ ha estat nomenant jutges amb caràcter vitalici durant anys tot i estar en funcions.
La majoria conservadora del govern dels jutges, afí al PP, ha bloquejat fins ara el nomenament dels dos magistrats que li corresponen al TC, que juntament amb els dos que ja ha nomenat el govern espanyol hauria de permetre un canvi de majories a l'alt tribunal espanyol. Fins ara, el bloc conservador i el progressista no s'han posat d'acord, per això el govern espanyol volia reformar el mecanisme d'elecció dels jutges, per tal de rebaixar les majories i esquivar el bloqueig sistemàtic dels vocals propers al PP i forçar la renovació del TC. El propi tribunal, concretament la majoria conservadora que el controla, ha frenat la maniobra de Sánchez i li ha dit que, si vol reformar la llei del poder judicial, no ho podrà fer per la via ràpida. L'opció que s'obre pas, doncs, és la de la proposició de llei.
El CGPJ manté el bloqueig
Quan va transcendir la proposta de reforma de la llei del poder judicial, que pretenia modificar les majories necessàries al Consell General del Poder Judicial (CGPJ) per nomenar els membres del Tribunal Constitucional (TC), l'òrgan de govern dels jutges va afanyar-se a convocar un ple d'urgència per abordar, una vegada més, els diversos candidats a convertir-se en magistrats de l'alt tribunal. El ple s'ha fet aquesta tarda en un clima de crisi institucional, després que el TC hagi aturat la tramitació de la reforma que plantejaven el PSOE i Unides Podem, avalada ja pel Congrés i pendent només de la ratificació del Senat i entrada en vigor. No hi ha hagut canvis i els noms que hi havia sobre la taula no han obtingut els suports necessaris. El bloqueig del TC, doncs, es manté.El sector conservador havia proposat dos noms, César Tolosa i Pablo Lucas. Tolosa és president de la sala del contenciós-administratiu del Tribunal Suprem, i Lucas és magistrat d'aquesta mateixa sala i també el jutge que va autoritzar l'espionatge del CNI en el marc del Catalangate. El sector progressista mantenia el nom de José Manuel Bandrés, també magistrat de la sala contenciosa del Suprem. Amb la reforma aturada, el sector conservador, majoritari entre els 17 vocals que han participat al ple, ha intentat imposar els seus dos noms. Normalment, es consensuen un nom a proposta de cada sector. No hi ha hagut el consens necessari i l'enquistament continua, malgrat que la llei donava de termini fins al 13 de setembre per resoldre la situació.
Nomenaments clau per controlar el TC
Els dos sectors es mouen en termes estratègics. Els noms que acabin arribant al TC seran clau per configurar les majories a l'alt tribunal, ara controlat pel bloc conservador, i també triar el nou president del TC. El progressista Cándido Conde-Pumpido és un dels noms amb opcions, però abans cal renovar els quatre magistrats amb mandat caducat. Sense el pacte al CGPJ, no poden tirar endavant els nomenaments del govern espanyol, que són l'exministre Juan Carlos Campo, que va tramitar els indults, i la vicepresidenta del Consell de Garanties Estatutàries (CGE), Laura Díez, que va avalar el mecanisme de la Generalitat contra la sentència del 25%. Un cop es renovi el TC, la majoria passaria a ser progressista en un moment decisiu, amb l'agenda legislativa de Pedro Sánchez en joc.Precisament per això el govern espanyol té interès a accelerar la reforma del TC. La llei del poder judicial marca que calen 3/5 parts del ple del CGPJ per nomenar els magistrats i això vol dir que el sector conservador té capacitat de bloqueig. La reforma de Sánchez plantejava un canvi en les majories per esquivar el veto del bloc afí al PP, i també poder tirar endavant els nomenaments del govern espanyol sense necessitat de l'acord previ del CGPJ ni la validació del TC. Per intentar nomenar els magistrats abans de l'entrada en vigor de la llei, el sector conservador del CGPJ va convocar el ple d'urgència. La suspensió de la reforma ordenada pel TC els ha tret pressió, i l'òrgan de govern dels jutges continua sense fer els nomenaments i allunyant-se del que marca la Constitució.
