El tacticisme s’ensenyoreix de la política espanyola. L’expert econòmic del PSOE, l’exministre Jordi Sevilla, ha defensat avui que es deixi governar la força política que aconsegueixi més suports parlamentaris. “Encara que sigui el PP”, han deixat clar fonts socialistes al El Mundo. Les paraules de Sevilla pretenen obrir una via nova en l’horitzó dels pactes que es comenci a dibuixar a partir de la mateixa nit del 26-J. Però és molt difícil que tingui recorregut.
 

Para evita terceras elecciones, si no hay mayorías, debería dejarse gobernar al candidato q consiga mayor apoyo parlamentario.

— jordi sevilla segura (@sevillajordi) 15 de juny de 2016

Quienes están criticando dejar gobernar al candidato más votado en el parlamento, que quieren? Qué gobierne quien menos apoyos reúna?

— jordi sevilla segura (@sevillajordi) 15 de juny de 2016

Des del Partit Popular han repetit una i mil vegades que ha de governar, o encapçalar el govern, la força més votada. És el mateix que diu Sevilla? No pas. L’exministre del PSOE i assessor de Pedro Sánchez –forma part del seu "govern a l'ombra"- respon a una profunda inquietud en el si de la direcció socialista, que es troba en la improbabilitat de guanyar i alhora en una extrema dificultat per formar govern si no ho vol fer amb Podem. Les declaracions de Sevilla apunten a un acord posterior al 26-J que permeti a un dels principals partits a sumar més vots al Congrés que els altres. El dirigent socialista assenyala la repetició del panorama post20-D i apunta a l’acord programàtic del PSOE amb Ciutadans. En aquell moment, Sánchez va sumar 131 diputats (PSOE, Ciutadans i un diputat canari). El problema és que això no és suficient per governar.
 

No tengo duda de que tras el 26J, igual que pasó tras el 20D, Pedro Sánchez será el candidato que conseguirá mayor apoyo parlamentario.

— jordi sevilla segura (@sevillajordi) 15 de juny de 2016

Entre el que clama el PP, que es reconegui la victòria de la primera força, i el que proposa Podem, que és intentar una aliança de canvi i progrés amb els socialistes, la cúpula del PSOE es refugia en un revival del que va intentar en la investidura frustrada de Sánchez. Vist la tensió entre PP i C’s, ben palpable en el debat televisiu a quatre, a Ferraz albiren tornar a aixecar una aliança del mateix tipus. El problema és que per ser investit al Congrés no n’hi ha prou de tenir, de partida, més suports que altres opcions, sinó que el bloc de rebuig a un candidat sigui menor als vots positius. I aquesta és una història molt diferent.
 
Les paraules de Sevilla deixen en evidència l’estratègia, encertada o no però en tot cas incerta, d’una direcció socialista que no es planteja de cap manera una aliança amb Podem.