17
de desembre
de
2016, 18:20
Actualitzat:
18
de desembre,
8:36h
"El referèndum se celebrarà el 2017 de manera indefectible", ha assegurat aquest migdia el president de la Generalitat, Carles Puigdemont. Els dos centenars d'associats, quadres i dirigents del Partit Demòcrata Europeu Català (PDECat) que havien acudit al coworking CREC del Poble Sec barceloní han reaccionat amb un aplaudiment que s'ha allargat durant almenys un minut. Encara ressonaven els whatsapps amb els continguts de l'entrevista a NacióDigitalde Mercè Conesa, presidenta de la Diputació de Barcelona, i tothom esperava com reaccionava Puigdemont. I ho ha fet redoblant l'aposta per un referèndum, el que s'hauria de celebrar el setembre del 2017 si es dóna compliment a la resolució aprovada per Junts pel Sí i la CUP al debat de política general, que posarà a prova la unitat en l'estratègia de l'antiga CDC.
Dirigents consultats per aquest diari assenyalen que Conesa "ha posat veu" a inquietuds que recorren privadament sectors del partit. "Ja era hora que algú ho digués", manifesta un alt responsable consultat. La presidenta de la Diputació de Barcelona –avui absent, com Artur Mas, a l'acte de presentació del logotip– va rebre algun missatge de suport, però també "li van xiular les orelles" –en paraules d'una altra font– en els nombrosos grups de whatsapp que comparteixen els associats. "Se n'ha adonat que ha estat un error pronunciar-se en aquests termes", assegura un coneixedor de la situació. Una cinquena veu consultada manté que l'aposta de Puigdemont és "ferma" i que "no farà marxa enrere". De fet, la via de la consulta vinculant és una decisió molt marcada personalment pel president.
Debat a l'estiu
El director de l'Institut d'Estudis d'Autogovern (IEA), Carles Viver i Pi-Sunyer, va revelar dimecres al Parlament que Puigdemont ja va encarregar un informe a l'abril sobre la conveniència de celebrar un "referèndum pactat" per decidir el futur del país. Cap al mes de maig, tant Demòcrates de Catalunya com la CUP –que mantenen una relació fluïda en l'àmbit privat– van apostar públicament pel referèndum unilateral d'independència (RUI). Els anticapitalistes van exigir, un cop tombats els pressupostos per al 2016 només arribar al Parlament, una reunió amb el president per abordar el RUI, però van rebre una sonora negativa. En aquell moment, a Palau no volien exhibir gestos cap a la CUP.
A banda del debat entre partits, al PDECat cada sector hi deia la seva. No és cap secret que Mas no era partidari del referèndum. El full de ruta amb el qual es va presentar Junts pel Sí incloïa unes eleccions constituents i un referèndum posterior per aprovar la Constitució Catalana, i l'exmandatari –ara president de les noves sigles nacionalistes– repetia en privat que no es podia fer un nou 9-N. Amb informes a la mà provinents de l'equip de Pi-Sunyer i imposant-se als sectors més reticents, Puigdemont va oficialitzar el 28 de setembre que la seva aposta es podia resumir així: "O referèndum, o referèndum". El vicepresident Oriol Junqueras i el conseller d'Exteriors, Raül Romeva, tenen la missió d'ajudar-lo amb la maquinària.
L'impacte de la via Conesa
Les paraules de la presidenta de la Diputació de Barcelona, que és alcaldessa de Sant Cugat i presidenta del consell nacional del PDEcat, van impactar amb contundència dins l'ecosistema nacionalista. La reacció de Puigdemont no ha estat l'única. Diversos dirigents –com ara Jordi Turull, president del grup parlamentari de Junts pel Sí– o de Francesc Homs –cap de files a Madrid– van optar pel seu compte de Twitter per fer saber que el referèndum es mantenia immòbil com a objectiu. La consellera de la Presidència, Neus Munté, ha assenyalat que "en aquests moments no hi ha opció" que no es faci la consulta vinculant el setembre vinent.
La contundència de Puigdemont, assegura el seu entorn, no és una postura. "Ell s'ho creu, i anirà fins al final", manté un dels primers defensors del RUI que hi va haver dins del PDECat. La seva continuïtat com a president –ell assegura en privat que no té cap intenció de ser candidat– també forma part del debat intern de l'antiga Convergència. Hi ha, si se simplifica el debat, dues corrents de pensament. La primera valida la posició de Puigdemont, mentre que hi ha una segona opinió basada en què al final, "per responsabilitat", serà cap de files a les futures eleccions. Uns comicis que, en principi, haurien de ser al març del 2018, però que veus governamentals ja situen a la tardor de l'any vinent si no hi ha referèndum.
L'absència de candidat ferm per a les futures eleccions és una qüestió d'especial rellevància dins d'un partit acostumat a tenir un cap de files clar a molts mesos vistes d'una cita amb les urnes. No falten dirigents que assenyalen que Conesa "podria fer el pas", i alguns fins i tot mantenen que "es deixa estimar". L'opció de Munté, preferida des de fa mesos per l'entorn de Mas quan era a Palau, tampoc es descarta en cap moment. Per a l'Ajuntament de Barcelona, altre gran pol de poder a Catalunya, els noms que aspiren a ser candidats són el conseller de Cultura, Santi Vila –sempre heterodox– i l'actual home fort del grup municipal, Joaquim Forn.
ERC exhibeix compromís
El primer dirigent a reaccionar a les paraules de Conesa va ser Joan Tardà des del seu compte de Twitter, i aquest matí el vicepresident Junqueras, davant del consell nacional d'ERC, ha volgut exhibir compromís amb el referèndum. Ha anunciat, de fet, que els republicans consignaran una partida d'un milió d'euros als pressupostos per fer campanya pel sí al referèndum del 2017. "Nosaltres sí que estem convençuts", ha assegurat Junqueras. ERC va mantenir un silenci prudent durant el debat sobre el RUI, tot i que sempre havien vist aquesta opció amb simpatia des que va saltar a la primera fila política.
La CUP, que avui ha celebrat un consell polític a Tona per decidir que el dia 28 de gener prendran una determinació definitiva sobre els pressupostos per al 2017, ha demanat al PDECAt que abandoni el "xantatge" i els "dubtes" sobre el referèndum. Una aposta que va tenir un profund impacte en el full de ruta i que es debatrà àmpliament divendres vinent a la cimera de partits i entitats que se celebrarà al Parlament. En aquesta cimera, de fet, Puigdemont proposarà bastir un Pacte Nacional pel Referèndum. D'aquí a tretze dies, el país entrarà –de nou– en un any decisiu per al futur del procés.
Dirigents consultats per aquest diari assenyalen que Conesa "ha posat veu" a inquietuds que recorren privadament sectors del partit. "Ja era hora que algú ho digués", manifesta un alt responsable consultat. La presidenta de la Diputació de Barcelona –avui absent, com Artur Mas, a l'acte de presentació del logotip– va rebre algun missatge de suport, però també "li van xiular les orelles" –en paraules d'una altra font– en els nombrosos grups de whatsapp que comparteixen els associats. "Se n'ha adonat que ha estat un error pronunciar-se en aquests termes", assegura un coneixedor de la situació. Una cinquena veu consultada manté que l'aposta de Puigdemont és "ferma" i que "no farà marxa enrere". De fet, la via de la consulta vinculant és una decisió molt marcada personalment pel president.
Debat a l'estiu
El director de l'Institut d'Estudis d'Autogovern (IEA), Carles Viver i Pi-Sunyer, va revelar dimecres al Parlament que Puigdemont ja va encarregar un informe a l'abril sobre la conveniència de celebrar un "referèndum pactat" per decidir el futur del país. Cap al mes de maig, tant Demòcrates de Catalunya com la CUP –que mantenen una relació fluïda en l'àmbit privat– van apostar públicament pel referèndum unilateral d'independència (RUI). Els anticapitalistes van exigir, un cop tombats els pressupostos per al 2016 només arribar al Parlament, una reunió amb el president per abordar el RUI, però van rebre una sonora negativa. En aquell moment, a Palau no volien exhibir gestos cap a la CUP.
A banda del debat entre partits, al PDECat cada sector hi deia la seva. No és cap secret que Mas no era partidari del referèndum. El full de ruta amb el qual es va presentar Junts pel Sí incloïa unes eleccions constituents i un referèndum posterior per aprovar la Constitució Catalana, i l'exmandatari –ara president de les noves sigles nacionalistes– repetia en privat que no es podia fer un nou 9-N. Amb informes a la mà provinents de l'equip de Pi-Sunyer i imposant-se als sectors més reticents, Puigdemont va oficialitzar el 28 de setembre que la seva aposta es podia resumir així: "O referèndum, o referèndum". El vicepresident Oriol Junqueras i el conseller d'Exteriors, Raül Romeva, tenen la missió d'ajudar-lo amb la maquinària.
L'impacte de la via Conesa
Les paraules de la presidenta de la Diputació de Barcelona, que és alcaldessa de Sant Cugat i presidenta del consell nacional del PDEcat, van impactar amb contundència dins l'ecosistema nacionalista. La reacció de Puigdemont no ha estat l'única. Diversos dirigents –com ara Jordi Turull, president del grup parlamentari de Junts pel Sí– o de Francesc Homs –cap de files a Madrid– van optar pel seu compte de Twitter per fer saber que el referèndum es mantenia immòbil com a objectiu. La consellera de la Presidència, Neus Munté, ha assenyalat que "en aquests moments no hi ha opció" que no es faci la consulta vinculant el setembre vinent.
Mercè Conesa, durant l'entrevista amb NacióDigital. Foto: Adrià Costa
La contundència de Puigdemont, assegura el seu entorn, no és una postura. "Ell s'ho creu, i anirà fins al final", manté un dels primers defensors del RUI que hi va haver dins del PDECat. La seva continuïtat com a president –ell assegura en privat que no té cap intenció de ser candidat– també forma part del debat intern de l'antiga Convergència. Hi ha, si se simplifica el debat, dues corrents de pensament. La primera valida la posició de Puigdemont, mentre que hi ha una segona opinió basada en què al final, "per responsabilitat", serà cap de files a les futures eleccions. Uns comicis que, en principi, haurien de ser al març del 2018, però que veus governamentals ja situen a la tardor de l'any vinent si no hi ha referèndum.
L'absència de candidat ferm per a les futures eleccions és una qüestió d'especial rellevància dins d'un partit acostumat a tenir un cap de files clar a molts mesos vistes d'una cita amb les urnes. No falten dirigents que assenyalen que Conesa "podria fer el pas", i alguns fins i tot mantenen que "es deixa estimar". L'opció de Munté, preferida des de fa mesos per l'entorn de Mas quan era a Palau, tampoc es descarta en cap moment. Per a l'Ajuntament de Barcelona, altre gran pol de poder a Catalunya, els noms que aspiren a ser candidats són el conseller de Cultura, Santi Vila –sempre heterodox– i l'actual home fort del grup municipal, Joaquim Forn.
ERC exhibeix compromís
El primer dirigent a reaccionar a les paraules de Conesa va ser Joan Tardà des del seu compte de Twitter, i aquest matí el vicepresident Junqueras, davant del consell nacional d'ERC, ha volgut exhibir compromís amb el referèndum. Ha anunciat, de fet, que els republicans consignaran una partida d'un milió d'euros als pressupostos per fer campanya pel sí al referèndum del 2017. "Nosaltres sí que estem convençuts", ha assegurat Junqueras. ERC va mantenir un silenci prudent durant el debat sobre el RUI, tot i que sempre havien vist aquesta opció amb simpatia des que va saltar a la primera fila política.
La CUP, que avui ha celebrat un consell polític a Tona per decidir que el dia 28 de gener prendran una determinació definitiva sobre els pressupostos per al 2017, ha demanat al PDECAt que abandoni el "xantatge" i els "dubtes" sobre el referèndum. Una aposta que va tenir un profund impacte en el full de ruta i que es debatrà àmpliament divendres vinent a la cimera de partits i entitats que se celebrarà al Parlament. En aquesta cimera, de fet, Puigdemont proposarà bastir un Pacte Nacional pel Referèndum. D'aquí a tretze dies, el país entrarà –de nou– en un any decisiu per al futur del procés.