L’increïble procés de democràcia minvant que viu l’estat espanyol té l’origen en la decisió de Mariano Rajoy de combatre als tribunals la reforma de l’Estatut de Catalunya. Aquella victòria dels populars al Tribunal Constitucional al 2010 -que es pot llegir també com la derrota de l’entesa entre Catalunya i Espanya- va ser el primer exemple de l’ús i abús de les institucions espanyoles amb finalitats polítiques per part del seu equip.

Rajoy ha anat repetint la jugada fins que set anys després ha obtingut el primer revés de la mà del Consell d’Estat, un òrgan consultiu marcadament pro-governamental que –com el propi TC i la Fiscalia- havia avalat tots i cadascun dels recursos contra la Generalitat i el Parlament. El seu "no" a la suspensió cautelar dels drets de representació política de Carles Puigdemont marca un punt d’inflexió i llança un missatge a extramurs de La Moncloa: Mariano Rajoy transita la línia del fora de joc legal i una part de l’engranatge de les institucions de l’Estat no està disposada a incinerar el seu prestigi per mantenir la croada a Catalunya a qualsevol preu.

El (nou) fiasco d’aquest dijous coincideix amb el retorn a primer pla de Soraya Sáenz de Santamaría i l’ascens de la seva mà dreta al Congrés, el català José Luis Ayllón, a la direcció del gabinet de Mariano Rajoy (en substitució del dimitit Jorge Moragas). Amb un look 2.0 –unes grans ulleres quadrades de color plata- la vicepresidenta sembla haver completat el període de meditació pels resultats de la violència policial de l’1-O, l’activació del 155 i la convocatòria del 21D, que l’havien apartat dels focus des de finals de desembre.

[blockquote]El "no" a la suspensió cautelar dels drets de representació política de Carles Puigdemont marca un punt d’inflexió[/blockquote]
Tres errors consecutius d’imatge (1-O), de gestió (155) i de càlcul polític (21D) que li han costat les crítiques de part del PP –on ha perdut punts davant la seva arxienemiga María Dolores de Cospedal-, que han posat en qüestió l’estratègia jurídico-policial a Catalunya, i que han convertit Albert Rivera en l’autèntic referent de la lluita contra l’independentisme. Ciutadans marca ara el pas en la defensa de la unitat d’Espanya, i Rajoy actua un cop més a Catalunya per provar d’aturar la fuga de vot al seu flanc dret i alhora tapar els titulars incòmodes del cas Gürtel.

La decisió de recórrer al TC contra la possible investidura de Puigdemont segueix aquesta vella tendència però posa de manifest també el pànic de l’equip del president espanyol, que ha passat de vantar-se d’haver forçat el retorn a la normalitat institucional a Catalunya a enviar agents uniformats a revisar el subsòl del Parlament i les instal·lacions del Zoo de Barcelona. La Moncloa –que fa només 72 hores deia que no veia base legal per impugnar la convocatòria del ple- ja no es fia que les desavinences entre Junts per Catalunya i ERC i la pressió judicial i policial forcin les dues formacions independentistes a parar màquines.

La principal preocupació ara és un aterratge per sorpresa de Puigdemont a Catalunya que derivi en un nou ridícul de l’Estat. En el millor dels casos obligaria Rajoy a regalar a les cadenes internacionals la imatge de la detenció del candidat abans d’assistir al ple d’investidura. En el pitjor –comptant que Puigdemont arribés al Parlament- deixaria en evidència un cop més les enormes llacunes del CNI, controlat per la vicepresidenta, que hauria de trobar un president després de no haver detectat 6.000 urnes.

[blockquote]La Moncloa ja no es fia que les desavinences entre Junts per Catalunya i ERC i la pressió judicial i policial forcin les dues formacions independentistes a parar màquines[/blockquote]
El recurs preventiu contra el ple d’investidura de Puigdemont busca evitar aquests escenaris, però pot acabar de tensar les relacions entre l’equip del president i els magistrats del propi Tribunal Constitucional, que fins ara han avalat sempre les actuacions dels parlaments en l'ordenació dels debats i que tenen establert que només es poden impugnar textos normatius aprovats.

Els magistrats hauran de debatre en aquesta ocasió si segueixen donant cobertura legal a les embranzides cada cop menys ortodoxes de Rajoy o si -tal com ha provat de fer el Consell d'Estat- aturen una deriva que porta al descrèdit la seva institució. Un nou "no" a Rajoy -en aquest cas amb caràcter vinculant- suposaria un dur revés per a un president molt tocat pels escàndols de corrupció, i anticiparia la substitució de la influència dels populars per la del seu relleu polític. L'últim tram de Rajoy a La Moncloa pot ser també el del divorci entre el PP i les seves esferes tradicionals de poder.