El rol secundari de Vilagrà en campanya com a número dos d'ERC

La dirigent manresana, amb un perfil de gestió, ha participat en quatre dels onze mítings del circuit principal d'Aragonès i es concentra en explicar programa en actes territorials

La número dos de la candidatura d'ERC, Laura Vilagrà, en un míting a Terrassa
La número dos de la candidatura d'ERC, Laura Vilagrà, en un míting a Terrassa | Marc Puig
09 de febrer de 2021, 06:30
Actualitzat: 16:20h
Sigui perquè la presència dels presos ha sacsejat la campanya o perquè el desembarcament de ministres i líders estatals han acaparat el focus mediàtic, el pes dels número dos de les candidatures que rivalitzen a les eleccions del 14-F és, en general, discret. A ERC no és una excepció. Entregats a l'efecte Junqueras, Laura Vilagrà, presentada per fer tàndem amb Pere Aragonès, ha transitat més per carrils secundaris que no pas pel circuit principal, el que concentra la projecció de cadascun dels partits.

El balanç d'11 dies de campanya dels republicans és que, dels 11 mítings de la ruta del cap de llista, apuntalat per Junqueras, Marta Rovira i Raül Romeva, en només quatre ha participat Vilagrà: el d'arrencada a Mataró, el de l'Hospitalet de Llobregat, el de Terrassa i el del Parc del Clot de Barcelona. No hi era el passat diumenge al míting central de Girona, com tampoc al de Tarragona o Lleida.

Sí que suma, en l'agenda principal de campanya, dues intervencions en dos actes amb format de roda de premsa de caire programàtic, el context en què més còmoda se l'ha percebut tenint present el seu perfil més de gestora que d'estar avesada als mítings, reconegut de portes endins. Si es fa el recompte global del circuit principal, dels 16 mítings i compareixences davant de la premsa, n'ha participat en sis.

Vilagrà ha fet la majoria de dies una ruta secundària, cosa que no vol dir que no hagi comptat amb l'abric de grans figures del partit. Dissabte passat, per exemple, era un acte amb Carme Forcadell a Sabadell i, el primer cap de setmana a Sant Cugat, amb Raül Romeva. Ha participat en mítings de petit format de la mà d'Ernest Maragall als barris de Sant Andreu o Gràcia de Barcelona, així com també en territori manresà o bé telemàtics. 

Des del partit expliquen que, amb els presos en tercer grau, han hagut de fer un repartiment de perfils per dosificar quantes persones pugen a l'escenari. De fet, en aquesta campanya especialment, ERC ha buscat potenciar moltes veus en la posada en escena. En la tria també es té en compte el territori on es fa l'acte. En el cas del míting central, expliquen que es va prioritzar el número tres, Roger Torrent, perquè el míting es feia a Girona i ell és de Sarrià de Ter. De la mateixa manera que Dolors Bassa, de Torroella de Montgrí, va pujar al faristol també diumenge. 

Discursos concentrats en propostes i programa

Vilagrà és més d'explicar propostes i de fer-ho sense grans dosis d'emotivitat, tot responent al caràcter "sobri, tècnic i analitzador" que se li atribueix al partit. Els seus discursos es concentren, principalment, en l'objectiu de reconstrucció des de l'esquerra que abandera ERC més que no pas en el cos a cos amb els contrincants polítics. No és d'apujar el to de paraula ni d'excentricitats, insisteix en la paraula "treballar" i acostumar a acabar amb un "a guanyar, a guanyar i a guanyar" que es queda molt per sota dels decibels que acostumen a utilitzar dirigents com Aragonès i Junqueras. 

"És una tria per governar. Un perfil de gestió", defensaven quan, contra pronòstic, ERC va anunciar que seria la número dos de la candidatura. Abans, s'havia sospesat per aquest lloc altres dirigents de perfil totalment diferents, com ara Dolors Sabater, que va refusar l'oferta i que ara competeix amb ERC com a cap de llista de la coalició forjada entre la CUP i Guanyem.

Aragonès recorre una marató per intentar desfer a favor seu el triple empat entre ERC, PSC i Junts, i ho fa acompanyat dels màxims comandaments del partit i esmolant els missatges adreçats als seus rivals i pensats per impactar en l'electorat. Vilagrà, que es defineix com a una "nedadora de fons", rema discretament per les línies tangencials de la campanya dels republicans. 

Arxivat a