D'una forma cada cop més accelerada en els darrers temps, el catalanisme polític ha evolucionat, de forma conjunta, cap al sobiranisme. Però a costa d'implosionar internament a l'hora de decidir l'estratègia. Una mostra d'això es va veure ahir al Parlament, quan CiU no va discutir la legitimitat -ni tan sols la necessitat- de l'objectiu independentista, però va retreure el mètode i el timing polític de Solidaritat.
El cas és que, siguin quines siguin les gesticulacions de Duran Lleida, no es pot amagar que l'electorat de CiU s'ha tornat molt més exigent, i que la direcció de CDC ha deixat enrere els prejudicis ideològics del pujolisme. Amb la col·laboració explícita del propi Jordi Pujol, per cert. De la mateixa manera que el PSC ha reaccionat aïllant el seu flanc catalanista i combatent l'independentisme des del quiosc.
Així les coses, només queda una incògnita. I és si l'any que ve CiU intentarà dissimular, o no, el fracàs de la seva opció de pacte fiscal amb el PP. D'això dependrà l'acceleració o l'alentiment d'un procés inevitable.
ARA A PORTADA
Publicat el 13 d’abril de 2011 a les 21:59
Et pot interessar
-
Política
El discret full de ruta que ERC tenia per fer seure el PSOE a negociar
-
Política
Alberto Fernández, un roc a la sabata de Daniel Sirera
-
Política
BComú permetrà el pas inicial del pressupost de Collboni després de negociar una mediació per Vallcarca
-
Política
Qui és Vito Quiles, l'agitador d'extrema dreta «amic» de Rufián que busca brega a la UAB
-
Política
Parlon i Trapero, al punt de mira per la resposta dels Mossos a la vaga per Palestina
-
Política
Les organitzacions antifeixistes i alumnes de la UAB buiden les aules per manifestar-se contra l’acte de S'ha Acabat amb Vito Quiles