El sobiranisme lent de CiU

Política

ARA A PORTADA

Política L'amnistiat Junqueras renova l'«intacte» compromís independentista des de la zona zero Lluís Girona Boffi
Política Bany de masses en la rebuda de l'amnistiat Lluís Puig: «L’estat espanyol ha perdut nou anys» Anna Mira Perich
Política Comín ja és a Madrid per recollir l'acta d'eurodiputat abans de l'acte de retorn a Catalunya Neus Climent / Agències
Televisió Pedro Sánchez accepta la invitació de «La Revuelta»: Broncano l'entrevista aquest dijous Victor Rodrigo
Política Què amaga la fascinació de la dreta espanyola amb Milei? Pep Martí i Vallverdú

Redacció

Publicat el 13 d’abril de 2011 a les 21:59

D'una forma cada cop més accelerada en els darrers temps, el catalanisme polític ha evolucionat, de forma conjunta, cap al sobiranisme. Però a costa d'implosionar internament a l'hora de decidir l'estratègia. Una mostra d'això es va veure ahir al Parlament, quan CiU no va discutir la legitimitat -ni tan sols la necessitat- de l'objectiu independentista, però va retreure el mètode i el timing polític de Solidaritat.

El cas és que, siguin quines siguin les gesticulacions de Duran Lleida, no es pot amagar que l'electorat de CiU s'ha tornat molt més exigent, i que la direcció de CDC ha deixat enrere els prejudicis ideològics del pujolisme. Amb la col·laboració explícita del propi Jordi Pujol, per cert. De la mateixa manera que el PSC ha reaccionat aïllant el seu flanc catalanista i combatent l'independentisme des del quiosc.

Així les coses, només queda una incògnita. I és si l'any que ve CiU intentarà dissimular, o no, el fracàs de la seva opció de pacte fiscal amb el PP. D'això dependrà l'acceleració o l'alentiment d'un procés inevitable.

Escull Nació com la teva font preferida de Google