Política

El sobiranisme lent de CiU

ARA A PORTADA

Cop d’autoritat de l’arquebisbe de Tarragona: Planellas va fer recular Omella amb el català Pep Martí i Vallverdú
«Era la llengua de Gaudí»: més de vint entitats demanen més presència del català en la visita del Papa Pep Martí i Vallverdú | Marc Orts i Cussó
Les entitats laiques denuncien l'ús de fons públics per finançar la visita de Lleó XIV Redacció
El paper del «presi» i les pressions a Marchena: què revela el sumari de les clavegueres del PSOE? Lluís Girona Boffi
La Guàrdia Civil sospita que Sánchez estava al corrent de l'activitat de les clavegueres del PSOE Bernat Surroca Albet

Redacció

Publicat el 13 d’abril de 2011 a les 21:59

D'una forma cada cop més accelerada en els darrers temps, el catalanisme polític ha evolucionat, de forma conjunta, cap al sobiranisme. Però a costa d'implosionar internament a l'hora de decidir l'estratègia. Una mostra d'això es va veure ahir al Parlament, quan CiU no va discutir la legitimitat -ni tan sols la necessitat- de l'objectiu independentista, però va retreure el mètode i el timing polític de Solidaritat.

El cas és que, siguin quines siguin les gesticulacions de Duran Lleida, no es pot amagar que l'electorat de CiU s'ha tornat molt més exigent, i que la direcció de CDC ha deixat enrere els prejudicis ideològics del pujolisme. Amb la col·laboració explícita del propi Jordi Pujol, per cert. De la mateixa manera que el PSC ha reaccionat aïllant el seu flanc catalanista i combatent l'independentisme des del quiosc.

Així les coses, només queda una incògnita. I és si l'any que ve CiU intentarà dissimular, o no, el fracàs de la seva opció de pacte fiscal amb el PP. D'això dependrà l'acceleració o l'alentiment d'un procés inevitable.

Escull Nació com la teva font preferida de Google