Un moment de les compareixences d'aquest divendres.
Dia llarg aquest divendres a la funcional sala de grups del Parlament de Catalunya. Setze compareixences, com els setze jutges, de representants del territori que havien de dir la seva sobre la nova organització territorial de Catalunya en format de Vegueries. Hi hagut moments de tot. L'agressivitat o la conformitat amb el projecte de llei del govern depenia del color polític dels compareixents i de la força d'arrelament que tenien els compareixents amb el seu territori. I un detall genèric ha tenyit tota la jornada i és que a Catalunya, és terra de carlins i isabelins i de busca i la biga. Tothom a la seva. Lògica històrica en un país unit només pel Teletac.
El president de la Diputació de Tarragona ha criticat les "presses" i la manca de "consens". L'alcalde tarragoní vol que la imperial Tarraco sigui capital. El de Lleida vol tornar a la Ilerda d'abans. L'alcalde de Tortosa vol que l'Ebre no sigui la germana pobra de les vegueries. Els del Penedès han disparat tota l'artilleria contra el tripartit. L'Associació Catalana de Municipis vol guerra i referèndum. El president de la Federació de Municipis de Catalunya, també vol acord. El problema és del Parlament. Ja ho ha afirmat l'alcalde de Reus, Lluís Pérez, és una "responsabilitat nacional" tirar endavant les vegueries.
El president de la Diputació de Tarragona lamenta les 'presses' amb la Llei de vegueries i la falta de 'consens'
El president de la Diputació de Tarragona, Josep Poblet, ha carregat contra el Projecte de llei de vegueries durant la seva compareixença a la comissió parlamentària per donar la seva opinió sobre la llei. El mateix dia que la institució que presideix ha aprovat demanar que es paralitzi aquesta tramitació, Poblet ha lamentat les 'presses' amb què s'ha fet el projecte de llei i creu que s'ha fet amb falta de 'diàleg' i de 'consens previ, territorial, institucional, social i polític'. Poblet també ha advertit que l'aplicació del contingut del projecte de llei 'requerirà de l'aprovació i la modificació d'un volum molt gran de legislació estatal que avui no es preveu'.
L'alcalde de Tarragona reclama al Parlament que la Llei de vegueries inclogui 'expressament' la capitalitat de la ciutat
L'alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, ha reclamat que faci constar 'expressament' al Projecte de llei de vegueries la capitalitat de la ciutat en la futura vegueria. Durant la seva compareixença, Ballesteros ha volgut demostrar amb xifres la capitalitat de Tarragona i la seva 'potencialitat', tant per motius històrics com actuals, i ha remarcat 'ningú' qüestiona la capitalitat de Tarragona. Ballesteros ha reclamat també que el nom de vegueria no sigui Camp de Tarragona, sinó simplement Tarragona. L'alcalde ha assegurat que la denominació Camp de Tarragona no respon a tota la vegueria prevista.
Ros proposa un ens supramunicipal de la demarcació de Lleida que absorbeixi competències de consells comarcals
L'alcalde de Lleida, Àngel Ros, ha proposat un ens supramunicipal que abasti tota la demarcació de Lleida i que absorbeixi competències dels consells comarcals i d'altres ens en matèria de transport i mobilitat, infraestructures, desenvolupament econòmic i social, promoció econòmica i del turisme i cohesió social i territorial. Ros defensa una única vegueria per a l'actual província de Lleida tot i que el Pirineu i l'Aran siguin àrees funcionals territorials al mateix nivell que la plana de Lleida, amb personalitat pròpia i respectant l'especificitat de les relacions de l'Aran amb la Generalitat.
L’alcalde de Tortosa avisa que una vegueria de les Terres de l’Ebre ‘descafeïnada’ generarà ‘frustració’ al territori
L'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, ha avisat que una vegueria de les Terres de l’Ebre ‘descafeïnada’ generaria encara més ‘frustració’ al territori. En la seva compareixença ha afirmat que les Terres de l’Ebre volen la vegueria ‘ja’ però 'amb condicions mínimes i dignes’. Ha carregat contra les inconcrecions de la llei pel que fa a competències i finançament, i ha alertat que si s'assignen recursos només amb criteri poblacional, les Terres de l'Ebre hi sortiran perdent. Juntament amb Bel han comparegut també el president del Consell Comarcal de la Cerdanya, Esteve Maurell, i el del Solsonès, Marià Chaure, que han lamentat la manca de consens i la precipitació de la llei.
La Plataforma per una vegueria del Penedès carrega contra el tripartit per la llei i per vetar compareixences
La Plataforma per una vegueria del Penedès s'ha mostrat molt crítica amb el tripartit, tant per la Llei de vegueries que ha elaborat com també perquè ha vetat les compareixences al Parlament de desenes de representants de la zona que també defensen una vegueria pròpia. 'Avui el Parlament s'ha allunyat una mica més del poble que representa, i ens sap molt de greu', ha apuntat el president de la plataforma, Fèlix Simon, que ha advertit que, ara que s'apropen eleccions, estaran al costat d'aquells partits que defensen l'emancipació del Penedès. Simon ha fet un paral·lelisme entre les reivindicacions del Penedès i les de Catalunya vers l'estat espanyol.
Gilabert apel·la a la responsabilitat perquè la llei de vegueries s’aprovi amb consens
El president de la diputació de Lleida, Jaume Gilabert (ERC), ha apel·lat a la responsabilitat dels grups parlamentaris perquè en el procés de debat parlamentari de la Llei de vegueries ‘s’enriqueixi’ la llei perquè s’aprovi per consens. En la seva compareixença parlamentària, ha recordat que la diputació de Lleida va aprovar el febrer només amb el vot contrari del PP, una resolució que demanava que l'Aran no ‘no s’inclogui en cap divisió territorial que no sigui ella mateixa’. Gilabert ha recordat que al febrer, tots els partits representats a la diputació de Lleida, excepte el PPC, van aprovar una resolució ‘a favor del desenvolupament d’aquesta llei i en contra de paralitzar-la’.
Vilert creu que la recerca del consens justifica que la llei de vegueries arribi a finals de legislatura
El president de la diputació de Girona, Enric Vilert (ERC), ha considerat que el procés que ha fet el departament de Governació per buscar el consens per la Llei de vegueries justifica que aquesta norma hagi arribat al Parlament a finals de legislatura. En la seva compareixença al Parlament, Vilert ha defensat la idoneïtat de d’abordar l’ordenació territorial per vegueries sense esperar a acordar les modificacions de lleis estatals necessàries. Ha considerat que el Govern ‘no pot dependre d’una decisió de fora’ i ha de ‘pressionar’ desplegant l’Estatut sense esperar ‘autoritzacions’.
L'ACM rebutja la Llei de vegueries i demana una consulta ciutadana posterior a la seva aprovació
L'Associació Catalana de Municipis i Comarques (ACM) ha rebutjat la Llei de vegueries durant la seva compareixença al Parlament. En representació de l'ACM, Jordi Moltó ha assegurat que no comparteixen 'ni la llei, ni la manera urgent amb què s'està tramitant'. 'És un tema massa important per al país i, com es diu habitualment, les presses són males conselleres', ha apuntat. Moltó ha considerat que, veient la manca de consens, seria convenient que se celebrés una consulta ciutadana després de l'aprovació de la llei, perquè 'en l'àmbit local existeixen dubtes i incerteses prou notòries que llasten aquest projecte d'una manera determinant'.
La FMC critica la manca de diàleg en el debat inicial de la Llei de vegueries però demana a CiU un esforç per aprovar-la
El president de la Federació de Municipis de Catalunya, Manuel Bustos, ha criticat la manca de diàleg i consens que s'ha produït en la discussió de la Llei de vegueries en el seu inici, però ha considerat necessari tirar-la endavant i ha demanat a CiU que faci un esforç per sumar-se a l'acord. En la seva compareixença al Parlament, Bustos ha volgut traslladar la seva 'incomoditat' pel fet que en el debat previ sobre la llei hagi faltat 'serenitat, diàleg i consens'. 'No puc deixar de ser sincer i dir la veritat', ha dit. De tota manera, ha demanat 'l'esforç polític' que el país espera dels seus diputats. 'Vostès no poden ara deixar d'assumir la seva responsabilitat', ha advertit.
