Oriol Junqueras intenta quadrar un difícil sudoku. Foto: Adrià Costa

Setmanes abans que Oriol Junqueras anunciés la seva candidatura a presidir ERC, l'agenda de l'eurodiputat ja tenia força ratlles que donaven fe de la celebració de diverses trobades i reunions per tal de travar complicitats.

De fet, les reunions articulades a través del seu pinyol de confiança, buscaven la conversa més o menys directa amb les diferents "sensibilitats" del partit - nou argot per anomenar les famílies- per articular una candidatura de "refundació tranquil·la" i integradora.

Orientat pel seu tiquet electoral, Marta Rovira, pel resolutiu lloctinent de les Terres de l'Ebre, Lluís Salvadó - que apunta com a futur adjunt a Marta Rovira-, així com per l'assessorament de Francesc Iglesias, Junqueras ha encetat un sudoku complexe que intenta encaixar totes les peces, les sempre difícils peces, d'Esquerra Republicana de Catalunya per formar una futura executiva que calmi l'electrocardiograma dels diferents cors republicans. Però a hores d'ara, el joc no ha passat més pantalles. Segons fonts pròximes a les negociacions, resten sinó aturades, "caminant d'esquena".

Els últims números que hi havia sobre la taula no van acabar de convèncer els numeraris de totes les famílies. En síntesi, la darrera proposta presentada aquesta setmana implicava una junta formada per 7 persones de la màxima confiança del candidat; 6 de la branca de Joan Puigcercós - que podrien mantenir en el seu poder la secretaria d'Organització-, 5 de la federació de Barcelona i 4 "semibenaquistes". Uns números difícils de quadrar, ja que segons fonts pròximes a les negociacions "és a hores d'ara més fàcil dir qui és qui, que no pas qui està amb qui".

Un difícil sudoku ja que aquesta distribució ha provocat un rebuig de Barcelona i d'un altre sector que considera que aquest està sobredimensionat. Altres dels implicats critiquen que s'obvii el sector encapçalat per Joan Ridao. A més, les relacions internes entre virtuals membres que destacarien de la junta comportaria equilibris difícils de dependència entre ells. Tampoc satisfà aquesta numerologia algun poder territorial concret que s'ha vist fora d'un futur politburó, i als que no acaben de convèncer alguns dels noms proposats en les negociacions. Per tant, els números poden patir moltes combinacions abans no s'acabi el període electoral.

Període Sengoku per no "esgarrar el marro"

"No esgarrem el marro" és la consigna de Junqueras que, prudent, ha posat pau en les maratonianes i semisecretes reunions amb líders territorials que demanaven menys contemplacions a l'hora d'articular una futura executiva per tenir un congrés tranquil.

Segons diversos quadres territorials, Junqueras tira de la seva vena d'historiador i exemplifica la seva estratègia amb el període Sengoku japonès, el període dels estats de guerra entre clans en què el domini era dels senyors de la guerra d'elit, els samurais. La convulsa guerra de clans es va encetar a finals del segle XV i no va començar a desaparèixer fins a principis del XVII, quan precisament un terratinent samurai es va fer amb el poder i va iniciar una lluita soterrada per reduir els privilegis dels dominadors samurais.

Primer guanyar, després lluitar, seria l'apotegma.  Però per a la militància de la Catalunya carlina i de més enllà de la santa Mare de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, el Japó cau molt lluny. I així, molts li han fet saber.