El Suprem cita Borràs el 14 de febrer pels suposats contractes irregulars de les Lletres Catalanes

El jutge convoca la portaveu de JxCat al Congrés perquè declari de manera voluntària abans de demanar el suplicatori

Publicat el 03 de febrer de 2020 a les 20:59
El Tribunal Suprem ha citat a declarar el pròxim 14 de febrer la portaveu de Junts per Catalunya (JxCat) al Congrés, Laura Borràs, com a investigada per les presumptes irregularitats en l'adjudicació de 18 contractes de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) a un amic quan ella n'era la directora. Segons la providència, el magistrat cita la diputada independentista per "escoltar la seva declaració" com a investigada pel fets i de manera "voluntària". Si Borràs s'hi nega, el jutge podrà proposar a la sala penal que demani un suplicatori al Congrés dels Diputats per imputar-la formalment.

De Porres ha pres la decisió de citar Borràs després d'analitzar l'exposició raonada enviada pel jutjat d'Instrucció 9 de Barcelona, que va començar a investigar els fets, que podrien ser constitutius dels delictes de falsedat documental, frau administratiu, prevaricació i malversació de fons públic. En la resolució, amb data de 31 de gener, el magistrat informa Borras que existeix una investigació i li demana que designi un procurador i un advoca per personar-se en la causa oberta contra ella. 

Què s'investiga?

El Suprem ha obert una investigació contra Borràs per adjudicar presumptament a dit contractes mentre era presidenta de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). L'alt tribunal considera que existeixen "indicis en l'execució de fets" que podrien ser "constitutius de delicte", en concret de prevaricació, frau a l'administració, malversació de fons públics i falsedat documental. El Suprem també vol investigar el suposat beneficiari d'aquests contractes, Isaías Herrero, un informàtic amic de Borràs amb el qual es va enviar correus electrònics on parlaven de la qüestió que ara s'investiga.

Segons l'exposició raonada que va rebre el Suprem de part del jutjat d'instrucció 9 de Barcelona, que investigava inicialment el cas, queda clar que Borràs va fraccionar contractes de prestació de serveis informàtics per imports inferiors a 18.000 euros per evitar haver d'obrir un concurs públic i adjudicar-los directament a una mateixa persona, concretament Isaías Herrero. En total, aquests contractes sumen prop de 260.000 euros. De la mateixa manera, com es pot llegir en la interlocutòria del Suprem, Borràs i Herrero van aportar suposadament pressupostos falsos a nom d'altres entitats i el preu dels contractes adjudicats no es corresponia amb el preu real del servei.