El TC tomba per unanimitat les recusacions plantejades pels líders del procés

Els magistrats apliquen la jurisprudència del tribunal, que resoldrà els recursos d'empara amb una majoria de set progressistes enfront de cinc conservadors

Publicat el 23 de setembre de 2025 a les 12:08

El ple del Tribunal Constitucional ha inadmès per unanimitat totes les recusacions contra els magistrats conservadors Enrique Arnaldo, Concepción Espejel i José María Macías plantejades en els recursos d’empara de Carles Puigdemont, Toni Comín, Dolors Bassa, Oriol Junqueras, Raül Romeva i Jordi Turull. Les defenses demanaven que no poguessin participar en les deliberacions dels recursos d'empara contra la decisió del jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena de mantenir les euroordres i de no aplicar l’amnistia al delicte de malversació. Així, el TC resoldrà els recursos amb una majoria de set membres progressistes i cinc conservadors.

De la mateixa manera, ha rebutjat la de Vox contra el president del TC, Cándido Conde-Pumpido. Tal com van avançar la setmana passada fonts del TC, els magistrats han aplicat la jurisprudència del propi tribunal en aquesta qüestió i ha rebutjat que cap dels membres del ple s’hagi d’apartar de les deliberacions. 

Les recusacions dels tres magistrats conservadors per part de l’advocat Gonzalo Boye van forçar el TC a ajornar l’admissió a tràmit dels recursos d’empara presentats per Carles Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig.

L'alt tribunal tenia la intenció inicialment de deixar només en suspens l'empara de Puigdemont, però el fet que Comín també recusés els magistrats conservadors Enrique Arnaldo, Concepción Espejel i José María Macías van fer que Arnaldo plantegés els seus companys que no se sentia còmode participant en la deliberació del recurs de Puig, quan la seva imparcialitat estava en dubte per les dues persones que es trobaven en la mateixa situació.

Un cop rebutjades les recusacions, durant el primer ple del mes d’octubre el tribunal podrà aprovar l’admissió de tràmit dels recursos d’empara contra la decisió del jutge Llarena de mantenir les euroordres i de no aplicar l’amnistia al delicte de malversació.