29
d'octubre
de
2016, 20:50
Actualitzat:
21:11h
El PSC més oficialista dels últims temps és, paradoxalment aquest dissabte, el més indisciplinat. I ho és per tercera vegada en tota la seva història. Els set diputats catalans han premut el botó del "no" a la investidura de Mariano Rajoy, tal i com van decidir de forma unànime els seus òrgans de direcció, i s'han desmarcat de l'abstenció que havia ordenat el comitè federal del PSOE. També han votat "no" vuit diputats més del grup parlamentari socialista: les independents Margarita Robles i Zaida Cantero, així com Susana Sumelzo, Odón Elorza, Rocío de los Frutos, Sofía Hernanz, Pere Joan Pons i Mari Luiz Martínez Seijo. Dues diputades més -María González Veracruz i Adriana Lastra- han optat per la forma de l'"abstenció per imperatiu".
Els representants del PSC han desobeït i hauran d'afrontar a partir d'ara les conseqüències que se'n derivin. El portaveu de la gestora del PSOE, Mario Jiménez, ha avisat aquest dissabte -després de la votació- que és "absolutament indispensable" revisar les relacions amb els socialistes catalans. Per contra, el líder del PSC, Miquel Iceta, ja ha deixat ben clar que la seva voluntat és no obrir el meló del protocol de relacions i seguir mantenint una relació fraternal amb el PSOE. Però està justament en mans del PSOE decidir el límit de les repressàlies que se'n derivin. Hi ha barons que parlen directament de trencar amb els socis catalans i la gestora no es va estar també d'advertir de la "ruptura unilateral" que aquest escenari suposaria.
Iceta ha assegurat en els darrers dies que mai s'hagués imaginat que es pogués desencadenar una crisi d'aquesta magnitut amb el PSOE per una investidura d'un líder del PP. I és que les dues vegades que el PSC es va desmarcar de Ferraz al Congrés van ser conseqüència del procés sobiranista català. Era l'any 2013 i el partit el comandava Pere Navarro, que aleshores defensava la celebració d'una consulta "legal i acordada" que fins i tot va incloure en el seu programa electoral a les eleccions del 2012.
La primera vegada que els diputats catalans van trencar la disciplina va ser el febrer del 2013 arran d'una resolució que va presentar CiU al debat sobre l'estat de la nació sobre el dret a decidir. Els diputats del PSC hi van donar suport, menys Carme Chacón, que no va assistir a la votació perquè no hi estava d'acord. El mateix esquema es va seguir en una altra resolució presentada per ICV-EUiA. L'episodi es va tancar amb una multa de 600 euros pels 14 diputats -també a Chacón, que amb la seva absència havia desobeït la consigna de votar "no" al dret a decidir- i l'avís que el protocol de relacions seria revisat, una intenció que Alfredo Pérez Rubalcaba que mai es va arribar a executar.
El segon episodi
L'octubre del 2013, els diputats socialistes van tornar a desacatar. UPyD va presentar una resolució contra el dret a decidir i el PSOE hi va donar suport mentre que el PSC es va abstenir. Aleshores es va obrir un expedient disciplinari als parlamentaris però no es va imposar cap multa. De fet, la pau es va signar amb el document de Granada: el PSC es comprometia a abandonar la defensa del dret a decidir -sota el pretext que els independentistes n'havien tergiversat el sentit- i el PSOE es comprometia a defensar la reforma federal de la Constitució. Navarro va deixar de defensar el dret a decidir després que convoqués un consell nacional en el qual es va aprovar no tornar a donar mai més suport a cap iniciativa que el defensés.
El desmarcatge del dret a decidir
Va ser a partir d'aquell moment que el PSC, que sempre havia estat un partit situat a bell mig del catalanisme va quedar arraconat. La centralitat del catalanisme s'havia desplaçat cap al sobiranisme i els socialistes, a partir de Granada i d'un comportament erràtic, van decidir no moure's i anar del bracet del PSOE. L'estratègia, en un moment en què el partit es va veure sacsejat per una dura escissió, va ser útil per a la resistència. Fins que el PSOE ha decidit flirtejar amb el PP amb una abstenció que per al PSC era una línia vermella que no podia travessar si vol ser creïble a Catalunya a l'hora d'erigir-se en el partit que defensa la via de la "negociació, el diàleg i el pacte".
Els representants del PSC han desobeït i hauran d'afrontar a partir d'ara les conseqüències que se'n derivin. El portaveu de la gestora del PSOE, Mario Jiménez, ha avisat aquest dissabte -després de la votació- que és "absolutament indispensable" revisar les relacions amb els socialistes catalans. Per contra, el líder del PSC, Miquel Iceta, ja ha deixat ben clar que la seva voluntat és no obrir el meló del protocol de relacions i seguir mantenint una relació fraternal amb el PSOE. Però està justament en mans del PSOE decidir el límit de les repressàlies que se'n derivin. Hi ha barons que parlen directament de trencar amb els socis catalans i la gestora no es va estar també d'advertir de la "ruptura unilateral" que aquest escenari suposaria.
Iceta ha assegurat en els darrers dies que mai s'hagués imaginat que es pogués desencadenar una crisi d'aquesta magnitut amb el PSOE per una investidura d'un líder del PP. I és que les dues vegades que el PSC es va desmarcar de Ferraz al Congrés van ser conseqüència del procés sobiranista català. Era l'any 2013 i el partit el comandava Pere Navarro, que aleshores defensava la celebració d'una consulta "legal i acordada" que fins i tot va incloure en el seu programa electoral a les eleccions del 2012.
La primera vegada que els diputats catalans van trencar la disciplina va ser el febrer del 2013 arran d'una resolució que va presentar CiU al debat sobre l'estat de la nació sobre el dret a decidir. Els diputats del PSC hi van donar suport, menys Carme Chacón, que no va assistir a la votació perquè no hi estava d'acord. El mateix esquema es va seguir en una altra resolució presentada per ICV-EUiA. L'episodi es va tancar amb una multa de 600 euros pels 14 diputats -també a Chacón, que amb la seva absència havia desobeït la consigna de votar "no" al dret a decidir- i l'avís que el protocol de relacions seria revisat, una intenció que Alfredo Pérez Rubalcaba que mai es va arribar a executar.
El segon episodi
L'octubre del 2013, els diputats socialistes van tornar a desacatar. UPyD va presentar una resolució contra el dret a decidir i el PSOE hi va donar suport mentre que el PSC es va abstenir. Aleshores es va obrir un expedient disciplinari als parlamentaris però no es va imposar cap multa. De fet, la pau es va signar amb el document de Granada: el PSC es comprometia a abandonar la defensa del dret a decidir -sota el pretext que els independentistes n'havien tergiversat el sentit- i el PSOE es comprometia a defensar la reforma federal de la Constitució. Navarro va deixar de defensar el dret a decidir després que convoqués un consell nacional en el qual es va aprovar no tornar a donar mai més suport a cap iniciativa que el defensés.
El desmarcatge del dret a decidir
Va ser a partir d'aquell moment que el PSC, que sempre havia estat un partit situat a bell mig del catalanisme va quedar arraconat. La centralitat del catalanisme s'havia desplaçat cap al sobiranisme i els socialistes, a partir de Granada i d'un comportament erràtic, van decidir no moure's i anar del bracet del PSOE. L'estratègia, en un moment en què el partit es va veure sacsejat per una dura escissió, va ser útil per a la resistència. Fins que el PSOE ha decidit flirtejar amb el PP amb una abstenció que per al PSC era una línia vermella que no podia travessar si vol ser creïble a Catalunya a l'hora d'erigir-se en el partit que defensa la via de la "negociació, el diàleg i el pacte".