Manifestació d'UPyD a Madrid a favor de la independència del Sàhara, amb Rosa Díez al capdavant. Foto: poemariosaharalibre.blogspot.comImpedir que una població voti el seu futur polític és un mal negoci, tant econòmic com polític i de seguretat, raona el think tank d'estudis internacionals i estratègics espanyol per excel·lència -fundat per José María Aznar, presidit pel príncep Felip i que compta amb la presència de ministres i exministres en el seu patronat-, el Real Instituto Elcano. Fixant-se en el cas del Sàhara Occidental, l'institut reclama un referèndum i que Rabat deixi de "demonitzar" els sahrauís.
I és que el Sàhara "s'ha convertit en una qüestió important de política interior espanyola", afirma el think tank, sobretot perquè és un assumpte "capaç de complicar l'acció exterior espanyola en un dels seus punts més sensibles: la seva frontera sud". "L'extrema perduració del problema del Sàhara bloqueja les relacions d'Espanya amb els seus veïns del Magreb i contribueix a la inestabilitat i inseguretat a la regió nord-africana", calcula.
Per mandat de l'ONU, el Sàhara Occidental hauria d'haver celebrat un referèndum d'autodeterminació el 1975, quan l'Estat espanyol va descolonitzar el territori, però el Marroc ho va impedir. Ara, més de 30 anys després, la situació està enquistada. "El Marroc es reafirma en la seva idea que és una terra que li pertany històricament", denuncia l'Elcano, mentre que el Front Polisario "es conforta amb el fet que la legitimitat internacional està del seu cantó".
Una opinió pública amb una "visió parcial"
"Entre els obstacles que dificulten avui una sortida al problema hi ha, sens dubte, la mala informació que en té l'opinió pública marroquina, educada i convençuda d'una versió parcial del problema, aliena a tot tipus de debat sobre la qüestió, ja que qualsevol dissensió de la versió oficial és susceptible de repressió", denuncia, alhora que critica els clixés que s'han estès des de Rabat en contra dels sahrauís, als que s'arriba a culpar "de les dificultats econòmiques que viu el país". "Tot plegat genera un recel i animadversió en el marroquí envers el sahrauí, agitat per campanyes criminalitzadores contra manifestants i protestataris", afegeix.
"El recurs permanent a la demonització de l'adversari, als enemics de la Nació, destorba la possibilitat d'acostar les posicions", raona el think tank, que compta amb personalitats tan rellevants com Felipe González, Javier Solana, José Manuel García-Margallo, Pedro Morenés, Emilio Botín o Antoni Brufau entre els seus patrons.
"El Marroc ha jugat amb el temps creient que era els seu principal aliat. Deixar passar anys i més anys amb el conflicte sense resoldre va ser pensat per alguns com una bona estratègia que, sumada al cansament d'uns refugiats que viuen en condicions molt difícils, acabaria fent cedir a l'altra part", descriu. "En canvi, el temps ha fet aparèixer nous problemes" relacionats amb la seguretat del conjunt del Sahel, sentencia.
"Perquè la legalitat internacional s'imposi, sembla ineludible que el procés conclogui amb un referèndum en què els sahrauís expressin lliurement la seva voluntat", reclama el think tank espanyol a l'estudi España ante el problema del Sáhara: por una solución magrebí.
"Una fórmula possible per a aquest referèndum podria ser, després d'un acord polític entre el Marroc i el Front Polisario, amb garanties internacionals, que la població sahrauí es pronunciés sobre aquest 'estatut negociat per les dues parts, sense risc de guanyar o perdre-ho tot'", proposa, reconeixent tot seguit que el Polisario "de moment no sembla disposat a jugar la partida autonòmica". Tot amb tot, anima el Marroc a proposar una autonomia "de les màximes competències possibles" i confia en què el Polisario s'hi avingui. També reclama una major entesa entre el Marroc i Algèria, fet que de retruc "aportaria el clima necessari per posar en vies de solució el problema del Sàhara".
