El 1866 l'estat espanyol va haver de suspendre pagaments. No podia fer front als terminis del deute públic que havia emès durant els anys anteriors i que s'havien utilitzat, principalment, per construir una extensa xarxa ferroviària de nova planta. Per aconseguir-ho havien arribat préstecs de capital exterior, principalment francès i alemany, que havien estat invertits totalment en aquella obra faraònica a través de la banca espanyola.
Però ben aviat es va comprovar que les noves línies s'havien dissenyat sense tenir en compte la seva rendibilitat futura. Molts trens anaven fantasmagòricament buits i algunes connexions es devien a martingales polítiques o, simplement, a la corrupció que va impregnar tot el procés de decisió i planificació.
En veure el problema de liquiditat que començaven a arrossegar els bancs, la majoria dels clients es van afanyar a retirar els seus dipòsits, per por a perdre'ls definitivament. Això va fer que 33 de les 35 entitats de crèdit existents en aquell moment caiguessin en una fallida en cadena. Els bancs es van afegir a la insolvència de l'estat.
D'això en fa 146 anys. O no.
ARA A PORTADA
Publicat el
06 de juny de 2012 a
les 21:59
Et pot interessar
-
Política
Rajoy ho nega tot davant el jutge de la Kitchen: «No he destruït papers i no sabia que em deien 'El barbes'»
-
Política
El viatge de Jordi Pujol
-
Política
Jordi Turull visita Jordi Pujol: «Això de dilluns no té nom pel seu estat»
-
Política
El PP i Vox tanquen un acord per investir Jorge Azcón i governar junts a l'Aragó
-
Política
«Hem tingut menys interès que els bascos a produir diplomàtics i alts funcionaris»
-
Política El PP rebutja finalment la moció de Vox per establir una «prioritat nacional» a l'hora de rebre ajudes