El 1866 l'estat espanyol va haver de suspendre pagaments. No podia fer front als terminis del deute públic que havia emès durant els anys anteriors i que s'havien utilitzat, principalment, per construir una extensa xarxa ferroviària de nova planta. Per aconseguir-ho havien arribat préstecs de capital exterior, principalment francès i alemany, que havien estat invertits totalment en aquella obra faraònica a través de la banca espanyola.
Però ben aviat es va comprovar que les noves línies s'havien dissenyat sense tenir en compte la seva rendibilitat futura. Molts trens anaven fantasmagòricament buits i algunes connexions es devien a martingales polítiques o, simplement, a la corrupció que va impregnar tot el procés de decisió i planificació.
En veure el problema de liquiditat que començaven a arrossegar els bancs, la majoria dels clients es van afanyar a retirar els seus dipòsits, per por a perdre'ls definitivament. Això va fer que 33 de les 35 entitats de crèdit existents en aquell moment caiguessin en una fallida en cadena. Els bancs es van afegir a la insolvència de l'estat.
D'això en fa 146 anys. O no.
ARA A PORTADA
Publicat el 06 de juny de 2012 a les 21:59
Et pot interessar
-
Política
Elisenda Alamany presenta candidatura per liderar ERC a les municipals del 2027
-
Política
El PP celebra el nou ajornament en l’oficialitat del català: «Europa no paga xantatges»
-
Política
Collboni envia una carta a 31 alcaldes europeus per demanar-los el suport amb l'oficialitat del català a la UE
-
Política
Espanya persisteix per fer caure el mur contra l'oficialitat del català a Europa
-
Política
El Parlament denuncia la desinversió de l'Estat en infraestructures i els socis d'Illa critiquen l'ampliació del Prat
-
Política
La progressista Ana Ferrer s'aparta de la cursa per la presidència de la sala penal del Suprem i deixa via lliure al candidat conservador