01
de febrer
de
2021, 15:04
Actualitzat:
16:07h
El revés del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) al Govern és dur. No només per la decisió final -mantenir les eleccions el 14 de febrer- sinó també pels arguments que aporta la sala per justificar la sentència. El TSJC conclou que la situació epidemiològica actual era previsible i que el decret del Govern no dona prou garanties com per assegurar que es podrà votar el 30 de maig i no s'hauran d'ajornar de nou les elecccions. A més, diu que suspendre els comicis vulneraria de manera "intensa" el dret de vot i que Pere Aragonès, vicepresident en funcions de president, no té competències per fer signar el decret que deixava sense efecte la convocatòria electoral.
En la sentència, de 31 pàgines, la sala sosté que la situació actual de la pandèmia era previsible. Argumenta que el 21 d'octubre, quan els partits van descartar investir un nou president després de la inhabilitació de Quim Torra, la situació "ja era coneguda" i la data del 14-F era la "predeterminada legalment" si no s'investia cap candidat. El 21 de desembre es va dissoldre el Parlament i es van convocar eleccions "en una situació d'estat d'alarma" i essent "previsible" que hi hauria un repunt de la pandèmia per les festes nadalenques.
De fet, es pot argumentar que la situació actual era "previsible" pel fet que el Govern va crear la Taula de Partits el 4 de desembre amb un protocol que ja predeterminava la revisió periòdica del 14 de febrer com a data electoral fins el dia d’inici de la campanya electoral, el 29 de gener passat. Segons el protocol, aquesta revisió no s’havia de fer només per criteris estrictament sanitaris, sinó de garanties del procés electoral, cosa que els magistrats consideren que queda fora de l’àmbit de la força major que podria impedir les eleccions ja convocades.
En aquest sentit, el tribunal conclou que ajornar unes eleccions ja convocades i sense una "causa de força major imprevista" suposa "una limitació molt intensa" del dret de vot, perquè "obre un període de provisionalitat prolongat" en el funcionament de les institucions democràtiques, sense Parlament constituït i amb una presidència vacant.
La data del 30-M, poc fonamentada
El tribunal destaca la "incertesa" que suposa condicionar la data del 30-M a "una prèvia valoració de les autoritats convocants" sense determinar quins seran els indicadors epidemiològics que s'han de tenir en compte i sense una previsió que "ofereixi garanties de certesa" sobre la situació epidemiològica futura. També remarca que la situació no era "imprevisible", fet que justificaria l'ajornament, i que la situació a Catalunya no és la mateixa que al País Basc o Galícia l'abril de 2020.
Per últim, valora les mesures adoptades per l’administració sobre la flexibilització del vot no presencial i la prevenció de contagis. La sentència conté un vot particular favorable a ajornar els comicis, en considerar que Aragonès sí que té competències per ajornar-los i que sí que hi ha causes de força major que ho justifiquin.
En la sentència, de 31 pàgines, la sala sosté que la situació actual de la pandèmia era previsible. Argumenta que el 21 d'octubre, quan els partits van descartar investir un nou president després de la inhabilitació de Quim Torra, la situació "ja era coneguda" i la data del 14-F era la "predeterminada legalment" si no s'investia cap candidat. El 21 de desembre es va dissoldre el Parlament i es van convocar eleccions "en una situació d'estat d'alarma" i essent "previsible" que hi hauria un repunt de la pandèmia per les festes nadalenques.
De fet, es pot argumentar que la situació actual era "previsible" pel fet que el Govern va crear la Taula de Partits el 4 de desembre amb un protocol que ja predeterminava la revisió periòdica del 14 de febrer com a data electoral fins el dia d’inici de la campanya electoral, el 29 de gener passat. Segons el protocol, aquesta revisió no s’havia de fer només per criteris estrictament sanitaris, sinó de garanties del procés electoral, cosa que els magistrats consideren que queda fora de l’àmbit de la força major que podria impedir les eleccions ja convocades.
En aquest sentit, el tribunal conclou que ajornar unes eleccions ja convocades i sense una "causa de força major imprevista" suposa "una limitació molt intensa" del dret de vot, perquè "obre un període de provisionalitat prolongat" en el funcionament de les institucions democràtiques, sense Parlament constituït i amb una presidència vacant.
La data del 30-M, poc fonamentada
El tribunal destaca la "incertesa" que suposa condicionar la data del 30-M a "una prèvia valoració de les autoritats convocants" sense determinar quins seran els indicadors epidemiològics que s'han de tenir en compte i sense una previsió que "ofereixi garanties de certesa" sobre la situació epidemiològica futura. També remarca que la situació no era "imprevisible", fet que justificaria l'ajornament, i que la situació a Catalunya no és la mateixa que al País Basc o Galícia l'abril de 2020.
Per últim, valora les mesures adoptades per l’administració sobre la flexibilització del vot no presencial i la prevenció de contagis. La sentència conté un vot particular favorable a ajornar els comicis, en considerar que Aragonès sí que té competències per ajornar-los i que sí que hi ha causes de força major que ho justifiquin.