El catalanisme deu ser el primer moviment d'emancipació nacional en el qual els líders hi tenen un paper secundari. I l'exemple pràctic és la jornada d'ahir, on es va demostrar que n'hi ha hagut prou amb una sola enquesta per deixar en evidència l'atemoritzada cúpula convergent, que en té prou amb una via d'aigua al vaixell per oblidar que el destí és Itaca, i l'egoisme d'ERC, que pensa arribar al poder a partir de l'estratègia de no fer res.

Per això la roda de premsa d'ahir va tenir una certa dimensió patètica. La Vanguardia havia anunciat un "cop de timó" i, a l'hora de la veritat, el president només va repartir uns fulls amb un llistat d'intencions que integraven en el títol l'única notícia destacable: "Pla de Govern 2013-1016. És a dir, Mas intentarà continuar governant passat el 2014. Això és tot.

I, tot seguit, ERC va ratificar-se a si mateixa. Està bé ser cap de l'oposició donant suport al Govern, criticar les retallades mentre es defensen els consellers al Parlament, demanar quotes en els nomenaments sense entrar al Govern i defensar la consulta sense aprovar els pressupostos del Govern que l'hauria de fer possible.

En definitiva, el procés està en mans de les bases del catalanisme. O, dit d'una altra manera, la societat catalana té una voluntat a prova de lideratges.