Elisenda Alamany convertirà la plataforma Sobiranistes en un partit

L'objectiu és "refundar els comuns sense ICV" a partir de les candidatures territorials que han apadrinat al territori al marge de Catalunya en Comú

Elisenda Alamany, Marc Grau i Joan Josep Nuet, en un acte
Elisenda Alamany, Marc Grau i Joan Josep Nuet, en un acte | Adrià Costa
20 de febrer de 2019, 06:30
Actualitzat: 6:53h
Elisenda Alamany no té cap intenció de retirar-se de la política. Al contrari. De moment, deixa el grup parlamentari de Catalunya en Comú Podem i passarà a ser diputada no adscrita malgrat que el partit demana que, "per coherència", deixi l'acta. En paral·lel, qui va ser la número dos de Xavier Domènech a les eleccions del 21-D, ha activat ja els mecanismes per convertir Sobiranistes, la plataforma crítica amb la direcció dels comuns que fins ara ha actuat com a corrent intern, en l'embrió d'un nou partit al marge de la formació que lidera Ada Colau.

L'objectiu, expliquen els impulsors a NacióDigital, és "refundar el projecte dels comuns sense ICV", partit que ha estat assenyalat per Sobiranistes com un dels principals esculls del projecte dels comuns a l'hora de posicionar-se sobre l'eix nacional, l'1 d'octubre o el judici al Suprem, però també a l'hora de crear un moviment "superador" de les sigles preexistents que sigui "de majories i guanyador". Després d'haver-ho "intentat des de dins" del partit de forma infructífera, consideren que ho han d'intentar "des de fora".

Una "pèrdua de centralitat" i la "fallida" dels comuns

Cinc mesos després de la renúncia de Domènech, diagnostiquen que la confluència està "en fallida i ha perdut centralitat", i que la prova d'això és la proliferació de candidatures territorials que han fet aliances amb altres formacions sobiranistes d'esquerres que competiran amb les candidatures avalades per la direcció de Catalunya en Comú. Recorden que els resultats del 21-D ja va ser una alarma. De fet, la radiografia del per què d'aquesta patacada electoral es van derivar les dues visions estratègiques enfrontades, malgrat que des de la direcció del partit insisteixen que no es tracta d'una "diferència ideològica" sinó d'un "projecte personal" d'Alamany.

El moviment de qui va ser portaveu parlamentària de deixar el grup és, argumenten fonts de Sobiranistes, la manera de tenir "les mans lliures" per construir una altra eina que mantingui viu "el projecte original" dels comuns, que consideren necessari "per no recular deu anys enrere". L'objectiu passa per contribuir "a fer hegemònica una visió progressista i sobiranista" a Catalunya capaç de donar "noves respostes a noves preguntes", un lema que han repetit des de la creació de la plataforma crítica i que consideren que no es pot materialitzar des de Catalunya en Comú i que no està impulsant cap altre partit. Tampoc ERC, amb qui mantenen bona relació.  

L'objectiu, insisteixen, passa per contribuir "a fer hegemònica una visió progressista i sobiranista" a Catalunya
 
Dues són les opcions que des de Sobiranistes asseguren que tenien sobre la taula: activar la iniciativa després de les eleccions municipals del 26 de maig o bé fer-ho ara per "arribar a temps de renovar el projecte" i evitar que fos "massa tard". El nou partit, expliquen, està tot just en construcció i es nodrirà, d'entrada, d'aquests moviments que ja s'han produït a nivell territorial. Caldrà veure com respon EUiA i, en concret, el seu líder, Joan Josep Nuet, que és impulsor de Sobiranistes i que està informat dels passos d'Alamany. De fet, es preveu que assisteixi a la roda de premsa que la dirigent farà aquest dimecres al Parlament. "Necessitarem uns dies per decidir", asseguren fonts d'EUiA.

Tot i que des de la direcció del partit atribueixen el moviment d'Alamany a una decisió "personal", fonts de Sobiranistes asseguren que els passos "seran col·lectius" i neguen que la intenció sigui "fitxar" per un altre partit ja existent a títol individual o que l'objectiu primordial sigui presentar-se a les pròximes eleccions d'abril i de maig. El procés de creació del partit tot just arrenca i asseguren que la seva confecció no respondrà a cap patró. Conscients són, però, que Catalunya en Comú va néixer al mateix propòsit. Sigui com sigui, el naixement del nou partit suposarà una bifurcació quan no fa ni dos anys del naixement de l'espai. Caldrà veure de quin abast i amb quines conseqüències.