Quan Pedro Sánchez va comparèixer el 26 de maig al Congrés dels Diputats per abordar el Catalangate, l'escàndol d'espionatge que va tensionar al màxim la tensió amb l'independentisme i amb la Generalitat, una de les promeses que va fer va ser la d'impulsar una nova llei de secrets oficials que derogués la normativa franquista vigent. Dos mesos després, el consell de ministres ha estat testimoni de la modificació, presentada aquest dilluns pel titular de Presidència, Félix Bolaños. La llei, anomenada d'informació classificada, és "avançada" i "garantista", segons el ministre, que la considera equiparable a les que regeixen els països de la Unió Europea (UE) i de l'OTAN. A partir d'ara, els afectats per un determinat esdeveniment -podria ser el cas dels espiats pel Catalangate- es podran adreçar a la nova autoritat nacional encarregada de decidir sobre la desclassificació de documents concrets. No serà automàtic, sinó que només es faran públics si no es posa en risc la seguretat nacional.

La sala tercera del Tribunal Suprem també apareix com a via en cas que l'autoritat nacional no accepti la desclassificació. Hi haurà un període transitori en la normativa nova: hi ha tanta informació que és "impossible" fer un "tracte indiscriminat", segons el ministre. Tota la documentació es manté "com fins ara", a no ser que l'autoritat creada ad hoc decideixi fer-la pública abans o un interessat directe sol·liciti la desclassificació. Si no està prou motivat, hi entra una decisió "jurisdiccional", és a dir, del Suprem.

"Era una assignatura pendent, perquè la norma actual és franquista", ha remarcat Bolaños. Hi ha quatre categories: alt secret, secret, confidencial i restringit. La classificació es fa en funció del "dany" que es pot ocasionar a la seguretat de l'Estat. Els documents d'alt secret estaran classificats durant 50 anys, amb una possibilitat de pròrroga de 15 anys més. En el cas dels secrets, el termini és de 40 anys prorrogables amb 10 anys més. Pel que fa als confidencials, hauran d'estar protegits entre 7 i 10 anys, mentre que els restringits ho seran durant 4 o 6 anys. "Aquests terminis són raonables, revisables i homologables amb les democràcies més avançades del nostre entorn", ha ressaltat el ministre. Pel que fa a l'accés a la comissió de secrets oficials, es permetrà als diputats puguin consultar documentació reservada. En aquesta comissió és on el govern espanyol vehicularà les noves peticions que arribin fins ara.

[noticiadiari]2/237644[/noticiadiari]
Una de les novetats que presenta la nova norma és que la decisió sobre la desclassificació dels secrets passa a dependre del ministeri de la Presidència. Fins ara, aquesta prerrogativa pertanyia a Defensa, que és on està adscrit aquesta legislatura -i molt habitualment des de la Transició- el CNI. Això vol dir que, una vegada més en els últims temps, la figura de Bolaños -a qui Sánchez ja ha confiat en bona mesura les relacions amb Catalunya- continua assumint les carpetes més delicades. Tant Unides Podem com els socis de legislatura, entre els quals ERC, ja han emès crítiques contra la nova llei, per la qual el PP s'ha ofert a pactar durant el tràmit parlamentari que s'encetarà al Congrés. La relació entre el PSOE i els conservadors, però, continua sent tensa, i el president del govern espanyol continua retraient-los que no facin costat a la reforma del Consell General del Poder Judicial (CGPJ).

Abans de la roda de premsa, la Moncloa ha informat que s'ha celebrat una reunió entre Sánchez i la vicepresidenta segona del govern espanyol, Yolanda Díaz, per tractar tots els assumptes espinosos que han tensionat la coalició al llarg de les últimes setmanes. La trobada, segons han assenyalat fons de l'executiu estatal, ha servit per "reforçar" la relació. A la pràctica, la cita també ha servit per efectuar el tret de sortida a la negociació pressupostària del 2023, que ja s'ha abordat en una trobada tècnica entre el ministeri d'Hisenda i la vicepresidència segona. Els comptes de l'any vinent són els tercers que elabora l'executiu de coalició, que de moment sempre ha trobat els aliats parlamentaris -entre els quals ERC, el PNB i Bildu- per anar-los aprovant.