Pressió política i social al Vendrell
Un dels ajuntaments on es viu amb més intensitat a nivell intern el tema del referèndum és al Vendrell, on l'alcaldia està en mans del PSC. Martí Carnicer, batlle de la localitat del Baix Penedès, governa al costat del PDECat i d'un regidor no adscrit. Els socialistes tenen quatre regidors i els demòcrates tres i fins al mes de gener, ERC també formava part d'aquesta coalició, amb una regidora, però Carnicer va decidir expulsar-la per "deslleialtat".
L'alcalde, que ja ha anunciat per passiva i per activa que seguirà la legislació espanyola i que en cap moment cedirà espais municipals per a la celebració del referèndum, està rebent pressions per part dels partits polítics que formen el consistori i per part de la societat. El posicionament de Carnicer ha suposat que el seu soci de govern, el PDECat, es replantegés el fet de sortir de l'equip de govern arran de les peticions que havien fet alguns militants. L'executiva local demòcrata, però, ha decidit aquesta setmana que en seguirà formant part, entre altres motius, per evitar que els únics socis de govern possibles per a Carnicer siguin PP i C's. Ara bé, els demòcrates han assegurat que seguiran treballant aconseguir que Carnicer permeti votar l'1-O i que no defalliran en els seus intents.
Per altra banda, el soci de govern no és l'únic que posarà pressió política al batlle socialista. Som Poble ha anunciat que presentarà una moció conjunta amb els demòcrates demanant la cessió d'espais per l'1-O. ERC també en presentarà una altra.
Els republicans, expulsats de l'equip de govern, apel·len a l'acreditada lluita antifranquista de Carnicer per tal que reconsideri la seva posició. El batlle socialista va estar empresonat uns dies a la Model de Barcelona per haver pres part a la Caputxinada. ERC, en un comunicat, demana a l'alcalde que canviï de posicionament, equiparant la situació social i política viscuda al final del franquisme i inici de la transició amb el moment actual.
Per la part social, l'alcalde també ha rebut una carta de les delegacions del Baix Penedès d'Òmnium Cultural i de l'ANC, on li demanen que es repensi la seva posició davant el referèndum. Les xarxes socials també bullen amb missatges contra Carnicer a qui reiteren la voluntat de votar.
L'alcalde del Vendrell, Martí Carnicer, en una roda de premsa Foto: ACN
A Salou es votarà en espais de la Generalitat
L'Ajuntament de Salou va ser el primer del Camp de Tarragona que va posicionar-se sobre el referèndum. En el plenari celebrat el 5 de juliol, es va rebutjar una moció presentada pel PP de rebuig al referèndum i alhora a la cessió d'espais. El text dels populars no va prosperar, ja que va rebre 10 vots a favor de PP, PSC i C's i 11 vots en contra de CiU, ERC i Guanyem Salou-Podem.
Tot i que la moció no va tirar endavant, l'alcalde de Salou i secretari general de FUPS, Pere Granados va assegurar a les acaballes del plenari que això no volia dir que no respectés les lleis espanyoles. El batlle va ser taxatiu assegurant que "una mera i simple moció no determina que jo vagi en contra de la llei, jo estic a favor de la llei i d'acatar el Tribunal Constitucional".
L'alcalde també va voler deixar clar que "no contribuirem cedint espais, mitjans i recursos municipals, destinats a donar suport a processos que no tinguin una cobertura legal o contravinguin resolucions dels jutjats i tribunals".
El soci de govern de Granados, com era d'esperar, va votar a favor del text dels populars, assegurant que la seva posició d "només passa pel diàleg i la negociació, sota l'ordenament jurídic vigent, en forma d'encaix federal" i descartant el referèndum.
Tarragona recrimina que el Govern passi la pilota als alcaldes
L'alcalde de Tarragona, el socialista Josep Fèlix Ballesteros, ha reiterat que no cedirà cap espai municipal pel referèndum i acusa el govern de Carles Puigdemont de tirar la pilota a la teulada dels ajuntaments "quan no tocava". El batlle assegura que el govern català pot fer les consultes que vulgui perquè té molts equipaments que són de la seva propietat però que amb els espais municipals que no hi compti.
Ballesteros, el passat 7 de setembre va destacar que no es pronunciaria fins que "no hi hagi claredat jurídica" sobre el referèndum. Aquesta claredat, segons el batlle, va arribar el dia 8, quan "la resolució del TC no deixa lloc a dubtes".
El socialista, un cop pronunciat el TC, va fer arribar la carta a Puigdemont en la qual va mostrar la seva negativa a la cessió d'espais, al·legant que la seva obligació com a alcalde és "actuar sempre d'acord amb l'ordenament jurídic vigent".
L'alcalde tarragoní es manté ferm en la seva decisió i no cedeix a les pressions que rep per part de la ciutadania. La proclama de "Ballesteros dimissió" s'ha convertit gairebé en un càntic pels independentistes de la ciutat. Durant l'acte conjunt que suposava l'inici de la campanya pel "sí" a la TAP, més de 8.000 goles van entornar-lo per demanar al batlle que es replantegés la seva posició. Els mateixos crits es van sentir el dia que va donar el tret de sortida a les festes de Santa Tecla.
Josep Fèlix Ballesteros, alcalde de Tarragona, no cedirà espais municipals per l'1-O Foto: Jonathan Oca
La Pobla de Mafumet encara no ha respost a Puigdemont
Joan M. Sardà, alcalde de la Pobla, assegura que el seu equip de govern encara no ha adoptat una posició clara sobre la cessió, o no, dels espais municipals per a la celebració del referèndum i tampoc ha signat cap decret. El que té molt clar és que vol respectar la legalitat i no posar en perill l'ajuntament. Està a l'espera que els serveis jurídics municipals elaborin un informe i no descarta demanar assessorament a la Diputació de Tarragona.
La pressió interna a l'ajuntament de la Pobla per la celebració del referèndum és inexistent, assegura Sardà, ja que el seu equip de govern (9 regidors i l'alcalde) està format per dos militants d'UDC -ara Units per Avançar- i per dos de CDC -ara PDECat-, la resta són independents. "Nosaltres treballem pel poble", conclou. El consistori està adherit a l'AMI.
Altafulla no cedirà espais
Altafulla no cedirà espais per l'1-O. L'alcalde d'Alternativa Altafulla, Fèlix Alonso, assegura que "no ens oposem a què la gent vagi a votar però no posarem en perill la institució". El batlle expressa que si la Generalitat vol desobeir les lleis espanyoles, s'hauria de celebrar la votació en els seus espais, sense implicar els alcaldes. En el municipi en tenen dos "de meravellosos", que són l'alberg i l'institut.
Alonso va contestar la carta de Puigdemont el passat 8 de setembre amb un document de 15 pàgines, en el qual hi havia informes jurídics del secretari de l'Ajuntament d'Altafulla, del secretari de la Diputació de Tarragona i del col·legi de secretaris i interventors. En aquest document s'expressava, entre altres, que la reserva de llocs públics per a actes de campanya i la distribució de material electoral "són anticonstitucionals i nuls de ple dret", segons el secretari municipal.
El batlle lamenta que la situació ja s'hagi "judicialitzat" i assegura ara "està molt i molt complicada". Per aquest motiu, considera que és el moment "de posar seny, tant els d'un costat com els de l'altre, i mot diàleg".
El diputat d'En Comú Podem però expressa que si JxSí i la CUP volen seguir tirant pel dret i acabar votant, "poden anar on vulguin, si són capaços de desobeir l'Estat, també poden desobeir l'Ajuntament d'Altafulla, no crec que sigui massa impediment", diu amb to irònic.
Altafulla, que forma part de l'AMI des del 2012, ja va avisar, segons Alonso, que si apareixia una sentència del TC, "nosaltres acataríem la llei perquè no volem posar en perill la institució". El batlle lamenta que la situació política sigui i encoratja a tothom a "actuar amb la màxima responsabilitat". Alonso afirma que el més fàcil hagués sigut "afegir-nos a l'onada" però "a cadascú li toca jugar el paper que li toca, agradi o no a la gent".
El coordinador pel referèndum a Altafulla serà un dels socis de govern d'Alonso, el segon tinent d'alcalde de la localitat i regidor del PDECat, Pere Gomés.
Fèlix Alonso, alcalde d'Altafulla, en una imatge d'arxiu Foto: ACN
A Calafell els espais per votar "es troben en situació de disponibilitat"
Ramon Ferré, alcalde de Calafell, té molt clar que no posarà en perill la institució, els funcionaris i els càrrecs electes però alhora, informa que els espais municipals on se celebren les eleccions no tenen cap activitat programada per a l'1 d'octubre i per tant, es troben en situació de disponibilitat, en cas que fossin necessaris. Aquesta afirmació podria ser contradictòria amb el pensament del seu partit, el PSC, però el batlle recorda que està complint una moció -secreta- que va aprovar el ple del passat 3 de juliol, amb els vots de CiU, CUP, UAM, ERC i el regidor no adscrit. En el text es demanava la cessió d'espais per a la celebració del referèndum.
Els ajuntaments socialistes s'atenen "a la legalitat"
Al Camp de Tarragona hi ha 10 alcaldies socialistes més que no cediran espais municipals pel referèndum. Vallmoll, Mont-roig del Camp, Vandellòs i Hospitalet de l'Infant, Santa Oliva, l'Arboç, el Montmell, la Canonja, Constantí i Vespella de Gaià són els consistoris que s'atendran a la legalitat, segons fonts del partit.
Els socialistes asseguren que hi ha una sentència del TC que s'ha de complir i que anul·la el referèndum. El del partit de la rosa afirmen que no cediran ni espais ni tampoc a les pressions, insults ni altres accions.
Alcaldes socialistes que volen que la gent voti
Aquesta llista no podria ser completa sense els ajuntaments que tenen bandera socialista però que volen votar. Gratallops i la Pobla de Montornès facilitaran el referèndum.
La Pobla de Montornès "no posarà impediments"
"No hem de fer cap pas perquè les eleccions sempre s'han celebrat en espais que són de la Generalitat". D'aquesta manera explica Josep M. Santamaria, alcalde de la Pobla de Montornès, la posició del municipi davant el referèndum.
Santamaria, d'AM-PM (Alternativa Municipal de la Pobla de Montornès), assegura que el poble està adherit a l'AMI i que no posaran cap trava a la celebració de l'1-O, ja que a la Pobla "hi tenim gent molt diversa, que tenen dret a expressar-se". El batlle, amb un somriure, explica que "a les eleccions sempre guanyen partits diferents, si es vota per Europa guanyen uns, per Espanya uns altres i per a les municipals uns altres".
"Encara que volguéssim, no podríem posar cap impediment per a la celebració del referèndum perquè no tenim ni policia", afegeix. De l'organització de les votacions a la Pobla se n'encarregaran el Departament d'Ensenyament i els voluntaris, clou Santamaria.
Gratallops assegura la votació
Xavier Gràcia, alcalde de Gratallops, ha estat un dels alcaldes que ha revolucionat el panorama socialista. El batlle del municipi del Priorat ha assegurat l'1-O posarà les urnes perquè la gent voti, ja que considera que es deu als habitants del seu municipi, a qui ha de permetre que puguin dir la seva.
Gràcia és un independent que es va presentar en les darreres eleccions municipals sota la bandera dels socialistes. Això no ha sigut un impediment per prendre aquesta decisió, ja que el fet d'estar "sota el paraigua dels socialistes, no vol dir que hagi de fer cas a tot el que diguin o facin". Miquel Iceta, secretari general del PSC, es va fer ressò del pas endavant cap al referèndum de l'alcalde i el va alertar dient que si incompleix la llei col·laborant amb l'1-O, "s'exposa a conseqüències".
Xavier Gràcia, alcalde de Gratallops Foto: ACN
