El Corpus de Sang del 7 de juny de 1640, una proclama fàctica de sobirania. Foto: Antoni Estruch i BorràsProclamar la sobirania de Catalunya com ho va fer el Parlament el dimecres passat no és un fet aïllat en la història, si ho prenem com un pas efectiu en un procés de construcció d'una estrutura sobirana de poder. Fins i tot, un dels protagonistes d'aquesta proclamació, el cap de files d'ERC, Oriol Junqueras, va signar un llibre (Les proclames de sobirania de Catalunya Ed. Farell, 2009) que recollia els anomenats "moments de sobirania".
L'estudi recull els set moments que de manera fàctica o específica, Catalunya es va proclamar sobirana i va exercir com a tal bastint estructures d'estat com la justícia o l'exèrcit, tot articulant una estructura de poder bàsic i eficient. Amb aquesta fórmula, Albert Botran, Adrià Cases i el mateix Oriol Junqueras cataloguen com a proclames de sobirania: la revolució de 1640; la resistència barcelonina de 1713-1714; la Junta Superior contra el francès (1808-1814); l'Estat català de 1873; la República catalana de 1931; el Sis d'Octubre de 1934 i la Guerra i Revolució de 1936 a 1939.
Tots aquests moments històrics impliquen dos elements indestriables: la sobirania i la reivindicació social de la millora de les condicions de vida. Dues condicions que el marc mental actual també dibuixa com dues cares d'una mateixa moneda.
Així s'interpreta la fi dels allotjaments dels soldats hispànics de 1640 que acaba amb la Guerra dels Segadors, -la Guerra de Separació- i que fa funcionar Catalunya com una república de facto creant un exèrcit, nomenant veguers, audiències, impostos i moneda fins que la Junta General de Braços va acceptar la protecció francesa. En el mateix sentit, s'integren l'intent d'Estat Català de 1873 -l'abolició de les quintes i els consums-; els drets civils de 1931; l'aturada espanyola a la pretesa reforma agrària de Catalunya el 1934.
En línia diferent encaixen les altres proclames, tot i que existeix una remor de fons social, són proclamacions de fet perquè organitzen una resistència en format d'estat modern sobirà. En aquest grup, s'hi poden incloure la sobirania que va implicar la resistència barcelonina el 1714, la Guerra del Francès i la Guerra Civil de 1936-1939 que implicà fins i tot la creació d'una conselleria de Defensa que va desenvolupar una gairebé miraculosa indústria de guerra.
