Totes les enquestes del posicionament dels escocesos sobre la independència apuntaven una mateixa tendència: els joves són més partidaris del 'sí' a la independència (57%) i en comicis electorals tenen menys por a votar partits no convencionals, mentre que la tercera es decanta majoritàriament pel 'no' (61%) i opta per formacions que els garanteixin l'status quo. Amb els resultats del referèndum escocès, s'ha confirmat la tendència per grups de població, i a Catalunya els partits sobiranistes n'han pres bona nota. 
 

Fonts d'aquestes formacions han explicat a Nació Digital que el col·lectiu de gent gran serà un objectiu prioritari de les campanyes informatives sobre la viabilitat d'una Catalunya independent i la petició del 'sí-sí' quan els partits entrin en campanya pel vot. L'executiu català, que no pot orientar el sentit del vot sinó fer una crida a la participació, també és conscient que els votants catalans tindran un comportament molt semblant al dels escocesos per grups de població, i en aquest sentit també les entitats de la societat civil donen per fet que la pedra més dura seran els avis i que la classe mitjana i el jovent estan guanyats en bona mesura.

La intenció de l'ANC, Òmnium i els partits sobiranistes és aconseguir el suport d'experts i personatges mediàtics perquè expliquin a través dels mitjans de comunicació i en xerrades pel territori la viabilitat d'un Estat català, en el qual es mantindria l'Estat del benestar actual, que en molts aspectes milloraria. 
 

I és que d'ençà que va començar el procés que l'unionisme ha jugat les seves cartes incidint en l'estratègia de la por dirigida a la tercera edat, assegurant que perdran les pensions, l'assistència sanitària i altres prestacions socials de l'Estat del benestar. La dificultat de convèncer els més grans d'apostar per un Estat propi ja va ser detectada pel Col·lectiu Wilson, un grup integrat per una dotzena d'economistes experts de prestigi internacional que ha elaborat material didàctic per explicar els diversos escenaris econòmics i socials amb què es trobaria una Catalunya independent. 
 

El Col·lectiu Wilson ja va explicar que hi ha dos tipus de sistemes de pensions al món: el de capitalització i de repartiment. En un sistema de capitalització, els diners que cotitzen els treballadors es dipositen en un fons de capital que s’inverteix en actius financers que van generant interessos. Aquest fons es recuperen el dia que el treballador es jubila i aleshores s’utilitza per pagar la seva pensió. Però en el cas de l'Estat espanyol, el sistema és de repartiment, on les cotitzacions dels treballadors d’avui es reparteixen entre els jubilats i d’altres pensionistes, com vídues, orfes o incapacitats d’avui. És a dir, la generació que treballa és la que finança la generació de pensionistes.

Per tant, ni el Govern espanyol ni la Seguretat Social espanyola tenen els diners que serviran per a pagar les pensions dels jubilats de demà i no tenen capacitat per evitar que els jubilats catalans cobrin les pensions en cas d’independència. De fet, aquest col·lectiu ha calculat que la pensió mitjana en una Catalunya independent podria ser un 10% superior a la que s’obté essent espanyol sense incrementar les cotitzacions.