L'ambient és insòlit a la seu electoral de Catalunya en Comú a l'edifici de la UPF de la Ciutadella. Fins a dos quarts de nou ha imperat el silenci i Xavier Domènech ha estat l'últim cap de llista que ha arribat a la seu per seguir els resultats. Poques desenes de militants segueixen l'escrutini. La número dos de la candidatura, Elisenda Alamany, ha volgut ser molt prudent en la seva valoració un cop tancats els col·legis electorals i, en una compareixença sense preguntes, sí ha llançat una advertència: el fet que hi hagi una participació "històrica" suposarà que de les urnes es derivi un "mandat clar" del qual caldrà que els "partits en prenguin nota".

La número dos de Domènech ha estat críptica, però les enquestes apunten una victòria de Cs que posa en qüestió la majoria independentista i, si el pronòstic es compleix, els "comuns" entenen que Junts per Catalunya, ERC i la CUP ho hauran de tenir molt en compte de cara al seu projecte futur. Els "comuns" no amaguen la seva preocupació també per la forquilla de representació que li auguren els sondejos (entre 7 i 9 diputats), però Alamany ha recordat que abans d'encarar la jornada electoral hi havia un 25% d'indecisos i que, per tant, tocarà espera els resultats finals. La gran esperança dels "comuns" és poder ser decisius malgrat tenir una representació molt modesta. 

Una campanya amb coordenades pròpies

Catalunya en Comú-Podem no han volgut sotmetre's a la lògica de la polarització i han fet una campanya a mida sota les seves pròpies coordenades. Ni les enquestes que els han augurat un resultat per sota dels 11 diputats de Catalunya Sí que es Pot ni el risc de perdre focus mediàtic han fet variar la seva estratègia. Xavier Domènech s'ha presentat com el presidenciable capaç de destruir els dos blocs en pugna amb una xifra modesta de diputats que, paradoxalment, aspiren que siguin decisius per la pèrdua de la majoria absoluta independentista. Ho ha fet aixecant la bandera de l'agenda social entre les estelades i les rojigualdes, unes polítiques que ha deixat clar que no pensen impulsar de la mà de cap dreta: ni la de Junts per Catalunya -ell considera que és una "coalició entre el PDECat i Convergència"- ni la de Ciutadans i el PP.

Domènech ha apel·la durant tota la campanya a un tripartit de "progrés" que, almenys per ara, es demostra impossible: el de "comuns", ERC i el PSC. Que els republicans renunciïn a la unilateralitat i a un acord amb la llista de Carles Puigdemont i que els socialistes reneguin del 155 i una eventual aliança amb Ciutadans i el PP ha estat un dels leitmotivs de la seva campanya. Malgrat els vetos creuats entre les dues formacions, els "comuns" reivindiquen que ells tindran "la clau" per fer-lo possible. Un poder de decisió que ja entre bambolines els "comuns" admeten que és clau per esquivar la irrellevància parlamentària.