El diputat Alfred Bosch, representant de la coalició formada per Esquerra Republicana de Catalunya, Reagrupament i CatalunyaSí, té previst de presentar al Congrés dels Diputats una proposició no de llei en la que insta a la derogació dels Decrets de Nova Planta que, entre 1707 i 1715 ,van enderrocar tot el sistema administratiu propi que fins aleshores regia als territoris de l’aleshores encara existent, ni que fos nominalment, corona d’Aragó. Territoris aleshores sobirans sí, però obedients a les catòliques majestats que regnaven les Espanyes.
Sobta, en primer lloc, que només es faci referència a tres dels quatre decrets, els que afectaren Catalunya, València i Mallorca, i s'oblidi un quart, el que harmonitzà a les lleis de Castella el territori d’Aragó. Sobta, en segon lloc, que alguns indocumentats creguin que aquesta proposta, que òbviament no reeixirà, significarà ras i curt la independència. Si Catalunya no era independent el 1700, no ho serà ara pel fet que es deroguin unes lleis del 1715. Catalunya hauria pogut ser independent, ja que juguem a contrafactuals, en el supòsit que tropes aliades haguessin alleugerit la pressió dels filipistes l’any 1714 i forçat un tractat de pau independent del d’Utrecht que preveiés la separació de Catalunya de la corona espanyola. Dubtós tot plegat.
En tot cas, la qüestió és si amb aquesta proposta de la coalició ERC-Rcat-CatalunyaSí avancem, reculem o ens quedem com estem. I de vegades ens queda la sensació que no tothom té clar que rellegir la història en funció dels nostres interessos actuals és una manera com una altra de fer-nos trampes al solitari.
