Tot sembla indicar que Europa imposarà el corredor mediterrani com a eix principal de transport i comunicació terrestre nord-sud. Si això es confirma, es tracta d'una greu derrota diplomàtica i institucional de l'estat espanyol, que veurà trencada la seva estratègia radial, amb Madrid com a centre del seu univers particular.

Aquesta contrarietat no és casual. Fa temps que les opinions públiques del nord d'Europa reben un bombardeig constant d'informacions i reportatges que insisteixen en l'arbitrarietat de les inversions que decideix Madrid, normalment sense tenir en compte la variable essencial de la rendibilitat econòmica en l'assignació de recursos. Els europeus -no només els seus governs- estan familiaritzats amb els trens de gran velocitat que circulen buits entre petites ciutats provincianes i han vist les fotografies dels amplis passadissos dels aeroports que no tenen avions.

Però la festa espanyola té un límit, i ara és Madrid qui demana crèdit i ajuda a aquella "vella Europa" que Aznar menyspreava i Zapatero creia poder superar fàcilment. Els arguments espanyols tenen la mateixa credibilitat a Berlin que a Barcelona i, al capdavall, els alemanys no tenen res contra els camins que va recórrer Jaume I.