No crec que la monarquia espanyola s'hagi de preocupar especialment perquè la CUP gironina els demani el retorn del títol de Príncep de Girona. Al capdavall, aquesta posició entra dins l'estructura ideològica i nacional de l'independentisme més esquerrà, al qual és difícil demanar-li adhesió monàrquica al futur Felip V d'Aragó, descendent del rei espanyol del mateix nom, cognom i ordinal.

En aquest sentit, crec que Felip de Borbó perd el temps intentant reconquerir Girona. Sobretot tenint en compte que els habitants del palau de la Zarzuela són uns dels principals damnificats pel moviment dels indignats, autodefinits com a República de Sol. De fet, si hi ha una bandera majoritària que identifiqui els mobilitzats és la republicana, amb la franja morada, que és l'única que va desfilar per la totalitat de les manifestacions de diumenge passat, Barcelona inclosa.

Fa temps que s'està produïnt un retorn simbòlic de l'esquerra -sociològica- espanyola a la seva simbologia clàssica, i això inclou un rebuig creixent a la institució monàrquica. No eren independentistes catalans els que van rebre, la setmana passada, el mateix príncep a la Complutense demanant "Queremos un pisito como el del principito", ni els que cridaven "Borbones, a los tiburones", a l'Autònoma de Madrid.

Els pactes de la transició comencen a mostrar alguna esquerda fins i tot a Espanya. El catalanisme n'ha de prendre nota.