A finals d'estiu del 2019, la cúpula de l'independentisme es va citar a Ginebra, una de les poques ciutats d'Europa on existia un grau de seguretat assumible per a trobades presencials entre els dirigents més destacats del moviment, a cavall de Catalunya i de l'exili. Sobre la taula hi havia la resposta a la sentència del Tribunal Suprem, que s'esperava condemnatòria contra els protagonistes de l'1-O. Desobediència institucional? Deixar-ho tot en mans del carrer? Pocs dies després d'aquella ronda de trobades, tots els principals dirigents de l'independentisme van saludar a través de Twitter -encara es deia així- l'aparició del Tsunami Democràtic. S'havia trobat la fórmula per visibilitzar el conflicte -la fórmula escollida va ser el Sit and talk, amb accions vistoses com la de l'aeroport- sense comprometre les institucions, com el 2017.

[noticiadiari]2/264857[/noticiadiari]
Quatre anys després, el Tsunami és l'escletxa que intenta aprofitar el poder judicial per dinamitar la investidura de Pedro Sánchez, que en bona mesura depèn de bona part dels dirigents citats a Ginebra el 2019 per traçar el rumb contra la sentència per sedició del Suprem. Just el dia que s'esperava -una vegada més- que es tanqués l'acord entre Carles Puigdemont i el PSOE per engegar definitivament la legislatura a Madrid, l'Audiència Nacional ha implicat oficialment l'expresident de la Generalitat, Marta Rovira i vuit persones més el marc de la causa per terrorisme del Tsunami, instruïda pel jutge Manuel García Castillón. Que la Fiscalia ja hagi anunciat recurs contra la decisió -és a dir, que no se'ls imputi per aquest delicte- indica fins a quin punt al govern espanyol li convé poc un incendi judicial com aquest. I fins a quin punt, també, existeix una guerra cada vegada menys soterrada entre l'executiu i part del poder judicial.

Els jutges acceleren -inclòs el ple extraordinari del Consell General del Poder Judicial (CGOJ), amb el mandat caducat des del 2017, per pronunciar-se contra l'amnistia-, però el pacte entre Puigdemont i el PSOE continua sense sortir del forn. Aquest dilluns ha tornat a ser una jornada de reunions, hotels, trobades i intercanvis de propostes i documents, amb l'expresident acompanyat de la direcció permanent de Junts i el secretari d'organització del PSOE, Santos Cerdán, instal·lat a Brussel·les. La redacció tècnica de la llei d'amnistia és al centre del debat, perquè es volen protegir els beneficiats al màxim i, al mateix temps, evitar que el Tribunal Constitucional (TC) s'hi pronunciï en contra. Una norma que desjudicialitzi aprovada pel Congrés però que tingui escletxes de cara a la judicatura seria un escenari perjudicial.
 
També per al PSOE, que ja ha destapat les cartes de l'amnistia i necessita tancar ràpid l'acord per procedir al debat d'investidura -si pot ser- aquesta mateixa setmana. El desgast pels pactes amb l'independentisme encara no passen factura de portes endins -la consulta a la militància va acabar amb un vot de càstig inferior al 12%, tot i el soroll mediàtic-, però a l'ofensiva judicial s'hi suma també la mobilització anunciada pel PP. Aquest diumenge, Alberto Núñez Feijóo ha convocat concentracions a totes les places d'Espanya en contra de l'amnistia, i ha anunciat que se sumarà a la marxa prèviament convocada el 18 d'aquest mes. "Fer que els qui van incomplir la llei surtin dels tribunals impunes i els jutges que van fer complir la llei puguin ser imputats és acostar-se al precipici", ha indicat Feijóo a Madrid davant la cúpula de la seva formació.

El cert, però, és que la llei d'amnistia no està ni registrada -tot depèn del pacte amb Junts-, i que encara no hi ha data oficial per a la investidura. La data límit és la del 27 de novembre: si aquell dia no hi ha president, Espanya s'encaminarà cap a una repetició electoral. Es tracta de l'escenari més indesitjat per Sánchez, perquè un cop fet el pas endavant a favor de la desjudicialització ja no hi ha marxa enrere. Pel que fa a Puigdemont, tan rellevant és la discussió jurídica -l'intercanvi de textos ha estat una constant des de dijous, perquè s'aspira a fer que sigui un document inexpugnable i que disposi de les màximes garanties per als beneficiaris- com el relat polític. "Si hi ha acord, serà bo. Ara bé: serà històric, com volia el president?", es preguntava un dirigent de Junts consultat per Nació. En clau política, l'entesa està travada.

[noticiadiari]2/264849[/noticiadiari]
Arribarà a bon port? De moment, ERC arrufa el nas davant de possibles modificacions en l'amnistia que puguin incloure casos no vinculats directament a l'1-O, però que orbitin al voltant del concepte de lawfare. Tot i que no l'ha esmentada, la formació republicana sempre ha sostingut que la causa de Laura Borràs -està condemnada per prevaricació i falsedat documental per la seva gestió al capdavant de la Institució de les Lletres Catalanes- no està vinculada als fets del procés. El nom de Borràs i d'altres dirigents de l'entorn de Junts i Puigdemont investigats per la justícia espanyola -des de Josep Alay fins a Miquel Buch o Gonzalo Boye- centren les converses dels juntaires per tancar un acord amb el PSOE.

"Aquests dies no es pot donar res per fet", insisteixen des de Junts, on els mecanismes estan preparats per celebrar un consell nacional extraordinari i convocar una consulta a la militància. El moviment dels jutges, en tot cas, posa encara més pressió al redactat de la llei d'amnistia i encareix el repte d'aplicar-la davant d'un sistema que no s'hi posarà bé. Per això Puigdemont, a través de Twitter, insistia aquest dilluns en la "pudor de claveguera" i en el "cop d'estat permanent". Dos conceptes que, una vegada més, retrotransporten cap al 2017 i emmarquen fins a quin punt la negociació està íntimament lligada amb què va passar després de l'1-O.