05
de novembre
del
2023
Actualitzat
el
06
de novembre
a les
14:39h
El pacte entre el PSOE i Carles Puigdemont perquè Pedro Sánchez sigui president del govern espanyol és qüestió d'hores. La negociació s'ha allargat més de l'esperat, però les dues parts ultimen les converses per un acord que l'expresident de la Generalitat vol que sigui "històric" i que inclourà, com a mínim, una llei d'amnistia -com la que en paral·lel ha acordat ERC amb els socialistes- de la qual se'n debat el seu abast.
Aquest ha estat el punt on s'han entorpit les negociacions, que s'acceleraven aquesta mateixa setmana amb l'aterratge del socialista Santos Cerdán a Brussel·les, però que el dijous van quedar totalment congelades. Aquest diumenge, però, Puigdemont ha citat dos pesos pesants de Junts a la capital belga. Es tracta de Jordi Turull, secretari general de la formació, i Albert Batet, president del grup parlamentari. També està previst que la presidenta del partit, Laura Borràs, sigui aquest dilluns a Brussel·les. Els contactes amb el PSOE no s'han aturat en les últimes hores, i s'han pogut reconduir les discrepàncies.
El debat, segons ha transcendit d'unes negociacions sempre marcades per la discreció, és quins casos s'inclouen i quins queden exclosos de la futura llei d'amnistia. Junts assegurava que no faria una norma per a "VIPs": "No deixarem cap soldat tirat", deien des de la formació. Els casos de lawfare, considerats com una estratègia política per eliminar rivals a través del sistema judicial, és el punt on s'estanquen les negociacions.
L'operació Volhov, el cas Pujol o el de Laura Borràs són algunes d'aquestes causes dubtoses, que generen debat dins de l'independentisme sobre si s'han d'incloure en l'amnistia o no. Poden haver-hi indicis de lawfare per les persones que hi estan implicades, però no tenen cap relació -o bé aquest nexe no és clar- amb l'exercici de drets fonamentals o amb els preparatius, organització, finançament o promoció del referèndum de l'1-O o de la consulta del 9-N.
Ara queda que els mecanismes interns de Junts es posin en marxa. Hi haurà una reunió de l'executiva, una cita extraordinària del consellnacional -que ja estava preparada per aquest últim cap de setmana- i una consulta a la militància que la direcció espera superar amb escreix. El pacte ha estat segellat en persona per Puigdemont, de manera que si el defensa internament no hauria de tenir problemes per superar el sedàs dels afiliats. En l'última consulta rellevant, l'expresident va ser decisiu per decantar la militància cap a sortir del Govern que compartien amb ERC.
Per la banda socialista, les negociacions han anat pas a pas. Primer, Sánchez va tancar amb Sumar un acord replet de mesures socials, sense cap referència a Catalunya, que seria una carpeta que acabarien gestionant les dues formacions progressistes en línies diferents, però que, vistos els temps, tot fa pensar que era una estratègia acordada. Va ser la formació de Yolanda Díaz qui va posar l'amnistia sobre la taula amb un grup d'experts liderats per Jaume Asens -ambdós van ser els primers a reconèixer Puigdemont com a interlocutor viatjant a Brussel·les per reunir-s'hi-. Sánchez verbalitzaria més tard el suport a l'amnistia a la cimera europea de Granada, al costat dels màxims dirigents de la Unió.
Posteriorment, el PSOE va lligar el suport d'ERC, molt celebrat des de les files republicanes no només per la llei d'amnistia, sinó també pel traspàs de Rodalies i per la condonació de part del deute del FLA. Els socialistes també tenen assegurat el suport de Bildu i del BNG, i tot fa pensar que també el del PNB, però en aquest últim cas encara cal segellar un acord que no es preveu que suposi cap problema. Mentrestant, Sánchez s'ha assegurat el suport de la militància a tota aquesta sèrie de pactes i ha deixat la vella guàrdia del partit, contrària a l'entesa amb l'independentisme, amb un suport de l'11%.
Però no només PP i Vox s'activen contra l'amnistia. Aquest dilluns es preveu un ple del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) del qual, amb tota seguretat, en sortirà un pronunciament contra la mesura de desjudicialització. Fa tot just unes setmanes, el president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC),Jesús Maria Barrientos, ja demanava que no hi hagués "impunitat" i aquest dissabte Castella i Lleó anunciava que portaria l'amnistia als tribunals. Tot plegat, per una llei que encara ni existeix.
Aquest ha estat el punt on s'han entorpit les negociacions, que s'acceleraven aquesta mateixa setmana amb l'aterratge del socialista Santos Cerdán a Brussel·les, però que el dijous van quedar totalment congelades. Aquest diumenge, però, Puigdemont ha citat dos pesos pesants de Junts a la capital belga. Es tracta de Jordi Turull, secretari general de la formació, i Albert Batet, president del grup parlamentari. També està previst que la presidenta del partit, Laura Borràs, sigui aquest dilluns a Brussel·les. Els contactes amb el PSOE no s'han aturat en les últimes hores, i s'han pogut reconduir les discrepàncies.
El debat, segons ha transcendit d'unes negociacions sempre marcades per la discreció, és quins casos s'inclouen i quins queden exclosos de la futura llei d'amnistia. Junts assegurava que no faria una norma per a "VIPs": "No deixarem cap soldat tirat", deien des de la formació. Els casos de lawfare, considerats com una estratègia política per eliminar rivals a través del sistema judicial, és el punt on s'estanquen les negociacions.
L'operació Volhov, el cas Pujol o el de Laura Borràs són algunes d'aquestes causes dubtoses, que generen debat dins de l'independentisme sobre si s'han d'incloure en l'amnistia o no. Poden haver-hi indicis de lawfare per les persones que hi estan implicades, però no tenen cap relació -o bé aquest nexe no és clar- amb l'exercici de drets fonamentals o amb els preparatius, organització, finançament o promoció del referèndum de l'1-O o de la consulta del 9-N.
Ara queda que els mecanismes interns de Junts es posin en marxa. Hi haurà una reunió de l'executiva, una cita extraordinària del consellnacional -que ja estava preparada per aquest últim cap de setmana- i una consulta a la militància que la direcció espera superar amb escreix. El pacte ha estat segellat en persona per Puigdemont, de manera que si el defensa internament no hauria de tenir problemes per superar el sedàs dels afiliats. En l'última consulta rellevant, l'expresident va ser decisiu per decantar la militància cap a sortir del Govern que compartien amb ERC.
Per la banda socialista, les negociacions han anat pas a pas. Primer, Sánchez va tancar amb Sumar un acord replet de mesures socials, sense cap referència a Catalunya, que seria una carpeta que acabarien gestionant les dues formacions progressistes en línies diferents, però que, vistos els temps, tot fa pensar que era una estratègia acordada. Va ser la formació de Yolanda Díaz qui va posar l'amnistia sobre la taula amb un grup d'experts liderats per Jaume Asens -ambdós van ser els primers a reconèixer Puigdemont com a interlocutor viatjant a Brussel·les per reunir-s'hi-. Sánchez verbalitzaria més tard el suport a l'amnistia a la cimera europea de Granada, al costat dels màxims dirigents de la Unió.
Posteriorment, el PSOE va lligar el suport d'ERC, molt celebrat des de les files republicanes no només per la llei d'amnistia, sinó també pel traspàs de Rodalies i per la condonació de part del deute del FLA. Els socialistes també tenen assegurat el suport de Bildu i del BNG, i tot fa pensar que també el del PNB, però en aquest últim cas encara cal segellar un acord que no es preveu que suposi cap problema. Mentrestant, Sánchez s'ha assegurat el suport de la militància a tota aquesta sèrie de pactes i ha deixat la vella guàrdia del partit, contrària a l'entesa amb l'independentisme, amb un suport de l'11%.
La dreta política i judicial s'activa abans de l'amnistia
Al seu torn, la dreta ja assumeix que Sánchez tornarà a ser president del govern espanyol i en els últims dies ha activat tota la maquinària, centrada a omplir els carrers d'ira. A les diverses manifestacions a Catalunya i a la resta de l'Estat contra els pactes socialistes amb l'independentisme, Alberto NúñezFeijóo ha apujat el to en les últimes hores. Aquest dissabte titllava Sánchez de "corrupte" i aquest diumenge ha participat en un acte en què s'han sentit crits de "a presó" dedicats al president espanyol. Uns crits similars als que fa dues nits que se senten a la seu del PSOE a Madrid, acompanyats de "Mort a Sánchez" o "Visca Franco" i amb la presència d'Esperanza Aguirre.Però no només PP i Vox s'activen contra l'amnistia. Aquest dilluns es preveu un ple del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) del qual, amb tota seguretat, en sortirà un pronunciament contra la mesura de desjudicialització. Fa tot just unes setmanes, el president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC),Jesús Maria Barrientos, ja demanava que no hi hagués "impunitat" i aquest dissabte Castella i Lleó anunciava que portaria l'amnistia als tribunals. Tot plegat, per una llei que encara ni existeix.