Els llaços grocs forcen la Generalitat a defensar les competències en seguretat

L'anomenada tardor calenta ja escalfa l'ambient polític i això s'ha notat especialment en els últims dies a l'entorn de la polèmica dels llaços grocs. La presumpta agressió d'un home a una dona al parc de la Ciutadella quan aquesta retirava llaços col·locats en solidaritat amb els presos polítics ha encès la guspira que l'unionisme esperava. Aquest dimecres Ciutadans ha estat protagonista arrencant llaços a Alella i en una concentració, que ha tingut moments de violència, al Parc de la Ciutadella. L'estratègia de confrontació s'ha traslladat també a l'àmbit policial.

El cas de la Ciutadella ha estat el detonant d'un debat que ara ja es contempla en les altes esferes policials i que obliga els Mossos a defensar, de nou, la seva imparcialitat de la mateixa manera que ho han de fer altres estaments, com ara els mitjans públics catalans. Arran de l'agressió, l'unionisme ha tornat a posar en dubte la policia catalana, batejant-la com una "policia política" i ha arribat a demanar que es retirin les competències de seguretat ciutadana a la Generalitat. L'agredida ha decidit no denunciar la situació davant dels Mossos, sinó fer-ho a la comissaria de la policia espanyola. Concretament a la Verneda, un fet gens habitual.

No només els polítics. També la Fiscalia ha posat en qüestió els Mossos. Ha iniciat una investigació per conèixer si són procedents les darreres identificacions a persones que treien llaços grocs de la via pública. Segons va explicar el Departament d'Interior a NacióDigital, aquestes estaven totalment justificades, ja que els espanyolistes organitzats en GDR "duien armes blanes i pals, i tenien una actitud violenta". A més, el precedent d'anteriors batudes que havia acabat amb agressions justificava la mesura policial dissuasòria i preventiva. Entre els identificats hi havia membres de la Guàrdia Civil però el govern espanyol es nega a valorar aquest fet o prendre algun tipus de mesures.

Ciutadans i PP atien el conflicte

La investigació de la Fiscalia als Mossos ha suscitat la crítica del president de la Generalitat, Quim Torra, així com de Carles Puigdemont, que dilluns van reunir-se per iniciar el curs polític des de Waterloo. Allà van retreure al ministeri públic que no investigués la violència policial de l'1-O ni les persones que acudeixen al Valle de los Caídos a manifestar-se a favor de Franco, però que sí s'indagui la policia catalana. Una clara "estratègia de la confrontació", van apuntar, alimentada per Ciutadans i el PP.

El PP català aprofita per demanar al govern espanyol que retiri les competències dels Mossos al Govern

Ara, aquests dos partits no han tardat a aprofitar la situació. Quan els llaços es van fer presents amb més intensitat, el partit d'Albert Rivera no va dubtar en instar la ciutadania a retirar-los. Aquest dimecres, fins i tot, Ribera i Inés Arrimadas han agitat el conflicte amb una nova convocatòria als mitjans de comunicació on s'han dedicat a treure llaços i, a la tarda, amb una nova concentració espanyolista al parc de la Ciutadella. Fa pocs dies, fins i tot el diputat Juan Carlos Girauta, va fer una crida a desobeir l'autoritat policial catalana. "No admetis l'autoritat de la policia política", va etzibar.

Per la seva part, el PP català ha aprofitat per centrar la seva crítica -també- en la gestió del president espanyol Pedro Sánchez, a qui ha demanat que retiri les competències dels Mossos al Govern, si es demostra una "utilització política" de la policia. El president del PPC, Xavier García-Albiol, creu que els agents catalans han actuat com a "comissaris polítics" davant de les identificacions a GDR.

Nous processos amplien la judicialització

El partit taronja, però, encara ha anat més enllà. Aprofitant la situació i que el marit de la dona agredida és militant del partit, Ciutadans ha volgut denunciar també a la Fiscalia l'home identificat per l'agressió de la Ciutadella. Des del partit sostenen que els fets suposen un delicte d'odi i discriminació -tal com també ho ha denunciat la dona-, que assegura que la van atacar per motius ideològics.

El cas de la Ciutadella, però, ja és als tribunals, concretament al Jutjat d'Instrucció 7 de Barcelona, el mateix que va obrir diligències per investigar les denúncies per lesions i danys que diversos ciutadans van rebre per part de la policia espanyola l'1-O. Aquest mateix jutjat, que ara gestiona denúncies creuades -una interposada davant dels Mossos i l'altra a la Policia Nacional-, ha deixat en llibertat amb càrrecs l'home acusat, a l'espera que el jutjat instructor el citi a declarar.

Fonts judicials asseguren a aquest diari que no és habitual la detenció del sospitós, ja que "el comú" hagués estat que se'l cités a declarar en seu judicial. De fet, la detenció immediata només es justifica quan hi ha una ordre de crida i cerca per part del jutjat, o bé quan hi ha motius raonables de la comissió d'un fet greu. Precisament aquest últim supòsit és el que al·lega la Policia Nacional, que justifica la detenció per la concurrència de dos delictes greus, que són el d'odi i lesions. La Fiscalia, però, considera que aquest últim és de caràcter lleu.
 
Els GDR provoquen i la Guàrdia Civil s'hi abona

Això ha ocorregut després d'una nova quedada de GDR per treure llaços grocs, on aquests grups -en molts casos liderats per la ultradreta- han recorregut durant cinc hores diversos pobles del litoral gironí per treure símbols de solidaritat amb els presos polítics. Els komandos han aparegut amb la cara tapada i vestits de blanc amb l'objectiu, segons han dit, "d'alliberar Catalunya de l'independentisme". És, en qualsevol cas, un nou salt qualitatiu.

Per la seva part, la Guàrdia Civil s'hi ha abonat des de la ironia i, a través de les xarxes socials, ha assegurat que, encara que "sembli mentida", hi ha qui "continua embrutant els nostres carrers, camps i mars" amb plàstics. "És de vital importància reciclar i no deixar plàstics a la natura o als nostres carrers", ha afegit el cos armat, que acompanya l'escrit amb una imatge d'una tortuga amb plàstics de color groc enganxats a la boca.

La qüestió dels llaços grocs s'està convertint en un assumpte de seguretat, i potser això és el que més preocupa els responsables de la policia catalana

El sobiranisme, però, crida a la calma. Davant dels komandos de neteja i les bromes de la Guàrdia Civil, els CDR es mantenen a l'expectativa i els partits polítics, presos i exiliats demanen no caure en la confrontació. La qüestió dels llaços grocs, però, s'està convertint en un assumpte de seguretat, i potser això és el que més preocupa els responsables de la policia catalana, que s'entesten en defensar -com es farà en la propera junta de seguretat del 6 de setembre- que la polèmica dels llaços és una qüestió exclusiva de la Generalitat.

La cita, però, arriba després que el president Quim Torra, que la presidirà, s'hagi queixat al ministre d'Interior, Fernado Grande-Marlaska, dels atacs a ciutadans sobiranistes on hi ha hagut presumptament implicats agents dels cossos i forces de seguretat de l'Estat com és el cas del fotògraf Jordi Borràs o els diputats d'ERC Jenn Díaz i Josep Maria Jové. Allà podran demanar explicacions que el ministre s'ha negat a donar al Congrés. Qüestions polítiques que, a la política, sembla que se li escapen de les mans.