
El 14 d'octubre de 1940 un tribunal militar, en consell sumaríssim de guerra, condemnava Lluís Companys a mort per rebel·lió militar. L'endemà, un escamot de soldats feixistes afusellava el president de Catalunya al fossar de Santa Eulàlia del castell de Montjuïc. Amb 58 anys, va rebutjar posar-se la bena als ulls i les seves últimes paraules van ser "per Catalunya". La classe política catalana no ha faltat a l'homenatge en aquest setantè aniversari de l'assassinat.
Els primers a fer-ho han estat els membres del seu propi partit, Esquerra Republicana de Catalunya. Com cada any a l'hora de l'afusellament del president català, han fet una marxa amb torxes fins al fossar de Santa Eulàlia.El president d'ERC, Joan Puigcercós, ha considerat que la millor manera d'honorar la seva memòria és defensant la llibertat i la justícia social de Catalunya.
Montilla reivindica Companys i Macià
El govern de la Generalitat, amb el president José Montilla al capdavant, i el Parlament han fet les seves ofrenes florals en el monòlit instal·lat al punt on va ser afusellat Companys. El president de la Generalitat, José Montilla, ha reivindicat el seu govern com el que més ha fet per restituir la memòria i la dignitat del president Lluís Companys, durant l'acte solemne celebrat. “Hem fet els passos necessaris per a la restitució de la memòria i la dignitat del president Companys”, ha assegurat Montilla. El president ha assegurat que tant Companys com Macià “simbolitzen l'esperit d'aquella Catalunya i d'aquella Espanya que caminaven juntes, des del coneixement, la solidaritat i el respecte mutus”.
Per la seva banda, el president del Parlament, Ernest Benach, ha reclamat a Espanya que demani perdó per l'afusellament de Companys i que se n'anul·li el judici sumaríssim. Benach també ha dit que el dia que van matar Lluís Companys van matar la persona, però no pas la nació.
També en aquesta direcció s'han posicionat els partits polítics en les seves respectives ofrenes. La número 2 del PSC a les llistes a les eleccions i consellera de Justícia, Montserrat Tura, ha manifestat que encara hi ha la possibilitat que el procés sobre la nul·litat del judici contra Lluís Companys es decideixi al Tribunal Suprem, ja que, ha explicat, aquest no finalitza en la fiscalia. "Aleshores es podria interpretar que la declaració d'il·legitmitat d'aquells tribunals i les seves resolucions" signifiqui que siguin declarats nuls des del Suprem. "Tan de bo sigui així", ha remarcat. El president de CiU, Artur Mas, ha manifestat que "la millor manera de manifestar el perdó per part de l'Estat seria l'anulació en tota regla del judici sumaríssim que es va fer a Companys".
Reagrupament blasma l'Estat i les autoritats catalanes
Reagrupament Independentista, amb la vicepresidenta Rut Carandell al capdavant, ha retut, també un íntim homenatge en memòria del president Companys. Carandell ha fet un breu parlament en què s'ha mostrat inflexible pel que fa a l'actitud de l'Estat amb relació al reconeixement del president màrtir. "Diguin els que diguin, l'Estat espanyol és encara avui còmplice d'aquell assassinat ja que amb miserables subterfugis jurídics continua sense reconèixer-ho", ha manifestat.
Rut Carandell i Montserrat Tudela, durant l'acte que han fet els reagrupats al Fossar de la Pedrera en homenatge a Companys. Foto: Joan Altés.
Tampoc no ha estat tèbia amb les autoritats catalanes, perquè considera que amb el monument al Fossar no n'hi ha prou: "Això no és suficient ni per el nostre president màrtir, ni per a les persones que a través de la història van lluitar per la defensa de les llibertats catalanes". Carandell ha reclamat que en aquest indret hi ha d'onejar de forma permanent la bandera catalana per la qual van morir. "Aquí i fins el dia que no tinguem el nostre cementiri nacional, per honorar com es mereixen tots els que van morir defensant Catalunya, ha d'estar present una guàrdia les 24 hores del dia. En definitiva, honrar-lo com a Cap d'estat i no deixar-lo abandonat de forma permanent tot l’any", ha afegit.