El Departament d'Interior i els Mossos d'Esquadra han informat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que no existeix cap document sobre la infiltració de dues mosses en una assemblea docent el curs escolar passat. En un informe breu de l'intendent en cap de la Comissaria General d'Informació dels Mossos, Carles Hernàndez, avançat per 'eldiario.es' i al qual ha tingut accés l'ACN, aquest assegura que "no es disposa i, per tant, no es pot aportar cap documentació relativa a ordres de serveis o de planificació i valoració, ni informes d'intervenció ni en definitiva cap expedient atès que no es van elaborar". També assegura que la reunió dels professors no va ser gravada ni amb imatge ni amb so per part de les agents infiltrades.
La documentació reclamada pel TSJC a petició de la CGT havia d'incloure l'ordre de servei o operativa en què es va basar la infiltració policial a una assemblea docent de Barcelona del 6 de maig; les instruccions impartides a les agents que van acudir a la reunió; la valoració del risc i la ponderació policial de l'actuació en relació amb la seva afectació en els drets fonamentals de reunió i de vaga; i el comunicat policial de l'actuació.
Hernàndez recorda que un decret del 2023 encarrega a la seva comissaria, entre altres funcions, la de recollir i tractar informació operativa sobre conflictivitat laboral i social per poder valorar amenaces i riscos. Per això, la comissaria obtén, tracta, analitza i integra informació sobre aquests conflictes, com a "fenòmens susceptibles de generar escenaris de tensió o d'alteració de l'ordre públic". La recollida i tractament de la informació només té finalitats preventives, diu, per tal de tenir un "coneixement anticipat i contextualitzat" que permeti una "adequada avaluació de riscos i amenaces que poden afectar la seguretat pública, l'ordre públic i la convivència democràtica".
"El caràcter confidencial i reservat de les funcions de la Comissaria General d'Informació determina que l'activitat que realitza no es materialitzi en protocols escrits d'actuació ni en documentació que reflecteixi formalment totes i cadascuna de les actuacions d'obtenció i tractament de la informació relacionada amb aquestes valoracions", diu l'escrit. Aquesta informació és tinguda en compte pels comandaments policials per tal de dimensionar el dispositiu policial necessari i adoptar les mesures operatives pertinents en cada cas.
En tot cas, les actuacions dels agents d'informació sempre són sota una "metodologia predefinida" basada en dos eixos: l'obtenció de la informació es fa sempre a través de fonts obertes i, per tant, no impliquen mesures d'intercepció de comunicacions ni afectació d'altres drets fonamentals; i, d'altra banda, del coneixement i presa en consideració d'antecedents on s'hagin produït incidents amb afectacions a l'ordre públic i la seguretat ciutadana, segons les circumstàncies concretes de cada cas com podria ser la presència de grups antagònics, danys, talls de vies o incidents que afectin serveis públics essencials, entre altres.
Per la seva banda, la Subdirecció General d'Assistència i Assessorament Jurídic de la Direcció General de la Policia assegura que un expedient administratiu consisteix en un "conjunt ordenat de documents i actuacions que serveixen d'antecedent i fonament a la resolució administrativa, així com les diligències encaminades a executar-la". Això no existeix en aquest cas, per la qual cosa atendre la petició del TSJC "comportaria elaborar ex novo informes o documents amb la finalitat de reconstruir unes actuacions que mai van estar documentades".
"Valorar les amenaces"
La nota també argumenta que les actuacions de la Comissaria General d'Informació per a la recollida i tractament de la informació operativa sobre conflictivitat laboral i social només té com a finalitat la "valoració de les amenaces i riscos que puguin afectar la seguretat i l'ordre públic, així com protegir i garantir els drets i llibertats de les persones i la convivència ciutadana". La informació serveix per a "planificar i dimensionar" els dispositius policials que calgui desplegar, en funció de les circumstàncies de cada cas.
L'escrit justifica la infiltració assegurant que s'havien produït "nombroses mobilitzacions anteriors" que havien "provocat alteracions, en alguns casos greus". "Aquesta situació justificava la necessitat de recollir i disposar d'informació, via fonts obertes", per tal de "preveure possibles riscos i amenaces amb la finalitat de garantir la seguretat i l'ordre públic i la seguretat i drets dels propis manifestants".
Per últim, la Subdirecció afegeix que durant el judici s'aportaran les "argumentacions necessàries en relació amb la licitud de l'actuació".
