Un militant de CiU, incrèdul davant l'escrutini del 25N al Majestic. Foto: Adrià Costa

La nit electoral del 25N, les sales de l'Hotel Majestic, seu electoral de CiU, semblaven la recepció d'una funerària. Fins i tot, la militància aplegada per a celebrar una virtual victòria aclaparadora i absolutíssima només tenia esma de celebrar els escons que sí que sumava ERC. El resultat registrat va rebentar les porres i va dinamitar qualsevol de les prospectives de resultats. CiU va assolir 50 escons, 12 menys que fa dos anys quan durant dos mesos havia reclamat una majoria "excepcional" per liderar un suposat projecte sobiranista. La patacada va ser sonora.

La setmana següent es va reunir l'executiva de CDC, amb els resultats reposats i els primers auxilis superats. Va ser dimarts passat, quan el número dos dels convergents, Oriol Pujol, amb aquell posat astut de qui accepta que alguna cosa grinyola, va voler identificar les causes del desastre de l'expectativa electoral.

Segons el discurs oficial de la direcció de CDC aprovat aquesta setmana, la sotragada té arrel, més enllà de les retallades, en la "vaga general", el "discurs de la por", les "calúmnies de El Mundo" sobre el patrimoni financer de Jordi Pujol i Artur Mas, factors estatals com ara la "crisi dels desnonaments" que va esclatar en plena campanya i com "alteració menor", les declaracions del número dos de CiU, Josep Antoni Duran i Lleida que topaven amb l'argument principal de la federació en defensa del sobiranisme.

Ara bé, membres de la direcció admetien a Nació Digital no combregar amb aquesta tesi oficial. Aquesta mateixa setmana insistien -ja ho avisaven en campanya- en la seva queixa pel que creien que els havia fet perdre una factible majoria absoluta: les paraules de Duran considerant pràcticament impossible que una Catalunya independent continués formant de la UE, i negant l'existència d'una majoria independentista ara mateix.

Les mateixes fonts es planyen que la direcció no reconegui el fracàs d'una campanya electoral erràtica. Dirigents territorials com orgànics de CDC es van lamentar al comitè electoral d'una campanya "massa distant", "amb poc carrer", "molt messiànica" i "freda".

"Cal recordar-los que una campanya no et pot fer guanyar unes eleccions, però sí que té les pot fer perdre, i aquí n'hem viscut l'exemple", reconeixia a Nació Digital un veterà integrant del war room convergent. El plany rau en què les anàlisis oficials del partit no recullen el que una bona part de la direcció convergent, bases i dirigents territorials veuen com les causes principals d'una victòria amarga.