El Col·legi d’Arquitectes de Catalunya va acollir aquest dimeces un debat entre els candidats a l’alcaldia de Barcelona sobre la transformació urbana, els habitatges, els equipaments i l’espai públic a la ciutat. Almenys en el terreny verbal, els partits van coincidir en el potencial de l’urbanisme com a eina per reduir les desigualtats socials.

Les persones al centre del urbanisme

Els set candidats van estar d’acord en què la mesura més urgent és situar els individus al centre dels projectes urbanístics. Antoni Vives, de CIU, va destacar que l’actual govern municipal ha reorientat el model i ha engegat "un desenvolupament centrat en les persones", però el candidat del PSC, Daniel Mòdol, li va etzibar que ha estat en aquests darrers quatre anys quan la ciutat ha perdut de vista la funció social del urbanisme. "Cal apostar per posar-lo al servei de la crisi econòmica i per activar l’ocupació de la ciutat", va dir. Una perspectiva similar va exposar el popular Eduardo Bolaños, per qui la clau està en equilibrar les inversions per tal que hi hagi un mínim de serveis a tots els barris que els faci atractius.

Per la seva banda, la candidata de Barcelona en Comú, Janet Sanz, va destacar el potencial de l’urbanisme per lluitar contra les desigualtats socials i va proposar un programa integral que les corregeixi i les previngui. Des d’ERC, Maria Buhigas, va posar l’accent en incentivar que les persones siguin "actors actius" en la construcció de la ciutat i el membre de Ciutadans, Koldo Blanco, va afegir que cal distribuir els recursos allà on siguin més necessaris. La darrera intervenció va anar a càrrec de Maria Rovira, de la CUP: "Em sembla sorprenent que els candidats diguin que posen les persones al centre i parlin de participació quan han fet nyaps com el de les Glòries sense consultar".

Els pisos buits i el lloguer social

L’emergència habitacional va ser la qüestió que va centrar les diferents intervencions dels candidats, així com la creació de pisos de lloguer social. Janet Sanz, de Barcelona en Comú, va exigir que l’Ajuntament desplegui una política per aturar els desnonaments i va explicar que la seva candidatura proposa que s’ampliï el programa de detecció de pisos buits.  

La candidata de la CUP va xifrar en 80.000 aquests pisos a la ciutat de Barcelona i va plantejar que se’n expropiï l’usdefruit i que es creï un parc públic d’habitatge. Per contra, el candidat popular opta perquè s’incentivi als propietaris a posar-los en lloguer. "La borsa de lloguer social és una bona eina que fa que un propietari pugui llogar el seu pis i que una persona necessitada en pugui fer ús a un preu assequible", va dir.

També Koldo Blanco, de C's, va mostrar-se indignat per aquesta qüestió: "L’habitatge social representa menys del 2% a Barcelona mentre que la mitjana europea està al 20%". El representant de CIU, Antoni Vives, va voler rebatre les dades que va oferir Maria Rovira puntualitzant que a la ciutat "hi ha 10.000 pisos buits, aquestes són les xifres bones".

Les perspectives sobre els equipaments i l’espai públic

Acord sobre la necessitat d'impulsar la creació d'equipaments que donin resposta a les necessitats dels col·lectius. Des d'òptiques diferents, els candidats van apostar per la participació ciutadana en la definició de l'espai públic.

Maria Buhigas (ERC): "Les nostres eines han de servir perquè la gent participi de la construcció de la ciutat, perquè sigui més democràtica, transparent i diversa".

Koldo Blanco (C’S): "Hem de garantir la participació pública i mecanismes per consultar les prioritats".

Maria Rovira (CUP): "És fonamental que s’escolti a les organitzacions per fer equipaments que cobreixin les seves necessitats".

Antoni Vives (CIU): "El principal repte dels equipaments municipals és que responguin als elements de la ciutat productiva i a la fixació del talent".

Daniel Mòdol (PSC): "S’ha privatitzat l’espai públic i ara hem de recuperar els paisatges".

Eduardo Bolaños (PP): "En els últims 30 anys hi ha hagut una millora a nivell d’equipaments, però a moltes zones encara en manquen".

Janet Sanz (Barcelona en Comú): "Tot els espais no han de compartir els mateixos equipaments, l’objectiu és que donin resposta a cada una de les necessitats dels diferents col·lectius".