Quin pot ser el camí de la secessió? Foto: ACNDesprés del resultat del darrer baròmetre del CEO d'aquest 2012, que determinava que el 51% dels catalans votaria "sí" en un virtual referèndum per la independència, s'ha generat un autèntic doll de articles, escrits i jornades que enraonen sobre el dret a decidir i el dret a l'autodeterminació. Fins i tot, filòsofs com Immanuel Kant o Hegel apareixen com a còmplices necessàris de l'exercici de la secessió.
Com a exemple, la jornada sobre autogovern i dret a decidir, organitzada divendres passat per la Fundació Campalans, en la qual diversos ponents acadèmics es mostraven obertament més favorables a debatre sobre dret a la secessió que no pas per fórmules teòriques com el dret a decidir i dret a l'autodeterminació.
De fet, politòlegs com Jaume López o Ferran Requejo, juristes com Héctor López Bofill, així com Patrick Taillon, professor de Dret constitucional de la Universitat de Laval, Quebec, o Michael Keating, catedràtic a l'Escola de Ciències Socials a la Universitat d'Aberdeen, Escòcia, han recuperat aquests dies "Les teories morals de la secessió", és a dir, els quatre camins que estableixen la teoria de dret internacional i la teoria política per assolir la independència: per reparació o causa humanitària; per majoria democràtica o plebiscitària; per adscripció, basada en la teoria del nacionalisme, i la liberal, de base kantiana o, fins i tot, hegeliana, bastida en el dret al reconeixement.
a) Secessió per drets humans, causa justa o per dret de reparació. La teoria formulada per Allen Buchanan, a l'obra The morality of Political Divorce from Port Sumter to Lithuania and Quebec (2003), basa la seva legitimitat legal i moral en què els secessionistes pateixen per part de l'estat dominant una vulneració flagrant dels drets humans. De fet, el concepte abstracte és força senzill, o s'intervé en favor de l'objectiu dels secessionistes o aquests serien aniquilats. Les quatre premises d'aquest escenari serien: perill de desaparició cultural, l'annexió unilateral i injusta d'un territori, vulneració de l'autonomia o vulneració dels drets humans.
b) Secessió democràtica. També anomenada plebiscitària, s'inspira en el dret d'associació desenvolupat segons les teories morals del filòsof canadenc David Gauthier, qui entén que només si una majoria d'individus decideix exercir de manera democràtica i majoritària el dret a la secessió aquesta ja és legítima. És la teoria que institucionalitza drets col·lectius per majoria.
c) Secessió nacionalista o d'adscripció. Potser la més romàntica de les vies amb la divisa "una nació, un estat". Aquest camí cap a la independència basa la seva legitimitat en que és reconegut per aquelles nacions minoritàries o nacions sense estat que exerceixen el dret a l'autodeterminació. El subjecte actiu dependrà de cada circumstància.
d) Secessió de base hegeliana. Tot i que molts autors la incorporen en la secessió democràtica, el catedràtic de Ciències Polítiques de la Universitat Pompeu Fabra, Ferran Requejo, la desglossa. També incorpora alguna idea d'Immanuel Kant, ja que es basa en la teoria del reconeixement de l'individu i de l'autoritat moral com a tal, ampliada per Friedrich Hegel. El dret que tindria cada individu a ser reconegut com ell vol pels altres seria absolutament extrapolable als drets de pobles o societats que es volen auto-organitzar i ser reconeguts pels altres pobles com ells volen.
Si algun dia s'escau, potser Catalunya haurà d'escollir entre aquests quatre criteris. La història tindrà la paraula, la teoria política ja ha dit la seva.
