Els resultats municipals enverinen la reorganització del PDECat i JxCat

Junts per Catalunya (JxCat) va seguir per segona vegada la nit electoral a l'Hotel Catalonia Plaza. Situat al carrer Bergara de Barcelona, a la primera planta hi havia habilitada una sala amb cadires per seguir el recompte des de la televisió. A la setena, la candidatura hi va llogar una suite d'accés molt més restringit des de la qual hi havia connexió directa amb Carles Puigdemont des Brussel·les. En tots dos escenaris de l'hotel hi sobrevolava una qüestió: un cop acabat el cicle electoral, amb sort diversa en funció de si eren espanyoles, europees o municipals, és inajornable el debat sobre l'encaix de totes les ànimes sorgides de l'espai postconvergent. I el resultat local, amb davallada a Barcelona i pèrdua de vots i regidors a nivell global, enverina el debat.

Segons diverses fonts consultades per NacióDigital -tant de la cúpula de JxCat com el PDECat-, existeix el consens que a l'estiu hi haurà una assemblea que "reordeni" tot l'espai. En conversa la setmana passada amb aquest diari arran d'una entrevista de campanya, Elsa Artadi, número dos de Quim Forn a Barcelona i de la màxima confiança de Carles Puigdemont, defensava "endreçar" tot l'espai aquest mateix estiu. En el que no hi ha acord, ressalten les mateixes fonts consultades, és en com procedir. De fet, el president del PDECat, David Bonvehí, ja ha traslladat al seu entorn que no pensa convocar una assemblea extraordinària del partit que aplani l'encaix.

Tot aquest debat, a banda, està condicionat pel factor Puigdemont. Vencedor amb rotunditat de les europees amb prop d'un milió de vots a Catalunya, l'expresident s'ha tornat a erigir com a líder de l'independentisme a les urnes i pot subratllar que, cada vegada que és cap de cartell, JxCat surt guanyadora de les eleccions. La carta Puigdemont no ha funcionat a les espanyoles -Jordi Sànchez i Laura Borràs només van obtenir set diputats i es van veure doblats per ERC- ni a les municipals, especialment a Barcelona, on Forn i Artadi van perdre la meitat de vots i de regidors. En tot cas, però, els dirigents consultats mantenen que no es farà cap pas sense consultar l'expresident.

Des de Waterloo, el líder de JxCat ha pilotat la confecció de totes les llistes de l'últim cicle electoral. Tothom que ha qüestionat la seva autoritat -el cas més clar és el de Marta Pascal, sumat al d'altres moderats com Carles Campuzano i Jordi Xuclà- han acabat dirigint-se a la porta de sortida en una estratègia que ha comptat amb l'aval, a banda, del president de la Generalitat, Quim Torra. Els més crítics asseguren que el resultat municipal ha estat un "desastre", que s'ha "entregat" el discurs a ERC i que la victòria de Puigdemont a Europa només "emmascara" temporalment la davallada.

"Hi ha un malestar molt gran", sosté un dels consultats. Els més abrandats, fins i tot, demanaven en privat un pas enrere d'Artadi després dels resultats a Barcelona. La culpen d'una campanya en la qual s'ha "invisibilitzat" Forn com a candidat, però en públic les crítiques són més moderades. Qui més s'ha atrevit ha estat David Bonvehí, president del PDECat, que ha demanat una "autocrítica necessària" pel mal resultat a Barcelona i a l'àrea metropolitana, on JxCat ha quedat fora d'ajuntaments com L'Hospitalet de Llobregat, Cornellà o bé Santa Coloma de Gramenet. Ha aprofitat per reivindicar el partit: "JxCat ha estat una bona marca gràcies als candidats del PDECat".

Òrgans interns i el paper de Budó

En aquest sentit, Bonvehí ha apuntat que el partit hereu de CDC és la formació "dels alcaldes", i ha recitat la llista de capitals de comarca on s'han imposat: Igualada, Martorell, Vic, Vilafranca del Penedès, Banyoles, Figueres, Girona, Olot, Ripoll, Puigcerdà, Les Borges Blanques, Mollerussa, Pont de Suert, Tàrrega, Tortosa, Reus, Gandesa, Móra d'Ebre i Valls. Fonts nacionalistes assenyalen que aquest pes dels alcaldes ha de tenir "influència" en l'encaix entre el PDECat i JxCat. Hi ha un element rellevant: aquestes últimes sigles són propietat del partit de Bonvehí, que va decidir utilitzar-les també a les municipals. "Ells no són un partit, nosaltres sí", resumeixen al PDECat.

La formació té dos dirigents integrats en la comissió negociadora de JxCat que liderarà la política de pactes de la formació als municipis, consells comarcals i diputacions. ERC aspira a governar-ne tres de les quatre, un tomb respecte els últims vuit anys, durant els quals van estar en mans de CiU. La comissió està integrada per Artadi, Bonvehí, Ferran Bel -secretari d'organització del PDECat-, Albert Batet -portaveu parlamentari de JxCat- i Meritxell Budó. Aquesta última, consellera de la Presidència, és un dels noms que guanya pes en el futur de la formació, segons assenyalen diverses fonts.

En els propers dies es posarà en marxa un comitè ampliat de JxCat i el PDECat per anar abordant el futur de l'encaix entre els dos espais

Budó va substituir Artadi al Govern i és de l'estricta confiança de Puigdemont. Forma part, per exemple, del Consell per la República. Fins ara, el nom que sonava amb més força per agafar les regnes orgàniques de JxCat era Miquel Buch, conseller d'Interior, però Budó s'ha incorporat a les travesses malgrat el poc temps que fa que és al Govern. Una de les novetats que hi haurà en els propers dies, a banda d'aquesta comissió negociadora, és que es posarà en marxa un comitè ampliat amb membres de JxCat i del PDECat per anar abordant el futur de l'encaix entre els dos espais. A partir del 15 de juny s'intensificaran les negociacions: abans la prioritat és formar ajuntaments.

La Crida hibernada, Mas en la recàmara

En aquests moments, des del consell nacional del PDECat celebrat el 10 de març, ja existeix un òrgan col·legiat entre el partit i JxCat que està liderat per Bonvehí i Jordi Sànchez. El cap de files a Madrid, ara suspès com a diputat i empresonat a Soto del Real, és també el president de la Crida Nacional per la República, una associació amb forma de partit que ha anat quedant progressivament hibernada des que es va fundar oficialment, el 27 de gener d'aquest any. En un primer moment, la Crida estava pensada per engolir el PDECat, que en el congrés del juliol va decidir integrar-s'hi.

En aquell congrés hi va tenir un paper testimonial Artur Mas, que va deixar a principis de l'any passat la presidència del PDECat. El seu nom, però, és en boca de tothom: porta dues campanyes electorals recuperat per a la causa de partit i és un dels més aplaudits en els mítings. Pel seu despatx del Palau Robert de Barcelona hi han passat dirigents de primera i segona fila que li han demanat que torni "per posar ordre" en l'espai postconvergent. Fins i tot hi ha qui l'assenyala com a candidat a la Generalitat si les eleccions són al març, és a dir, quan ja hagi vençut la inhabilitació pel 9-N.

De fet, segons fonts de JxCat, una de les qüestions que s'han de posar damunt la taula en la probable assemblea d'aquest juliol és qui liderarà la formació en les futures eleccions catalanes. Torra s'ha autodescartat, Artadi assegura que la seva prioritat és Barcelona en els propers quatre anys i Puigdemont assenyala que no té "cap interès" en ser cap de cartell a Catalunya perquè vol centrar-se en exercir com a eurodiputat. Això obre un nou front dins d'un espai polític en plena reformulació després de tancar un cicle electoral que ha posat de manifest les virtuts i les mancances del projecte. També les tensions internes: al PDECat, per exemple, no va agradar gens que Batet i Artadi valoressin abans que ells els resultats municipals, ni l'optimisme destil·lat.