Aquest divendres, en un acte organitzat per Acció Catalana amb el suport de Nació, el conseller de Drets Socials en funcions, Carles Campuzano, refermava que el finançament és la pedra angular d'aquesta legislatura. Campuzano va compartir intervenció amb la consellera d'Economia, Natàlia Mas, l'exconseller Andreu Mas-Colell i l'economista Ramon Tremosa. A una pregunta de Ferran Casas, subdirector del diari, sobre el paper que faran els empresaris, Mas-Colell va apuntar a un perfil suau de les patronals i al fet que no es pronunciarien en un sentit o un altre. Hi ha la percepció en el món econòmic que ara és l'hora dels responsables polítics i és a ells als qui toca negociar amb l'Estat.
En tot cas, a Foment del Treball es remeten als darrers pronunciaments de les institucions econòmiques. El 5 de març, una vintena d'entitats que incloïa les 13 cambres, Foment, Pimec, el Cercle d'Economia, FemCat, el Col·legi d'Economistes de Catalunya, el RACC i Barcelona Global van fer una declaració en què reclamaven una profunda reforma del model actual o un nou sistema de tipus federal o un pacte fiscal.
També van reclamar que la Intervenció General de l'Administració de l'Estat (IGAE), responsable de controlar les finances públiques, fes públiques les dades d'inversió territorialitzada que s'esperaven el maig del 2023, i que les continués publicant amb el mateix format i periodicitat. Demanaven que s'aportés tota la informació necessària per poder conèixer les balances fiscals de totes les comunitats autònomes amb l'Estat. Aquest dijous, en un acte amb l'empresariat aragonès, el president de Foment, Josep Sánchez Llibre, refermava el missatge de la declaració del març: "S’ha de fer una reforma profunda perquè no hi ha cap comunitat autònoma que estigui satisfeta amb aquest sistema".
La declaració es va produir pocs dies abans que el president Pere Aragonès presentés la seva proposta de finançament singular. Un projecte que incloïa la recaptació de tots els impostos que es generen a Catalunya, la transferència a l'Estat pels serveis que es presten al país, un fons de reequilibri territorial destinat a les comunitats autònomes amb menys recursos i un claar encaix constitucional. La iniciativa també es va batejar com un concert solidari. Des del Govern, es va aplaudir el posicionament del món econòmic.
El Cercle insisteix en un canvi de model
De totes les entitats, el Cercle d'Economia és l'única que va elaborar una proposta pròpia de reforma del sistema de finançament. Va ser al maig del 2018, en ple procés i quan el jutge Pablo Llarena culminava la instrucció que duria al judici per l'1-O al Tribunal Suprem. Hi havia temor a les elits davant la difícil sortida política al confllicte. Aquella proposta va ser elaborada bàsicament per tres persones, molt rellevants dins de l'estructura del Cercle: Jordi Gual, Teresa García-Milá i Oriol Aspachs, i considerava el model vigent com injust, ineficient i opac.
Aquest any, el Cercle, en la nota d'opinió prèvia a les jornades del maig, ha recordat la seva proposta, un sistema de bases fiscals compartides en el qual tant el govern estatal com el de cada comunitat poden gestionar i recaptar els seus tributs. Des del Cercle assenyalen que el finançament singular -que implica la recaptació de tots els impostos- va més enllà de la via del cercle. Però dibuixa el que haurien de ser les línies vermelles d'un nou model: "Assegurar un mínim nivell de solidaritat taxada, transparent i que respectés el principi d'ordinalitat ajustat pel cost de la vida entre comunitats autònomes".
Un dinar amb García-Margallo el 2010
Ramon Tremosa, professor de la UB, exeurodiputat i expert en finançament, assenyala: "Les entitats ja s'han pronunciat i alguna, com el Cercle, han elaborat una proposta pròpia. Però ara és l'hora dels partits, que és als que la gent vota. Són ells els qui han de negociar en aquests moments". Sobre el paper dels agents socials, de les patronals, però també dels sindicats, coincideix amb Mas-Colell en el perfil baix que jugaran just en aquests moments. Tremosa explica que l'exministre d'Exteriors del PP, José Manuel García-Margallo, li va reconèixer fa anys que el finançament injust que patia Catalunya era una de les causes de la desafecció catalana que ja es covava.
Va ser en el transcurs d'un dinar el 2010, poc abans de les eleccions que durien al poder Mariano Rajoy. El futur ministre li havia demanat que li enviés tots els llibres que havia escrit sobre finançament. En un moment de l'encontre, Tremosa va preguntar al dirigent del PP perquè estava tan neguitós si totes les enquestes mostraven un PP amb una majoria absoluta a l'abast. la resposta de García-Margallo va ser: "Perquè tenim enquestes que reflecteixen un ascens continuat de l'independentisme i en el fons d'aquesta tendència hi ha l'infrafinançament de Catalunya". Catorze anys després d'aquella conversa, el tema torna a estar al centre del debat polític.