Una seixantena d'entitats catòliques de Catalunya presentaran aquest dijous en un acte públic al Parlament un manifest a favor del dret a decidir, un document que considera que aquest dret és una reivindicació coherent amb la doctrina social de l'Església, ja que suposa un "reconeixement dels drets dels pobles i de les nacions, entre els quals hi ha el de l'autodeterminació". El text recalca també que els bisbes catalans s'han manifestat històricament a favor dels drets de Catalunya en documents com 'Arrels cristianes de Catalunya' redactat el 1985 i 'Al servei del nostre poble', del 2011.

Alhora recalquen que si decideixen fer aquest posicionament, és perquè està en coherència "amb la trajectòria d'arrelament al país" i amb el pensament social de l'Església Catòlica, per la qual cosa s'adhereixen al 'Pacte Nacional pel Dret a Decidir'. Els signants asseguren que la situació de "carreró sense sortida" a nivell polític i jurídic que es viu a Catalunya és fruit de la retallada de l'Estatut per part del Tribunal Constitucional (TC).

Entre els promotors d'aquest text, figuren ordres religioses com els Claretians de Catalunya i la junta directiva de la Unió de Religiosos de Catalunya (URC), la Fundació Joan Maragall i l'Institut Superior de Ciències Religioses de Catalunya (Iscreb). També hi participen el Moviment de Professionals Catòlics de Barcelona, la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat, l'ONG Justícia i Pau, i l'Editorial Claret, entre d'altres.

Segons fonts de l'organització, assistiran a l'acte personalitats com l'expresident del Parlament, Joan Rigol, que va redactar a proposta del Govern el manifest del Pacte Nacional pel Dret a Decidir. També estaran entre el públic el director d'Assumptes Religiosos de la Generalitat, Enric Vendrell, els exconsellers Oriol Badia -que va ostentar la cartera de Treball entre el 1984 i el 1988- i Josep Maria Cullell, un dels fundadors de CDC que va ser conseller entre el 1980 i el 1987 i entre el 1993 i el 1994.