L'executiva d'ERC ha apartat aquest dilluns a la tarda el president del partit al País Valencià, Josep Barberà, pel judici oral que té obert per presumpte assetjament sexual a l'exsecretària general de la formació, Maria Pérez Company. Segons avança el diari Ara, la direcció ha pres la decisió argumentant que els estatuts de la formació marquen la suspensió de militància si un afiliat té un judici obert.
L'executiva també ha decidit substituir l'actual direcció per una gestora i convocar un altre congrés en un "termini curt de temps", apunten fonts de la direcció consultades per aquest mitjà. Les mateixes fonts asseguren que l'argument per suspendre de militància el fins ara president dels republicans valencians no és vàlid perquè el cas es troba encara en fase d'instrucció i els estatuts marquen que la suspensió s'ha de fer quan s'hagi "dictat acte resolutori d'obertura de judici oral".
El març del 2024, Nació va avançar que el jutjat de violència sobre la dona d'Alzira (Ribera Alta) va admetre a tràmit una denúncia per presumptes delictes contra la llibertat sexual contra el llavors últim president d'ERC al País Valencià. La querella era interposada per la llavors regidora de Barxeta Maria Pérez, que en l'episodi de l'assetjament denunciat -i fins a la tardor del 2023-, era secretària general del partit. Abans d'acudir a la justícia, Pérez havia interposat una denúncia a la comissió d'ètica d'ERC.
Després d'una investigació interna, l'executiva nacional dels republicans va donar el cas per arxivat, segons va poder saber aquest diari, per bé que va suspendre temporalment Barberà de militància i el va apartar de la presidència. Pérez va presentar la querella a la justícia el 8 de març del 2024, denunciant delictes contra la llibertat sexual, assetjament de gènere i contra l'honor. El jutjat d'Alzira va admetre a tràmit la denúncia el 14 de març.
En aquell moment, ERC va suspendre de militància a Barberà i es va habilitar una gestora d'urgència per dirigir el partit al País Valencià. Però la comissió d'ètica d'ERC va donar per finalitzada la investigació i va acordar no obrir cap expedient contra Barberà perquè no concorrien els "elements suficients" per constatar l'assetjament. Argumentaven que la denunciant no va aportar "proves suficients" i que els testimonis de totes dues parts apuntaven "ambigüitats i contradiccions".
Durant tot el temps que es va allargar el procés, ERC al País Valencià es va trobar en una situació d'interinitat que va cloure el passat 20 d'octubre: després de celebrar un congrés extraordinari, la candidatura liderada per Josep Barberà va guanyar. El resultat final de la votació va ser de 75 a 63. La proposta contrincant, Dignitat Republicana, encapçalada per Domènec Garcia, representava el sector junquerista del partit.
En aquest sentit, el diari Ara informa que el cas contra Barberà per presumpte assetjament es va reobrir internament amb l'arribada de nou d'Oriol Junqueras a la presidència de la formació. Més recentment, els republicans del País Valencià han tornat a mostrar el seu desacord amb el bàndol de Junqueras a través de les esmenes pel congrés nacional d'aquest març: van ser els únics que van donar suport a les iniciatives estrella que presentaven tant Nova Esquerra Nacional com Foc Nou -les dues candidatures alternatives a Militància Decidim-.
Les propostes eren que el president i el secretari general del partit no poguessin ser candidats a càrrecs públics, mentre que també volien matisar el període de 12 anys que es pot ocupar el càrrec. D'aquesta manera, també volien evitar que el comptador de Junqueras es posés a zero.
