Quan els partits travessen moments de tensions internes, les ponències dels congressos són llegides amb lupa. Pel que diuen, pel que signifiquen, i també pel que obvien. En aquest sentit, Nova Esquerra Nacional, el corrent intern liderat per Xavier Godàs i Alba Camps -ben connectat amb Marta Rovira i Pere Aragonès- que va disputar el lideratge d'ERC a Oriol Junqueras, ha estat uns quants dies rellegint de dalt a baix els textos elaborats per la direcció. I una de les principals esmenes que han decidit presentar té a veure amb el futur de Junqueras. No només al que pugui tenir com a candidat a la presidència de la Generalitat, sinó també amb la seva continuïtat al capdavant de les sigles republicanes.
Què diu la proposta d'estatuts original? "Les presidències i secretaries generals es poden reelegir ininterrompudament fins a un màxim de dotze anys, si bé sempre se'ls permetrà acabar el mandat. Quan no hagin pogut desenvolupar plenament les seves funcions com a conseqüència de la repressió política (presó, inhabilitació, exili o causes polítiques pendents de judici) i dels efectes de la repressió sobre els seus drets polítics, aquest termini quedarà suspès". I què vol treure Nova Esquerra Nacional d'aquesta formulació? Les paraules "ininterrompudament" i "plenament". Junqueras va ser escollit president d'ERC el 2011, però entre el novembre del 2017 i el juny del 2021 va estar a la presó.
El líder republicà va plegar del càrrec el juny del 2024, i va ser reelegit en segona volta el desembre del mateix any. Segons els càlculs del corrent que lideren Godàs i Camps, si Junqueras acaba l'actual mandat el 2028 -com marquen els estatuts- portaria 17 anys al capdavant de les sigles. Se li haurien de restar els quatre que va ser a la presó, i això donaria un resultat de 13 anys al comandament d'ERC, un mes del que estipulen els estatuts. Fonts de Nova Esquerra Nacional indiquen que l'esmena pretén evitar que, sota el paraigua de la paraula "ininterrompudament", l'actual direcció es plantegi que des del desembre del 2024 el rellotge del lideratge d'ERC tingui el comptador a zero.
Per això volen eliminar aquesta fórmula i, per evitar qualsevol acusació de posar en dubte el resultat del congrés -ajustat-, també insisteixen que Junqueras podria esgotar sense problemes aquest mandat. També per esquivar més suspicàcies, posen límits a una de les propostes estrella verbalitzades en la campanya: que el president i la secretària general -Elisenda Alamany, en aquest cas- no puguin tenir càrrecs institucionals. Si prospera l'esmena per impedir que els principals càrrecs del partit no puguin ser candidats a les eleccions o formar part de governs -ja sigui a la Generalitat o als ajuntaments-, el veto no entrarà en vigor fins al proper congrés, que està previst per al 2028.
Això vol dir, en essència, que si Junqueras pot ser cap de llista a la Generalitat -encara està inhabilitata l'espera que se li apliqui l'amnistia-, no tindrà cap impediment en clau de normativa interna. "Les persones que actualment ocupin la presidència o la secretaria general d'ERC no es veuran afectades per aquesta limitació fins a la renovació de càrrecs en el proper congrés del partit", assenyala l'esmena introduïda a l'article 114 de la proposta d'estatuts. Si Alamany, en cas que els republicans pactin amb el PSC a l'Ajuntament de Barcelona, volgués integrar-se a l'executiu municipal que lidera Jaume Collboni, no tindria cap problema per fer-ho a nivell de règim intern.
Canvi de règim i extrema dreta
Pel que fa a qüestions més polítiques, Nova Esquerra Nacional planteja una alternativa a les parts més rellevants de la ponència estratègica. Un dels punts clau és la voluntat de recuperar "aliances sobiranistes" en el marc d'una estratègia nacional pel referèndum d'autodeterminació, que va lligat a la necessitat de participar en dinàmiques estatals. "No hi haurà solució al conflicte sense autodeterminació. La qual cos inclou que l'independentisme participi dels canvis a produir a l'Estat des d'una perspectiva democràtica i de progrés en el sentit republicà. El canvi de règim d'una monarquia a una república obre la porta a la nostra sobirania", ressalta el text alternatiu impulsat pel corrent intern.
La constatació que en les properes eleccions municipals del 2027 pujarà l'extrema dreta independentista d'Aliança Catalana també fa que Nova Esquerra Catalana vulgui definir el partit com a "antifeixista" a l'hora de definir-se, i reclama que es consagri la necessitat de no pactar en cap context amb els ultres. " Impedint i no donant suport institucional de cap forma ni àmbit, que possibiliti l'accés a la governança sola o en coalició amb els altres parits a l'extrema dreta", diu una de les esmenes. Els delegats al Congrés tindran l'última paraula per pronunciar-se sobre unes esmenes que, des d'aquest mateix dimarts, ja estan sobre la taula de la direcció de Junqueras i Alamany.