Oriol Junqueras va viure amb joia i alleugeriment la victòria en la primera fase del congrés d'ERC. Després d'un adeu que no va voler mai definitiu, el dirigent republicà tornava a agafar les regnes de la formació amb un 52% dels vots a favor i amb ganes de girar full d'una etapa especialment complexa. En les primeres setmanes al despatx del carrer Calàbria ha intentat fer inequívoc el canvi d'etapa, però sense trencar del tot amb el passat: Josep Maria Jové, per exemple, continua al capdavant del grup parlamentari. Amb les ponències presentades aquesta setmana de cara a la segona fase del congrés, prevista pels dies 15 i 16 de març, es juga bona part de l'estabilitat del mandat.
En termes estratègics, però també estatutaris i, per tant, personals. Perquè, segons diverses fonts consultades per Nació, els col·lectius que es van enfrontar a Junqueras ja s'estan preparant per esmenar les ponències. I, en termes organitzatius, tant Nova Esquerra Nacional -42% dels vots en la segona volta- com Foc Nou -13% dels sufragis en la primera votació; ja no va poder participar en la definitiva- tenen intenció de propiciar que el president d'ERC no pugui ser candidat a la Generalitat. En aquest sentit, presentaran propostes per tal que s'estableixi una incompatibilitat entre càrrecs institucionals i càrrecs orgànics. És a dir: que la direcció es pugui dedicar només a les tasques internes.
Nova Esquerra Nacional, amb Xavier Godàs al capdavant, va fer bandera d'aquesta manera de funcionar -amb reminiscències del PNB- per tal de propiciar que les sigles s'enfortissin sense veure's imbuïdes per les dinàmiques governamentals. Aquest és un dels arguments que també declina Jordi Orobitg, un dels principals responsables de Foc Nou: "En l'última legislatura hi havia una imposició del Govern cap al partit". Posa com a exemple el fet que ERC, per exemple, estava en contra del projecte dels Jocs Olímpics d'Hivern -especialment des dels territoris afectats- mentre Laura Vilagrà, primer consellera de la Presidència i després vicepresidenta, el defensava a tot arreu.
"Junqueras no pot ser candidat", ressalta Orobitg. Foc Nou ha posat en marxa tres grups de treball per presentar esmenes, amb protagonisme per a Alfred Bosch, que va ser el número dos de la llista. Les incompatibilitats també aniran destinades, des dels grups crítics, a impedir que Elisenda Alamany, secretària general, pugui ocupar un càrrec institucional. Una qüestió rellevant, tenint en compte que també és la cap de files d'ERC a l'Ajuntament de Barcelona després de la renúncia, a finals del 2023, d'Ernest Maragall. Una de les qüestions que haurà de dirimir la direcció republicana després del congrés serà si entren a formar part del govern municipal de Jaume Collboni.
La proposta d'estatuts, liderada per Pau Morales com a vicesecretari d'organització del partit, no inclou incompatibilitats entre la direcció i els càrrecs institucionals. En les ponències política i estratègica hi ha referències a les aliances parlamentàries amb el PSC -de moment s'està marcant distàncies amb Salvador Illa, a qui previsiblement se li tombaran els pressupostos-, però s'han deixat fora les concrecions sobre el full de ruta nacional. Es parla del referèndum, es parla d'aprofitar les palanques a Madrid i de reduir el poder de l'Estat a Catalunya, i s'esquiven les dates d'un hipotètic referèndum. Si bé Foc Nou intentarà afermar el suport a la via unilateral, hi haurà esmenes vinculades al diàleg.
En aquest sentit, Nova Esquerra Nacional -Marta Rovira, que va fer costat a l'alternativa a Junqueras, rumia des de fa mesos com aprofitar les converses que hi ha hagut amb el PSOE en els últims cinc anys- incidirà en aquesta via a partir de la feina feta. No s'ha inclòs l'acord de claredat en els termes inicials de la ponència, i això que en el seu dia va ser una proposta estrella de l'expresident Pere Aragonès i va motivar que es posés en marxa un comitè d'experts per vertebrar-la. Els temps han canviat a ERC, i les properes setmanes dictaminaran si el procés tortuós de la primera volta del congrés, amb retrets creuats i factures cobrades, té incidència en el futur polític -i institucional- de Junqueras.