ERC desacatarà el TC al Parlament i espera que Junts la secundi per fer una mesa «antirepressiva»

Els republicans, que amb els juntaires tindran majoria a la mesa d'edat, aposten perquè, contra la sentència de l'alt tribunal, s'acceptin els vots dels exiliats Carles Puigdemont i Lluís Puig

La mesa del Parlament que es va triar el 2021, presidida per Laura Borràs
La mesa del Parlament que es va triar el 2021, presidida per Laura Borràs | Adrià Costa
Redacció
06 de juny de 2024, 21:00
Actualitzat: 07 de juny, 9:26h

Esquerra és partidària de no acatar el Tribunal Constitucional. L'alt tribunal va donar la raó al PSC i va advertir que és il·legal comptabilitzar el vot telemàtic dels exiliats de Junts Carles Puigdemont i Lluís Puig. Això deixaria l'independentisme, que pretén una "mesa antirepressiva" controlada i presidida pel sobiranisme, amb només 57 escons (33 de Junts, 20 d'ERC i 4 de la CUP), els mateixos del PSC i el PP. I en cas d'empat la presidència de la cambra catalana, que es constitueix dilluns a la tarda, recauria en el candidat del grup parlamentari més nombrós, que és el socialista.

Però ERC no està disposada a acatar el TC a la mesa d'edat i pretén que Junts faci el mateix. La mesa d'edat la formen tres diputats, els de més edat i els dos més joves. S'escau que una és de Vox, una d'ERC, Mar Besses, i el president de la mesa provisional serà Agustí Colomines, de Junts. Hi ha, per tant, majoria independentista. El president o presidenta del Parlament que s'esculli és clau. No només per ordenar els debats, si no per decidir també qui i quan se sotmet al ple d'investidura. Puigdemont ha manifestat la seva voluntat de fer-ho malgrat que Salvador Illa té set escons més que ell. 

La republicana ja ha donat a entendre que no acatarà i fons del partit recorden que en altres ocasions ja han procedit d'aquesta manera, com va fer Ernest Maragall com a president de la mesa d'edat el 2021. Aquell cop, però, no hi havia una sentència ferma del TC. Ni Colomines ni Junts s'han pronunciat encara sobre què faran i el diputat s'ha limitat a reclamar "unitat parlamentària" de l'independentisme.

 

 

"ERC creu que s'ha de poder comptabilitzar el vot dels tres exiliats dilluns per evitar que el TC pugui alterar majories i torpedinar, per exemple, els vots per aconseguir una mesa antirepressiva a partir de dilluns", afirmen. Els republicans afegeixen al sac el seu diputat Ruben Wagensberg, que està exiliat a Suïssa. En el seu cas, però, el TC no hi posa pegues, ja que té una baixa mèdica i això li permet delegar el vot en el portaveu del seu grup. El TC és clar en relació als que considera fugits de la justícia espanyola.

En altres ocasions s'havien acceptat els vots delegats o telemàtics sense cap acord formal de la mesa. En aquest cas tampoc es faria, però sí que el no acatament de la sentència del TC podria tenir, a més de conseqüències personals per Besses i Colomines, si desobeeixen altres de més polítiques. Un cop es presentés recurs es podria fins i tot acabar anul·lant els acords presos amb aquests vots malgrat que fins ara l'alt tribunal ha anul·lat el mètode d'elecció i no les decisions preses amb aquest.

El TC no podria aturar el ple perquè no hi ha acords previs desacatant ni es podrien demanar reconsideracions d'òrgans parlamentaris no constituïts encara. La nul·litat de la tria de la mesa, de produir-se, arribaria al cap d'un temps quan el TC estudiés els recursos de desacatament. L'altra via dels sobiranistes per no córrer riscos legals és pujar al carro als comuns, que tenen sis diputats, atès que ni el bloc sobiranista es planteja acords amb AC ni l'unionista amb Vox.