L'independentisme podria sumar per primer cop més de la meitat dels vots en unes eleccions. El tercer baròmetre de l'any del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO), fet públic aquest divendres, assenyala que ERC, JxCat i la CUP podrien aglutinar el 51,3% dels suports, malgrat que els partidaris de la independència segueixen per sota dels seus detractors. Un fet del qual té bona part de la culpa el partit d'Oriol Junqueras, el que té més capacitat per seduir nous votants per al bloc republicà.

Les forces independentistes ja van quedar a les portes del 50% dels vots a les eleccions del 2015 i del 2017, així com alguns baròmetres del CEO ja l'havien situat fregant la xifra -el primer del 2019 els donava el 49,8%-, però aquest percentatge anava emparellat amb el d'enquestats que afirmaven que volien un estat independent [gràfic superior].

Els partidaris de la independència, però, han caigut per sota dels unionistes per primer cop des de l'1-O en els últims dos sondejos però, tot i això, en el darrer se superaria l'històric llistó del 50% en uns comicis. El percentatge d'enquestats que cita l'estat independent com a encaix preferit amb l'Estat en una resposta múltiple també està clarament per sota del 40% que vorejava fins fa uns mesos.

D'on prové el nou votant independentista i qui aconsegueix sumar-lo per al bloc republicà? Si s'analitzen, en els darrers tres baròmetres, aquells enquestats que afirmen que el 2017 van votar una força no independentista, en blanc o no van votar i que ara sí que agafarien una papereta d'una candidatura favorable a la República catalana, el resultat és força contundent. ERC apareix clarament com l'opció preferida d'aquests nous votants independentistes, ja que dels prop de 230.000 electors que farien aquest trànsit, més de 160.000 ho farien optant pels republicans, un 71,5% del total.

Ara bé, el cert és que també hi ha un gruix rellevant que faria el trànsit contrari. Els baròmetres detecten que prop de 100.000 catalans que el 2017 van votar algun partit independentista ara optaria per un que no ho fos, pel vot en blanc o per l'abstenció. Si es resten els segons dels primers, el guany net per a l'independentisme és de més de 125.000 vots. En concret, ERC sumaria més de 100.000 votants nets més al bloc republicà, el 80,6% del total; la CUP, prop de 20.000 més -el 14,8%-; i JxCat, uns 6.000 -el 4,6%-.

Aquests càlculs, però, són aproximats i cal analitzar-los en tant que tendència i amb tots els biaixos que incorpora un estudi demoscòpic. Així, l'abstenció sempre és major que la declarada en enquestes i podria ser que enquestats abstencionistes declarin que votarien ERC pel fet de ser el partit amb més expectatives, però després es quedin a casa. De la mateixa manera, el vot en blanc i de forces minoritàries acostuma a aparèixer sobrerrepresentats a les enquestes -ja sigui perquè després aquests enquestats s'abstenen o perquè trien algun altre partit-. Igualment, en l'anàlisi s'han exclòs les respostes dels que no saben o no contesten què van fer el 2017 o què farien ara, un gruix rellevant.

Amb totes aquestes precaucions, si es posa la lupa en l'origen d'aquest nou votant independentista, s'observa que la principal font és l'abstenció, ja que prop de 150.000 persones que el 2017 admeten que es van quedar a casa ara votarien alguna força independentista. El guany net, però, seria d'uns 130.000, perquè alguns dels que van votar llavors ERC, JxCat o CUP ara ja accepten que s'abstindrien. Pot ser que el judici del procés els hagi cridat a les urnes -a banda de nous electors amb la majoria d'edat-, però també pot ser que alguns ara diuen que votarien però en realitat no ho farien.

Altres increments nets provindrien sobretot del PSC o dels comuns -a l'entorn dels 10.000 vots, en cada cas-, tot i que també n'hi hauria alguns milers de Cs i PP. En canvi, ara hi hauria quasi 40.000 electors que el 2017 van votar independentista que ara optarien pel vot en blanc o per forces minoritàries -no a Vox-, força més que els nous vots que vindrien d'aquest origen.

Si s'analitza el posicionament d'aquests nous votants independentistes en relació a la independència, en una pregunta binària de si hi estan a favor o en contra, una clara majoria hi dona suport. No es pot saber si es tracta de catalans que s'han fet independentistes durant aquest període o que ja ho eren el 2017 però llavors votaven candidatures que no ho eren o s'abstenien.

En tot cas, dels prop de 125.000 nous votants d'ERC, JxCat i la CUP, a l'entorn de 100.000 estan a favor de la República catalana, però més de 20.000 no ho estan i alguns milers encara dubten. Caldria veure si aquest seria un primer pas per abraçar l'independentisme, si tan sols voten forces que hi treballen per donar suport contra la repressió o si, en cas de reprendre's moments de polarització com els de l'octubre de 2017, tornarien a candidatures no decantades per aquesta opció.

Aquesta multiplicitat de posicions respecte la independència entre els nous votants d'ERC, JxCat i la CUP s'evidencia més si s'analitza pel seu posicionament en cas de pregunta amb resposta múltiple. Per uns 75.000 d'aquests, l'estat independent és l'encaix -o no encaix- preferit amb l'Estat, però 50.000 no són independentistes de pedra picada. Una clara majoria d'aquests -uns 40.000-, si poguessin triar, optarien per l'estat federal, i la resta ja es quedarien com una comunitat autònoma.

Si s'analitzen els perfils dels electorats dels tres partits independentistes sobre si estan a favor o en contra de la independència -aquest cop, amb dades del darrer baròmetre-, les xifres també són eloqüents. Un 95,1% dels votants de JxCat hi donen suport, com un 92,1% dels de la CUP. En el cas d'ERC, el percentatge cau fins al 80,8%, mentre que un 14,3% no la volen i la resta dubta.

Dos de cada vuit votants dels republicans no vol la independència -uns 180.000, segons l'estimació de vot del CEO-, fet que demostra la capacitat d'aquesta formació per captar suports de fora del seu espai clàssic i que explica que sigui la principal porta d'entrada de votants al bloc independentista. Vist d'una altra manera, tres de cada quatre electors que no volen la independència però que votarien un partit que sí que la defensa ho farien per ERC.

De nou, l'anàlisi amb el posicionament amb resposta múltiple sobre l'encaix amb l'Estat és encara més eloqüent. Un 87,5% dels votants de JxCat tenen l'estat independent com a prioritat, igual que un 82% dels de la CUP, tot i que, en el cas dels anticapitalistes, també un 14,6% defensa l'estat federal. En l'electorat d'ERC, només dos terços aposten prioritàriament per la independència i, pel que fa a la resta -quasi 320.000 votants-, un 22,8% preferiria un estat federal i fins i tot un 6,9% estan satisfets amb l'estat autonòmic.

Part de la capacitat de seducció d'ERC en espais no teòricament propicis prové d'uns lideratges amb acceptació molt transversal, en especial pel que fa al seu president, Oriol Junqueras. L'exvicepresident català és el dirigent polític més valorat pels catalans, amb un 6,03 de mitjana, i malgrat que també és a qui puntuen millor els independentistes (8,1), obté igualment quasi un aprovat entre els contraris a la independència (4,5) i molt bona nota entre els indecisos (6,2).

Cap altre líder independentista aconsegueix una acceptació d'aquest estil. Tot i que Carles Puigdemont també és molt ben valorat pels enquestats independentistes (7,1), s'enfonsa fins a l'1,7 entre els que no ho són, un sector en el qual Quim Torra també obté força mala nota (2,2). Marta Rovira (ERC) i Carles Riera (CUP) no són tan mal vistos pels unionistes, però queden lluny dels registres de Junqueras.

Finalment, encara hi ha un altre element que explica que l'independentisme pugui sumar més del 50% dels vots, tot i ser minoritari socialment -segons el baròmetre i a l'espera que un referèndum ho dirimeixi-. I és que aquest moviment està més mobilitzat que l'unionisme. Un 77,7% dels favorables a la independència tenen clar que, en cas de noves eleccions, optarien per un partit independentista, mentre que tan sols un 61% dels enquestats no independentistes afirma ara que votaria una candidatura que tampoc ho fos.

Els enquestats que no saben què farien són pràcticament el doble entre els enquestats no independentistes -22,3%- que entre els independentistes -11,5%-. Els que ja admeten que s'abstindrien també són força més entre els primers -8,8%- que entre els segons -2,4%-. El director del CEO, Jordi Argelaguet, ha explicat en aquest sentit que els unionistes no tenen tanta necessitat d'anar a votar perquè la seva opció s'imposi.

METODOLOGIA DE L'ANÀLISI

Les dades per a aquesta anàlisi són les del tercer baròmetre del CEO del 2019, així com les del segon i el primer de l'any -excepte per al primer gràfic, que també s'han usat les dels baròmetres del 2018-. Un cop agrupades les dades, s'han fet dues seleccions. Per una banda, les dels enquestats que afirmaven que el 2017 no havien votat un partit independentista i que ara ho farien i, per l'altra, les dels enquestats que afirmaven que el 2017 havien votat un partit independentista i que ara no ho farien -excloent en els dos casos els que no ho sabien o no contestaven-. Per obtenir el guany net, només calia restar el segon grup al primer. I, per convertir les dades d'enquestats en una extrapolació en el cens, s'ha tingut en compte el cens de les eleccions estatals del 10-N, les més recents, fent la proporció com si el total d'enquestats dels tres baròmetres representés el gruix de l'electorat. Amb aquestes dades i amb aquesta mateixa fórmula es pot obtenir l'origen del nou votant independentista o el seu posicionament respecte la independència, amb resposta binària o múltiple, ja que són qüestions que apareixen als tres baròmetres. Pel que fa als posicionaments dels electorats d'ERC, JxCat i la CUP, tan sols calia fragmentar el votant total que respectivament els estima el darrer baròmetre -amb un percentatge de vot determinat per a cada partit, amb un 70% de participació i el cens del 10-N- amb els percentatges de les mateixes preguntes sobre la independència de cada electorat. Les valoracions dels líders independentistes per posicionament sobre la independència són simples creuaments entre les dues preguntes -valoració dels líders i adhesió o rebuig a la independència-. En el darrer creuament, entre posicionament sobre la independència i vots en unes eventuals eleccions, s'han agrupat per una banda els partits independentistes i els no independentistes, incloent en aquest darrer grup tant els comuns com els partits minoritaris o el vot en blanc, ja que aquests acostumen a sumar-se en el bloc dels no independentistes quan es dirimeix si ERC, JxCat i la CUP han arribat o no al 50% de sufragis.