ERC exhibeix múscul a Lledoners i veu possible fer el «sorpasso» a Ciutadans

730. És la xifra que resumeix els dies -i nits- que porta el líder d'ERC, Oriol Junqueras, empresonat. Dos anys entre reixes i una indignació que en l'acte central de la campanya dels republicans aquest dissabte just davant de Lledoners s'ha convertit en una exhibició de múscul i en una batalla verbal contra els socialistes. Transmetre que les condemnes del Tribunal Suprem no evitaran que tornin a guanyar el 10-N ha estat un dels principals eixos argumentals. El propi Junqueras des del centre penitenciari ha aixecat la veu per adreçar un missatge als 6.000 assistents que, segons el partit, s'han congregat davant de la presó: "Us estimo Lluc i Joana. Guanyarem!". 

La cúpula republicana s'ha esgargamellat per reivindicar que són l'única força independentista amb capacitat per guanyar el 10-N i estroncar els plans del PSOE d'aconseguir una aritmètica al Congrés que li permeti aïllar ERC. Els republicans consideren factible, fins i tot, superar Ciutadans en nombre de diputats a nivell estatal. "Que se'ls glaci la cara als que intenten fracturar la societat", ha demanat el vicepresident del Govern i coordinador nacional d'ERC, Pere Aragonès, que ha recordat que hi ha enquestes que apunten que el sorpasso pot ser possible.

Els socialistes, al bell mig de la diana 

ERC redueix a una dicotomia les pròximes eleccions: o els socialistes "de la repressió" o els republicans "de la llibertat". Conscients que el PSC són els principals rivals que tenen a les urnes a Catalunya i que la capacitat per influir en la governabilitat depèn també de què el PSOE no aconsegueixi ampliar molt la seva majoria, ERC ha situat els de Pedro Sánchez i Miquel Iceta en el centre de la seva diana. Els republicans insisteixen que només la seva victòria podrà "afeblir" un Pedro Sánchez que, per ara, deixa buida la cadira del diàleg. 

La bateria de dards contra els socialistes han anat in crescendo. Aragonès els ha definit com "el millor aliat" de la dreta; i el candidat, Gabriel Rufián, ha denunciat que els fogons de la cuina socialista treballen ja per una "gran coalició" amb PP i Ciutadans perquè el PSOE està "acovardit pel feixisme". Atiant aquesta por, els republicans busquen el vot útil de "tots els demòcrates" que, al marge de si són independentistes o no, considerin que la solució al conflicte passa per dialogar. També la secretària general adjunta i portaveu del partit, Marta Vilalta, ha replicat les paraules del president espanyol en funcions, que el 14 d'octubre, en fer-se pública la sentència, va concloure que l'independentisme havia fracassat. "Serem nosaltres els que farem fracassar Sánchez a les urnes", ha dit. 

Aragonès ha definit el rei com el "pare i el nét polític d'un Estat corrupte i borbònic que continua amb un franquisme sociològic"

La temperatura verbal ha pujat un graó més quan Aragonès ha afirmat que l'acte de "propaganda" del PSOE que va arrencar al Valle de los Caídos amb l'exhumació de Franco i que es va transformar en "exaltació del feixisme", continuarà el pròxim dilluns amb l'acte del rei Felip VI a Barcelona, a qui ha definit com el "pare i el nét polític d'un Estat corrupte i borbònic que continua amb un franquisme sociològic". La Junta Electoral Central ha tombat els recursos presentats per JxCat i ERC en què demanaven que s'ajornés l'acte del monarca. 
 I rematant la bateria de crítiques contra els socialistes, Montse Bassa, candidata per Girona i germana de Dolors Bassa, empresonada a Puig de les Basses. "On són els sindicats majoritaris? I l'esquerra espanyola? On són els comuns? Ningú d'aquests pot dir alt i clar que aquesta sentència és una aberració? No puc entendre com els socialistes catalans poden dormir tranquils", ha deixat anar. L'exconsellera Bassa va ser secretària general de la UGT, motiu pel qual la seva germana ha transmès indignació tant amb la posició del sindicat com dels socialistes, dels quals ha arribat a dir que li fan "fàstic". 

Tardà i Mundó reivindiquen el paper "central" d'ERC

Més enllà d'exhibir força electoral, l'exdiputat al Congrés Joan Tardà i l'exconseller Carles Mundó han centrat els seus discursos en subratllar que ERC juga un paper cabdal per consolidar majories a favor de la República Catalana. En un moment en què l'independentisme segueix atrapat en la seva desunió i que els republicans encaixen crítiques pel seu discurs pretesament realista i pragmàtic que pivota en el diàleg amb el govern espanyol, Tardà ha demanat mantenir "l'autoestima".

La via defensada és, segons ell i malgrat els retrets, l'encertada, i la que acabarà portant més rendiment amb la vista posada en les eleccions catalanes. "Els catalans que diumenge no ens votaran, són els que ens votaran l'any que ve o en els pròxims mesos", ha reivindicat Tardà, que és partidari d'un govern de "front ampli" amb els comuns per eixamplar majories. Aquesta diagnosi segons la qual és ERC la que ha aconseguit "arrossegar" el nacionalisme català -una referència a l'espai representat pels post-convergents- cap al republicanisme i ampliar les fronteres d'aquest projecte polític és compartida per Mundó.

L'exconseller, condemnat i inhabilitat per desobediència, ha reivindicat que ERC ocupa "el carril central de la política catalana" i que el repte del 10-N ha de ser guanyar per "condicionar" també la política espanyola. ERC defuig de nou en aquesta campanya el cos a cos amb JxCat, a qui no veu com un rival electoral. Sense mencionar els de Laura Borràs, Mundó ha fet referència a aquells que "es piquen el pit" i ha recordat que els republicans defensaven la independència en temps en què eren minoria i patien "incomprensió i menyspreu". Ha lamentat, en aquest sentit, les "coses injustes sobre el compromís d'ERC" que es diuen des d'alguns sectors de l'independentisme.

ERC busca revalidar la victòria del 10-N no només per certificar que la seva aposta -abanderada ara pel perfil moderat de Gabriel Rufián- és la que més adhesió genera dins de l'independentisme, sinó també per garantir-se el millor lloc de sortida en la cursa de les catalanes. En ple xoc estratègic, l'independentisme entén el 10-N com el punt de partida per dirimir qui continuarà portant les regnes del procés sobiranista.