14
de novembre
de
2019, 13:46
Actualitzat:
16:56h
"Potser no hi haurà setembre", va advertir Gabriel Rufián el passat mes de juliol durant la investidura fallida de Pedro Sánchez. Tres mesos i mig després, amb una sentència que ha sacsejat de nou l'independentisme i un president en funcions que ha tancat una campanya amb el seu discurs més dur, l'abstenció dels republicans per facilitar la investidura del líder socialista és lluny. Així s'ha constatat en l'hora que ha durat la trobada que ha mantingut Rufián amb la portaveu del PSOE al Congrés, Adriana Lastra.
ERC manté el no a la investidura encara que els socialistes hagin tancat un pre-acord de govern de coalició amb Pablo Iglesias. Així ho ha explicitat a través d'un comunicat en el qual assegura que, durant la reunió amb Lastra, no s'ha constatat "cap indici" que el PSOE estigui disposat a "abandonar la via repressiva" per afrontar el conflicte polític entre Catalunya i l'Estat. "Sense aquestes garanties, no hi podrà haver en cap cas un replantejament del posicionament del Grup Republicà al Congrés", asseguren els republicans. Tot i això, ambdues parts s'han emplaçat a seguir mantenint contactes en les pròximes setmanes.
Els republicans no demanen més que el retorn a l'escenari de diàleg que hi havia tot just fa un any en la cimera de Pedralbes. És a dir, un espai d'interlocució amb el govern espanyol en el qual, de partida, es reconegui que hi ha un conflicte polític.
Tant la direcció del partit com els seus principals representants, com ara el vicepresident Pere Aragonès o Gabriel Rufián, han insistit que el compromís per una taula de diàleg és el mínim per poder valorar una abstenció a la investidura. ERC també planteja la necessitat d'avançar en matèries socials urgents que assenyala que estan "bloquejades" al Congrés i el Parlament.
La difícil aritmètica per a Sánchez i Iglesias
La trobada d'aquest dijous evidencia la difícil aritmètica que afronten Pedro Sánchez i Pablo Iglesias per fer viable la coalició. La intenció dels republicans és actuar de forma coordinada en la investidura amb Bildu, com ja van fer abans del 10-N. L'esquerra abertzale, però, també ha exigit el reconeixement de l'autodeterminació i el PNB, per la seva banda, planteja que la "singularitat" d'Euskadi sigui assumida per tal de donar el seu suport al bipartit.
Tot i que encara no s'ha produït cap trobada ni està prevista encara entre el PSOE i Junts per Catalunya, els de Laura Borràs també estan situats en el vot en contra de la investidura i també la CUP, que precisament aquest dijous ha exigit que cap independentista faciliti el govern encapçalat per Pedro Sánchez.
ERC manté el no a la investidura encara que els socialistes hagin tancat un pre-acord de govern de coalició amb Pablo Iglesias. Així ho ha explicitat a través d'un comunicat en el qual assegura que, durant la reunió amb Lastra, no s'ha constatat "cap indici" que el PSOE estigui disposat a "abandonar la via repressiva" per afrontar el conflicte polític entre Catalunya i l'Estat. "Sense aquestes garanties, no hi podrà haver en cap cas un replantejament del posicionament del Grup Republicà al Congrés", asseguren els republicans. Tot i això, ambdues parts s'han emplaçat a seguir mantenint contactes en les pròximes setmanes.
Els republicans no demanen més que el retorn a l'escenari de diàleg que hi havia tot just fa un any en la cimera de Pedralbes. És a dir, un espai d'interlocució amb el govern espanyol en el qual, de partida, es reconegui que hi ha un conflicte polític.
Tant la direcció del partit com els seus principals representants, com ara el vicepresident Pere Aragonès o Gabriel Rufián, han insistit que el compromís per una taula de diàleg és el mínim per poder valorar una abstenció a la investidura. ERC també planteja la necessitat d'avançar en matèries socials urgents que assenyala que estan "bloquejades" al Congrés i el Parlament.
La difícil aritmètica per a Sánchez i Iglesias
La trobada d'aquest dijous evidencia la difícil aritmètica que afronten Pedro Sánchez i Pablo Iglesias per fer viable la coalició. La intenció dels republicans és actuar de forma coordinada en la investidura amb Bildu, com ja van fer abans del 10-N. L'esquerra abertzale, però, també ha exigit el reconeixement de l'autodeterminació i el PNB, per la seva banda, planteja que la "singularitat" d'Euskadi sigui assumida per tal de donar el seu suport al bipartit.
Tot i que encara no s'ha produït cap trobada ni està prevista encara entre el PSOE i Junts per Catalunya, els de Laura Borràs també estan situats en el vot en contra de la investidura i també la CUP, que precisament aquest dijous ha exigit que cap independentista faciliti el govern encapçalat per Pedro Sánchez.