Per evitar enfangar-se en una teranyina sobre possibles alternatives al cap de files de Junts per Catalunya que els desgastin -com va passar en campanya-, els republicans tanquen files entorn Puigdemont, que ha refredat les expectatives d'una tornada ràpida -la seva candidatura fins i tot ha plantejat una "investidura telemàtica" que seria reglamentàriament complicada-, però el responsabilitzen de trobar la fórmula per complir la promesa electoral, a la qual es comprometen a donar suport. "Ara com ara, només treballem amb l'opció Puigdemont", ha asseverat aquest dimarts a RAC1 el portaveu d'ERC, Sergi Sabrià, que ha afegit que "els que han d'elaborar la proposta han de posar sobre la taula com es fa possible aquesta possibilitat".
En un inici, els republicans van plantejar que el vicepresident català, Oriol Junqueras, assumís la presidència en cas que finalment Puigdemont optés per no tornar i el Tribunal Suprem decidís el dia 4 deixar en llibertat provisional el líder d'ERC, ja que entenien que aquesta seria l'opció que més s'acostaria a la restitució del Govern legítim perquè implicaria que el número dos assumiria el lloc del cap de l'executiu exiliat. Junts per Catalunya, però, va rebutjar en rodó aquesta opció en considerar només la investidura de Puigdemont i, per això, els republicans ara repten la seva candidatura a fer-ho possible, evitant parlar de plans B.
[blockquote]ERC va plantejar que Junqueras assumís la presidència, si Puigdemont no torna i el Suprem allibera el vicepresident català, però JxCat es va negar a donar-hi suport[/blockquote]
Tot i això, el temps no és etern i Mariano Rajoy ja va fixar la primera prova de la unitat independentista per al 17 de gener, quan ha convocat la constitució del Parlament. Llavors, se n'haurà de votar la mesa, on JxCat, ERC i CUP aspiren a mantenir la majoria a favor d'aplicar el mandat de l'1-O. Els republicans, de fet, vinculen aquesta negociació amb la del Govern, segons ha admès també Sabrià: "És positiu treballar-ho tot alhora [presidència de la Generalitat i del Parlament] i de manera discreta".
Carles Puigdemont, en el discurs de Cap d'Any des de Brussel·les Foto: Oficina Govern legítim
Uns equilibris més paritaris
En la legislatura anterior, la composició de l'executiu i la mesa, així com els càrrecs del grup parlamentari de Junts pel Sí, ja va suposar una negociació conjunta entre CDC i ERC, amb el suport exterior de la CUP. Els republicans, malgrat que avalin la restitució del Govern, també defensen que els resultats del 21-D haurien de conduir a un pes més igualitari entre les dues candidatures majoritàries de l'independentisme -ells només van treure poc més de 12.000 vots menys que JxCat-, a més que aposten per integrar els anticapitalistes a l'executiu.
Això implica una negociació global, més enllà dels dos principals càrrecs institucionals del país. "Estem disposats a donar suport a la proposta guanyadora i ara hem de transformar-ho en realitat. El temps no ens sobra i en els propers dies ho hem de concretar", reclamava Sabrià, mentre que una font dels republicans afegeix que "han de començar a passar coses ja, pel calendari", posant pressió.
[blockquote]Els republicans volen que el panorama estigui aclarit per a la constitució del Parlament, convocada per Rajoy per al 17 de gener[/blockquote]
Tot i això, fonts de JxCat asseguran que la candidatura "manté contacte permanent amb ERC i la CUP, a Barcelona i a Brussel·les, per tal de garantir el compliment del resultat electoral del 21-D i revertir el 155 i les seves conseqüències". Per això, insisteixen que "el govern de l'Estat ha d'acceptar el resultat electoral i, per tant, rectificar, reparar i restituir la situació anterior al 155", cosa que implica "l'alliberament dels presos polítics i el retorn dels exiliats amb seguretat i garanties per tal que puguin exercir els seus drets polítics amb plenitud". "Les converses continuaran en els pròxims dies per tal de constituir el Parlament, elegir la mesa del Parlament i investir el president Puigdemont", afegeixen.
El dubte de Forcadell
Sigui com sigui, més enllà de si s'ha d'investir Puigdemont o buscar alguna alternativa -com ERC ja pronosticava que tocaria fer en campanya-, hi ha la incògnita de si Carme Forcadell voldrà seguir president el Parlament, com planteja JxCat -en la línia amb la voluntat de restituir les institucions i càrrecs tombats o qüestionats pel 155-. Dependrà de l'equilibri final de poder, però l'entorn de l'expresidenta de l'ANC -que ja va dubtar si formar part de la candidatura republicana- explica que té recances sobre si reeditar el càrrec, pel qual té oberts diversos fronts judicials. "Hem de respectar les voluntats de cadascú, que tothom tingui l'opció de decidir", demanava el portaveu d'ERC, preparant el terreny per a una possible negativa de Forcadell.
Marta Rovira i altres candidats d'ERC, en el míting central del 21-D, amb una fotografia de Junqueras de fons. Foto: Adrià Costa
Consell nacional el dia 13
Per tot això, les converses haurien d'estar molt avançades el cap de setmana previ a la constitució del Parlament. De fet, ERC ha convocat un consell nacional el dissabte anterior, dia 13, en què els quadres del partit valoraran la situació i l'estat de les negociacions i, en cas que s'hi arribi amb un acord, podran validar-lo. El mateix dia, la CUP reuneix el seu consell polític, que decidirà quin grau d'implicació vol prendre. Pot ser una trobada tensa entre dos sectors molt enfrontats, ja que, mentre Poble Lliure aposta per un Govern de concentració i fer efectiva la independència, Endavant creu que no hi ha una majoria suficient per implementar-la i reclama conèixer primer l'estratègia de Puigdemont.
Així mateix, caldrà debatre aquests dies l'eventual cessió d'un diputat a la CUP perquè pugui fer grup parlamentari. Ho va plantejar el portaveu adjunt d'ERC, Gabriel Rufián, i el diputat anticapitalista Vidal Aragonés va afirmar que ho veuria una opció lògica, tot i que en realitat no és tan fàcil d'aplicar en base al reglament del Parlament. Els juristes de la cambra ho haurien de validar, així com també hauran d'analitzar quines opcions tenen JxCat i ERC per no perdre la majoria arran de l'empresonament i exili d'alguns dels seus diputats electes. Aquesta és una peça -més- en el taulell de les negociacions, la qual es troba en un impàs, a l'espera de concretar-se el futur de Puigdemont.
